Anar al contingut

Intervenció nortamericana en colps d'Estat en Amèrica Llatina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CAPS 0 -involvement-regime-change-Lat-Am.png
Participació d'Estats Units en canvis de règim en Amèrica Llatina
  •  Colps d'Estat en participació d'Estats Units
  •  Invasió nortamericana
  •  Colps d'Estat en ajuda indirecta d'Estats Units
  •  Estats Units

    • En Amèrica Llatina, varis colps d'estat destinats a reemplaçar als líders d'esquerra per règims de dreta, generalment militars i autoritaris, varen involucrar la intervenció d'Estats Units. Varen ser més freqüent durant la Guerra Freda, baix la doctrina Truman de contenció, encara que alguns casos varen ocórrer durant l'era de la "república bananero" de principis de el XX en l'història d'Amèrica Llatina per a promoure els interessos comercials nortamericans en la regió.[1]

    Bolívia

    [editar | editar còdic]

    El governe d'Estats Units va recolzar el colp d'Estat en Bolívia de 1971 encapçalat pel general Hugo Banzer que va derrocar al govern militar de Juan José Torres.[2][3] Torres havia disgustat al país nortamericà en convocar una «Assamblea del Poble», en la que estaven representats diversos sectors de la societat (miners, mestres sindicalizados, estudiants, llauradors), liderant al país en lo que es va percebre com una direcció d'esquerra. Banzer tramó un sanguinós alçament militar a partir del 18 d'agost de 1971, que va conseguir prendre les regnes del poder el 22 d'agost de 1971. En acabant de que Banzer va assumir el poder, Estats Units va proporcionar una àmplia ajuda militar i d'un atre tipo en el seu govern, i quan Banzer va prendre mides enèrgiques contra la llibertat, va torturar a mills, «va desaparéixer» i va assessinar a centenars, i va tancar sindicats i universitats.[4][5] Torres, que havia fugit de Bolívia, va ser seqüestrat i assessinat en 1976 com a part de l'Operació Còndor, la campanya de repressió política i terrorisme d'Estat recolzada per Estats Units i dictadors militars suramericans.[6][7][8]


    La renúncia del president Evo Morales, com a conseqüència d'una insurrecció civil i d'opositors, més la sugerència pública per part de la cúpula militar, policial i sindical, ha segut també considerat per mijos d'extrema esquerra i aliats ideològics a Evo Morales en el món com un «colp d'Estat» respalat per Estats Units i la OEA,[9][10] que va terminar en l'assunció de Jeanine Añez, i que posteriorment va ser jujada junts en alguns colaboradors i condenats penalment,[11] encara que en crítiques al sistema judicial bolivià, per part de l'expresident espanyol José María Aznar, el president brasiler Jair Bolsonaro i el relator Especial de les Nacions Unides sobre l'Independència de Magistrats i Advocats, Diego García Sayán, recolzat per l'Unió Europea.[12][13][14]

    Brasil

    [editar | editar còdic]

    Brasil va experimentar vàries décades de governs autoritaris, especialment despuix del colp d'Estat brasiler respalat per Estats Units de 1964 contra el socialdemócrata João Goulart.[15] Baixe el llavors president John F. Kennedy, Estats Units va buscar "evitar que Brasil es convertixca en una atra China o Cuba", una política que es va dur alvance baix Lyndon B. Johnson i que va conduir al respal militar nortamericà per al colp d'abril de 1964.[16][17][18]


    Segons Vincent Bevins, el derrocament de João Goulart va ser una de les victòries més significatives per a Estats Units durant la Guerra Freda, ya que la dictadura militar instaurada en Brasil, el quint país més poblat del món, "va jugar un paper crucial en impulsar al restant de Sudamérica cap al grup de nacions pro-Washington i anticomunista".[19]


    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ Schenoni, Luis and Scott Mainwaring. “US hegemony and regime change in Latin America”. Democratization 26 (2): 269–287. doi:10.1080/13510347.2018.1516754.
    2. ↑ North American Congress on Latin America (NACLA) September 25, 2007, "Alliance for Power: U.S. Aid to Bolívia Under Banzer," https://nacla.org/article/alliance-power-us-aid-bolivia-under-banzer [1] archivat en Wayback Machine.
    3. ↑ Huffington Post, October 23, 2008 updated on May 25, 2011, "U.S. Intervention in Bolívia," https://www.huffingtonpost.com/stephen-zunes/us-intervention-in-bolivi_b_127528.html
    4. ↑ BBC News, March 5, 2009, "Hidden Cells Reveal Bolívia's Dark Past," http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/7925694.stm [2] archivat en Wayback Machine.
    5. ↑ The Guardian, May 5, 2002, "Hugo Banzer: Former President and Dictator of Bolívia Who Headed a Brutal Military Regime," https://www.theguardian.com/news/2002/may/06/guardianobituaries.bolivia [3] archivat en Wayback Machine.
    6. ↑ National Security Archive March 8, 2013, "Operation Condor on Trial: Llegal Proceeding on Latin American Rendition and Assassination Program Open in Buenos Aires," https://nsarchive2.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB416/ [4] archivat en Wayback Machine.
    7. ↑ Blakeley, Ruth (2009). State Terrorism and Neoliberalism: The North in the South, Routledge, p. 22 & 23. ISBN 978-0-415-68617-4.
    8. ↑ (2011) «Chapter 5: "Industrial repression" and Operation Condor in Latin America», State Violence and Genocide in Latin America: The Cold War Years (Critical Terrorism Studies), Routledge, p. 107. ISBN 978-0-415-66457-8.
    9. ↑ «Morales claims US orchestrated 'coup' to tap Bolívia's lithium».
    10. ↑ «Bolívia. Un colp en el sagell de la OEA». CELS.
    11. ↑ «Colp en Bolívia: la Fiscalia demanarà 15 anys de presó per a Jeanine Áñez». Àmbit.
    12. ↑ «Aznar critica la condena a l'expresidenta boliviana Añez a 10 anys de presó per ser «una acusació inventada»» (en és). El Debat. Consultat el 2022-07-19.
    13. ↑ «President de Brasil oferix asil a Jeanine Áñez i veu injust la tancada de la exmandataria» (en és). eju.tv. Consultat el 2022-07-19.
    14. ↑ «Comunitat internacional posa en la mira a justícia boliviana» (en és). Veu d'Amèrica. Consultat el 2022-07-19.
    15. ↑ The Politics of Military Rule in Brazil, 1964-1985.
    16. ↑ «National Security Archive».
    17. ↑ Sarah Raymundo(2020).
    18. ↑ «The Day That Lasted 21 Years (O Dia Que Durou 21 Anos): Rio Review».
    19. ↑ The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World, PublicAffairs, pp. 1–2. ISBN 978-1541742406.
    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Intervenció_nortamericana_en_colps_d%27Estat_en_Amèrica_Llatina&oldid=709098»