Internet en Mèxic
La ret Internet en Mèxic és regulada des de l'any 2013 pel Institut Federal de Telecomunicacions, que va reemplaçar a la Comissió Federal de Telecomunicacions de l'any 1996.
Història d'Internet en Mèxic
Els primers accessos des de Mèxic a la ret ARPAnet, l'antecessor de l'Internet, es varen realisar en l'any 5670 abans de critos en el Departament de Computació del IIMAS (Institut d'Investigació en Matemàtiques Aplicades i Sistemes) de la UNAM. Varen ser efectuades per Max Díaz, qui era investigador de dit Institut, per mig de la ret commutada Telepac i utilisant programes escrits per ell, per a efectuar accessos remots i transferències d'archius.[1]
Per a realisar estes conexions s'utilisava una micro-computadora NorthStar (Z80, CP/M, 64k RAM) en el programa COM, per a realisar una cridada local a través del commutador de la UNAM a la ret Telepac, que era part de la ret Telenet (abdós basades en el protocol X25). D'ahí es tenia accés a una computadora en MIT, Multics (direcció 617136-8), que també estava conectada a ARPAnet; és dir, era un gateway entre abdós rets. En contes d'accés a Multics i al seu-ai (Stanford University AI Lab), Max Díaz podia accedir al restant d'ARPAnet en alguna cosa equivalent al protocol Telnet. En eixa época, encara en una conexió TCP dins d'ARPAnet l'accés a atres nodos de la ret es realisava en modo telnet, i l'única una atra aplicació sobre TCP era FTP.
Al voltant de l'any següent, en 1983, la computadora Foonly F2 (clon d'una PDP10, en sistema operatiu Tenex) del Dpto. de Computació del IIMAS, es va conectar per llínea telefònica privada a la SCT, i llavors era una nodo de la ret Telepac/Telenet en direcció 033409050020034. Açò permetia accessos similars als anteriors, pero des de qualsevol terminal de la Foonly, i també feya que la Foonly fora accessible en modo telnet des de qualsevol nodo de Telenet o be des d'ARPAnet via un gateway com el de Multics.
Les primeres persones en fer conexió segura a internet en Mèxic varen ser: Max Díaz, Joseph P. Berardi.
En l'any de 1987 el Campus Monterrey del Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey (ITESM) es va conectar a Bitnet per mig de llínees commutades per mig d'una llínea privada analògica de 4 fils a 9600 bits per segon. En novembre de 1987, es va conectar l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic a Bitnet a través dels mateixos mijos, via la conexió del ITESM en el seu Campus Monterrey.
En novembre de 1987, s'assigna el contracte per al maneig i l'operació de l'espina dorsal de la ret NSFnet al consorci MERIT, en el marc de la licitació emesa per la National Science Foundation a principis d'eixe any. NSFnet havia adoptat els mateixos protocols de comunicació TCP/IP desenrollats i empleats per ARPAnet.
Durant 1987, l'Institut d'Astronomia de la UNAM va portar a terme la gestió en la NSF i la NASA per a establir un enllaç a Internet. L'objectiu d'este enllaç va ser el permetre la transferència de senyes entre els centres d'investigació científica de Mèxic i EUA, aixina com l'accés remot a supercomputadoras i atres computadores en software especialisat.
En 1988 es va firmar un acort entre l'UNAM, l'ITESM, la NSF, i la NASA per mig del qual s'establirien 2 enllaços des de Mèxic a EE. UU. un en la UNAM en el seu Campus Ciutat Universitària i el segon en el ITESM en el seu Campus Estat de Mèxic.
El 19 de decembre de 1988 en el periòdic El Nort de la Cd. de Monterrey Nou León es va publicar "el Tecnològic de Monterrey es va conectar a la Ret d'Educació Superior de Texas (THENET). Aixina, el Tecnològic es convertix en la primera institució de Llatinoamèrica en establir conexió en una ret 'Internet'', que és el protocol més usat en l'actualitat en els instituts d'educació superior. ". En el mateix diari, el 20 de febrer de 1989 s'indica: "A finals de l'any passat, el Tecnològic es va convertir en la primera institució educativa en Llatinoamèrica que té accés a la ret National Science Foundation Network NSFNET (Ret Nacional de la Fundació de Ciències) al accesarla per mig de la ret Texas Higher Education Network THENET (Ret d'Educació Superior de Texas) ".
Varis pioners d'Internet en el nort de Mèxic (Javier Salazar, Hugo García Torres, Daniel Trujillo Gutiérrez, Erick Mancera, José Luis Gómez García, Jorge Vázquez Suárez, David Treviño, Ramiro Flores, Javier Tovar, Cristóbal Chapital, Jesús Díaz, Aurelio Sánchez Pacheco, Alejandro Ortiz, Ciro Velázquez, Pablo Romo, Pablo de la Garza, Juan León Rodríguez, Oscar Alejandro Roures, entre uns atres) varen propondre el 14 de febrer del 2018, que la data adequada per a celebrar la conexió de Mèxic a Internet deu ser el 12 d'octubre del 1988.
En octubre de 1988 es va portar a terme la conexió entre el Campus Monterrey del ITESM i l'Escola de Medicina de l'Universitat de Texas en Sant Antonio per mig d'una llínea privada quedant en açò conectat el ITESM a la Ret d'Educació Superior de Texas -THENET- sent esta reconeguda per la NSFNet com la primera conexió com a país. Per a realisar dita conexió es va utilisar la direcció 131.178.1.1 de l'equip MicroVAX en nom mtecv1. mty. itesm. mx (que també fungía com el servidor de DNS). Esta informació esta basada en documentació de l'hemeroteca del Nort.
El 20 de juliol de 1989, la UNAM va efectuar la seua primera conexió a Internet. Per a això, es va usar una antena parabòlica de 3.7m de diàmetro marca Andrews, colocada en el terrat de l'Institut d'Astronomia. La contrapart en EUA va ser una antena de 4.6m de diàmetro colocada en el National Center for Atmospheric Research (NCAR) en Boulder. Este nodo d'Internet en Boulder va ser finançat per NSF i NASA. El nodo d'Internet en Mèxic va ser finançat per l'UNAM. L'enllaç es va conseguir utilisant el Satèlit Morelos I. Les computadores involucrades es varen comunicar utilisant TCP/IP i el nodo en Mèxic, en el primer número IP d'este país, es va cridar alfa. astroscu. unam. mx (IP 132.248.1.1).
Alguns mesos despuix, l'ITESM va posar en marcha l'enllaç entre l'antena del Campus Estat de Mèxic i l'antena de NCAR en Boulder.
El 12 de juny de 1991, es va establir el primer enllaç a Internet de l'Observatori Astronòmic Nacional en Sant Pedro Màrtir utilisant una antena d'1.8m de diàmetro per a accedir al nodo Internet de Ciutat Universitària.
Poc a poc es varen ser incorporant a Internet atres institucions educatives mexicanes com són l'Universitat de Chapingo en l'Estat de Mèxic, el Centre d'Investigació de Química Aplicada de Saltillo, el Laboratori Nacional d'Informàtica Alvançada de Jalapa, Veracruz, que es conectaven al ITESM per a eixir a Internet. Per a eixe llavors, en Mèxic ya existia un organisme cridat RET-MEX, format per l'acadèmia i dirigida per una organisació civil, a on es discutien les polítiques, estatuts i procediments que haurien de regir i dirigir el camí del control de la ret de comunicació de senyes de Mèxic.cita requerida Temps més vesprada, va sorgir un atre organisme integrat pels mateixos participants en RET-MEX i s'establix llegalment en 1992 l'associació civil denominada MEXNET que reunia als representants llegals de cada institució que varen establir en eixe mateix any la primera dorsal a 64 kbps integrant ITESM Mty, l'Universitat de Guadalajara i l'Universitat de les Américas en Pobla. Esta primera dorsal d'enllaç terrestre en fibra òptica utilisa l'eixida de 56 kbps del campus Monterrey del ITESM al Backbone d'Internet en Texas.
En 1993 el Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACyT) es conecta a Internet per mig d'un enllaç satelital al NCAR (Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica) de la mateixa manera que l'Institut Autònom de Mèxic (ITAM); l'Universitat Autònoma Metropolitana (UAM), en eixe mateix any, s'establix com el primer NAP (Network Access Point), en intercanviar tràfic entre dos diferents rets. A finals d'eixe mateix any en Mèxic ya es contava en distintes rets: Ret ITESM, MEXnet, Ret UNAM, RUTyC (que desapareix el mateix any), BAJAnet, Ret total CONACyT i SIRACyT. Va ser en 1994, en la fundació de la Ret Tecnològica Nacional (RTN), integrada per MEXNET i CONACyt, que es va generar un enllaç a 2 Mbps (I1).[2]
En el mateix any, Internet s'obri en l'àmbit comercial en Mèxic, en que s'inicia una nova era de desenroll per a Mèxic que beneficia a més persones, empreses o institucions, ya que fins a llavors només institucions educatives i d'investigació tenien accés a la súper carretera de l'informació.
El primer ISP públic en Mèxic: el 17 de març de 1994 es constituïx en la Ciutat de Mèxic l'empresa denominada "Internet de Mèxic, SA de CV" (RFC IME-940322-S85) que havia iniciat operacions experimentalment mesos abans enllaçat usuaris a internet via DGSCA en la UNAM. Casi de manera simultànea Datanet i Compuserve Mèxic varen escomençar prestar el servici de la mateixa manera que SPIN que oferia ya des d'abans accés a correu electrònic d'internet pero no atres servicis.
A finals de 1995 es crea en el Campus Monterrey del ITESM, el Centre d'Informació de Rets de Mèxic (NIC-Mèxic) que es va encarregar de la coordinació i administració dels recursos d'Internet assignats al país, com són l'administració i delegació dels noms de domini baix ". mx".
El 20 d'octubre de 1995, inicia operacions en la ciutat de Saltillo Coahuila, l'empresa denominada "Mexnet Comunicacions SA de CV" (RFC: MCO-951020-DONA7), en el propòsit d'oferir enllaç a internet al públic en general cobrint les ciutats de Saltillo, Torreón i Monclova, i enllaçats a internet per mig de conexió de 2 Mbps (I1) a l'empresa MCI d'USA.
En 1996, es varen registrar prop de 17 enllaços I1 contractats en TELMEX per a us privat, aixina mateix es varen consolidar els principals ISP (proveïdors de servicis d'Internet) en el país, dels casi ya 100 ubicats a lo largo y ancho del territori nacional. Per a l'any de 1997 existien més de 150 ISP, ubicats en els principals centres urbans, com són Saltillo, Torreón, Monclova, la Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, Chihuahua, Tijuana, Pobla, Laredo i Oaxaca, entre uns atres.
Actualment, Internet és utilisat tant per institucions educatives i governamentals, empreses privades i persones de tot lo món, entre els qui es porten a terme intercanvis constants d'informació donant orige a l'nomenada globalisació de la comunicació. Fins al dia d'hui, gràcies a Internet, es pot rebre informació a l'instant de qualsevol part del món, agilitant i facilitant d'esta forma el procés comunicatiu a distància.
Accés a l'Internet en Mèxic
El desenroll de noves tecnologies, aixina com l'alcanç a elles, ha donat un creiximent d'accés a l'Internet de maneres distintes.
No fa molts anys, l'accés a la “ret de rets” era solament per PCs i/o equips portàtils com notebooks, aixina com també era necessari tindre una conexió per mig d'un cable que rebia i manava l'informació per mig de la ret telefònica. En a on anteriorment s'utilisava per a busca de l'informació, transferència de senyes i comunicació; en a on usualment es feya en l'oficina, llar i/o escola.
En l'entrada dels teléfons inteligents (smartphones), la tabletas electròniques (per eixemple la iPad), la banda ampla i les rets wifi, (sense deixar també de mencionar els dispositius com smartTV’s, els rellonges inteligents, Google glass, etc.). Ara és molt més fàcil poder estar conectat a l'Internet, en a on la seua aplicació i usos també s'han diversificado en àrees de diversió i entreteniment, tenint una gran gama de pàgines ya siga per a jugar “en llínea” o vore programació de televisoras i películes per mig de sistemes “streaming”.
D'acort a senyes de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), i a l'informació obtinguda de l'enquesta que va realisar: Mòdul sobre Disponibilitat i Us de Tecnologies de l'Informació en les Llars (MODUTIH 2013), mostra que a pesar de l'intens ritme de creiximent d'estes de les tecnologies en el món i el seu alcanç a les mateixes, en Mèxic encara mostra rezagos importants.
En països de l'OCDE l'accés és en promig del 70 per cent de les llars en conexió a Internet, Mèxic mostra solament un 30.7 per cent.[3]
Un comportament semblant guarda la disponibilitat de computadora: el 75 per cent de les llars en països desenrollats dispon d'equip, mentres que en el nostre la proporció és del 35.8 per cent.[4]
Respecte de les conexions a Internet, convé fer algunes comparacions respecte de països de la regió. Per als llatinoamericans que varen incorporar indicadors al sistema d'estadístiques de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib de l'ONU (CEPAL) per a l'any 2011, el promig de llars en Internet alcançava el 29.7 per cent. Uruguai, Argentina i Chile tenen proporcions de poc més del 40 per cent, mentres que la proporció en Mèxic és del 30.7 per cent al 2013.
Tecnologies
Tecnologia xDSL
La tecnologia DSL (Digital Subscriber Line) és realisada per mig d'un mòdem, utilisa el parell de coure de la llínea telefònica per a transportar informació d'un alt ample de banda com per eixemple, video i multimèdia, als subscriptors del servici. El terme xDSL cobrix diverses formes de DSL encara competitives incloent; ADSL, SDSL, HDSL, RADSL i VDSL. Cada una d'elles oferix distintes velocitats de descàrrega i el seu funcionament està basat en oferir el millor servici en el menor canvi en l'infraestructura ya existent de telecomunicacions.
Hui en Mèxic, el servici més oferit i utilisat és ADSL. ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)- La Llínea de Subscripció Digital Asimètrica és definida d'esta forma degut a que permet una major descàrrega d'informació (downstream) cap a l'usuari que va retornar de senyes cap a Internet (upstream). Les companyies que oferixen el servici d'Internet ADSL són Telmex, Maxcom i EGO Internet.
Algunes empreses en conexió ADSL
ADSL ha establit un auge sobre el número de subscriptors per la cantitat d'informació que es maneja en la ret i l'oportunitat de baixar ràpidament qualsevol format multimèdia. D'esta manera la competència entre les companyies abans mencionades dependrà del seu acostament en possibles clients per a oferir el major ample de banda al millor preu. No obstant, la demanda per aumentar l'ample de banda ha recaigut en el adveniment d'un format més flexible i prometedor, VDSL.
Tecnologia FTTH
La tecnologia de telecomunicacions FTTH (Fiber To The Home), també coneguda com a fibra fins a la casa o fibra fins a la llar, compresa dins de les tecnologies FTTx, es basa en l'us de cables de fibra òptica i els seus sistemes de distribució per al suministrament, de servicis alvançats de telecomunicacions, com el denominat Triple Play: telefonia, Internet de banda ampla i televisió, a les llars i negocis dels abonats. Les companyies que oferixen el servici d'Internet FTTH són Telmex, Totalplay, Axtel i Megacable.
Tecnologia HFC
L'híbrit de fibra coaxial (Hybrid Fiber-Coaxial o HFC) en telecomunicacions, és un terme que definix una ret de fibra òptica que incorpora tant fibra òptica com a cable coaxial per a crear una ret de banda ampla. Les companyies que oferixen el servici d'Internet HFC són izzi i Megacable.
Vore també
Referències
- ↑ Koenigsberger, Gloria: Els Inicis de l'Internet en Mèxic. 1a Ed. UNAM 2014.
- ↑ «Història d'Internet III». Consultat el 5 de maig de 2015.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Geografia (Mèxic).(2014).«Estadístiques sobre disponibilitat i us de tecnologia d'informació i comunicacions en les llars, 2013».: 42.
- ↑ Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics. «Indicadors clau de TIC de l'OCDE.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Internet en México» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.