Canadà ocupa el lloc 21 en el món en use d'Internet en 31,77 millons d'usuaris en juliol de 2016 (estimat). Açò és el 89,8% de la població.[1]

Toronto Internet Exchange, el punt d'intercanvi d'Internet més gran de Canadà.

Us de la web

Segons el CIRA 2013 Factbook, els canadencs passen més temps en llínea que qualsevol atra persona en el món: un promig de 45 hores al més. També veuen més videos en llínea, en un promig de 300 visites per més en 2011.[2]

Els llocs web més populars en Canadà són llocs importants com Google, Facebook i YouTube.[3] El desseté sitie web més popular, Pornhub, té la seua sèu en Montreal, Quebec.[4]

Els llocs web natiu canadenques més populars són les principals empreses de mijos de comunicació canadenques, que mantenen una àmplia presència en la web. Segons un informe de febrer de 2008 de comScore, els llocs canadencs més populars són Quebecor Mija, principalment Canoe. ca, seguits de prop per CTVglobemedia, que inclou globeandmail. com i CTV. ca.[5]

Segons els investigadors d'Harvard, Canadà té alguns dels estàndarts d'Internet més baixos entre els països de l'OCDE, com a resultat dels alts costs i les llentes velocitats d'Internet.[6]

Història

La primera interconexió de computadores en Canadà per a compartir archius i transferir correus electrònics va sorgir d'un proyecte de 1983 per a conectar a la ret aproximadament 20 universitats canadenques, que va ser iniciat i impulsat en l'Universitat de Guelph per un chicotet equip que incloïa a Bob McQueen, Kent Percival i Peter Jaspers-Fayer. El protocol de la computadora central RSCS d'IBM es va dissenyar originalment per a conectar impressores apartades i llectors de targetes a computadores centrals, pero es va adaptar fàcilment a este nou us de rets d'intercanvi d'archius i reenvío de correu electrònic. Les llínees de telecomunicacions dedicades, típicament 2400 bits per segon, es varen llogar punt a punt entre universitats veïnes, i cada universitat va pagar el cost d'una llínea llogada a la seua veïna més propenca.

L'esquema es va produir despuix del desenroll de la ret BITNET en els Estats Units que utilisava els mateixos protocols. Una interconexió entre el grup d'universitats canadenques, cridat NetNorth, i la ret BITNET més gran i de ràpit creiximent en els EE. UU. es va negociar i es va posar en funcionament en 1984. Abans del final de l'any següent, la conectivitat a BITNET estava en el seu lloc, 100 anys despuix del dia en que es va produir l'últim pic en el ferrocarril que creua Canadà.[7] Es varen desenrollar atres accessos per a interconectarse en ARPAnet, CSNET, NSFNET (en 1989)[8] i unes atres. Les primeres universitats canadenques que els varen adoptar pronte varen poder conectar-se a molts mils de nodos de rets informàtiques en els EE. UU. i internacionalment. Esta "ret de rets" internacional va aplegar a conéixer-se com Internet.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The World Factbook». www. cia. gov. Consultat el 2016-05-23.
  2. ↑ «CIRA Factbook 2013». Canadian Internet Registration Authority. Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 23 de giner de 2013.
  3. ↑ Alexa. com Top Sites in Canada
  4. ↑ «Montreal-based Pornhub reveals our porn habits with Big Data», 2014-01-24. Consultat el 2017-11-08 (en en-us).
  5. ↑ comScore
  6. ↑ Nowak (2010). «Canadian internet slow, expensive: Harvard». CBC News. Consultat el 6 de març de 2013.
  7. ↑ Plantilla:Cite IETF
  8. ↑ Plantilla:Cite IETF