Interior (topología)
Siga un espai topològic, i . Es definix el interior de (notat , , o ) com l'unió de tots els oberts continguts en .[1] És dir, si i solament si V és obert, està contingut en A i tot un atre obert contingut en A està contingut també en (vore #Eixemples).
Caracterisació
Constructivament, es definix . Notar que esta construcció garantisa l'existència d'este obert maximal, puix l'unió d'oberts és un obert i el conjunt buit sempre està contingut en A.
Cas general
L'interior topològic es pot caracterisar en el cas general per mig d'entorns de la següent manera:
- Es diu que un punt solament si és un entorn d'este punt. És dir, si existix un obert de tal manera que .
Cas d'espais mètrics
Si consistix en un espai mètric, es pot desenrollar encara més:
En este cas, un punt és part de l'interior de solament si existix una bola oberta continguda en , centrada en el punt en radi , o siga, radi positiu (açò es desprén de la definició: una bola oberta necessàriament té radi positiu).
Propietats
Les següents són les principals propietats de l'interior:
- [2]
- és obert si i solament si
- (puix abdós són conjunts oberts i tancats, per definició d'una topología)
- L'interior de , la frontera de i l'exterior de constituïxen una partició de . És dir: i , , i [3]
Hi ha conjunts que el seu interior és el conjunt buit, i que la seua adherencia és tot l'espai, com per eixemple els irracionals i els racionals en la recta real. Puix si considerem k un element de ℚ i l'interval obert <k-r, k+r>, este interval que comporta k no està inclós en ℚ.[4]
Notes i referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interior (topología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.