Encara que l'accepció musical més comunament entesa per instrumentació és l'estudi i la pràctica de realisar o adaptar composicions musicals per a un instrument o agrupació musical.

Partitures d'una obra musical, generalment usades per a orquestes que toquen temes clàssics i instrumentals de películes

Realment podríem distinguir Instrumentació d'Orquestació.[1]

  • Instrumentar consistix en conéixer els rudimentos de cada u dels instruments musicals, de tal manera que es puga adaptar per a cada u d'ells una melodia o composició donada.
  • Orquestar, per la seua banda, és més propenc a la "Composició en timbres". En este sentit, inclou un coneiximent més ampli dels instruments, no solament de les seues característiques i particularitats individuals, sino també informació i experiència sobre les seues combinacions, ya en chicotet o en gran grup.[2]

La realisació d'esta per a un instrument específic requerix l'habilitat de prendre en conte les propietats especials de l'instrument, tals com:

  • El to, el timbre musical i el ranc dinàmic de l'instrument i els tons disponibles en eixos rancs.
  • L'aplicació de concordes o atres tons múltiples.
  • Certes classes d'eixecucions que poden ser especialment fàcils o difícils de realisar.
  • Tècniques d'aplicació com a llímits de respiració, toc, etc.
  • Efectes especials com els harmònics, clics, pizzicato, glissando, entre uns atres.
  • Convencions de notació per a l'instrument.

Referències

  1. ↑ Adler, Samuel (2002). The Study of Orchestration, W. W. Norton & Company, Inc.. ISBN 978-0-393-97572-7.
  2. ↑ Belkin. «Alan». Consultat el 21 d'octubre de 2014.


Referències