Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries
El Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries (IFPRI) és un centre internacional d'investigació agrícola fundat al principi de la década dels 70 per a millorar la comprensió de les polítiques agrícoles i alimentàries dels països, promovent aixina l'adopció d'innovacions en tecnologia agrícola. El IFPRI busca també comprendre millor el paper del desenroll agrícola i rural en el desenroll general d'un país,[1][2][3] ademés de buscar solucions sostenibles per a acabar en la fam i la pobrea.[4]
El IFPRI és part d'una ret d'instituts internacionals d'investigació finançat en part pel Grup Consultiu per a l'Investigació Agrícola Internacional (CGIAR per la seua sigla en anglés), que a la seua volta és finançat per governs, empreses, fundacions privades, i el Banc Mundial.[5][6][7][8]
Àrea de cobertura
[editar | editar còdic]IFPRI porta a terme investigacions sobre política alimentària i les difon a través de centenars de publicacions, bolletins, conferències i atres iniciatives. El IFPRI va ser instituït com una organisació no-governamental en el Districte de Columbia en els Estats Units el 5 de març de 1975 i el seu primer bolletí d'investigació es va produir en febrer de 1976.[9][10] IFPRI té oficines en varis països en desenroll, incloent Etiopia, Índia, i China, ademés de contar en investigadors que treballen en molts atres països del món.
Àrees d'Investigació
[editar | editar còdic]L'estratègia institucional de el IFPRI es basa en tres pilars: investigació, capacitació, i comunicació de polítiques.[11]
El IFPRI ha estudiat diversos temes com per eixemple la baixa productivitat de cultiu i producció d'animals, la degradació ambiental, la gestió de l'aigua, les terres fràgils, els drets de propietat, l'acció colectiva, l'intensificació de la producció agrícola sostenible, l'impacte del canvi climàtic en els agricultors pobres, els problemes i oportunitats de la biotecnología,[12] la seguritat alimentària, la malnutrición per deficiència de micronutrientes, els programes de microfinanzas, la seguritat alimentària urbana, les problemàtiques de gènero i desenroll, i la distribució de recursos en les llars.[13]
El IFPRI també analisa les reformes del mercat agrícola, les polítiques comercials, les negociacions de l'Organisació Mundial del Comerç en el context de l'agricultura, l'eficàcia institucional, la diversificació dels cultius i dels ingressos, les activitats de poscosecha i l'agroindustria.[14]
L'institut participa en la medició dels Objectius de Desenroll del Mileni de l'ONU i recolza als governs en la formulació i aplicació de les seues estratègies de desenroll.[15]
Pròxims treballs inclouen l'investigació sobre sistemes d'innovació agrícola i el paper de la capacitació en el desenroll agrícola.[16]
Productes i Publicacions
[editar | editar còdic]El IFPRI es dirigix a una audiència variada per mig dels seus productes d'anàlisis de política i investigació. Esta inclou els polítics de països en desenroll, organisacions no governamentals (ONGs), organisacions de la societat civil, "líders d'opinió", donants, assessors i mijos de comunicació.
Les publicacions de el IFPRI inclouen llibres, informes d'investigació, bolletins informatius, resums i fulls informatius.[17] El IFPRI també participa en la recollida de senyes primàries i la compilació i processament de senyes secundàries.[18]
En 1993, El IFPRI va presentar l'Iniciativa de la Visió 2020,[19] l'objectiu del qual és coordinar i recolzar el debat entre governs, organisacions no governamentals, el sector privat, institucions internacionals de desenroll i atres elements de la societat civil, en la finalitat de conseguir la seguritat alimentària per a tots en l'any 2020.
Des de 2006, el IFPRI produïx l'Índex Global de la Fam (GHI)[20] que evalua anualment els progressos i reculada dels distints països i regions en la lluita contra la fam. El GHI és una colaboració entre el IFPRI, la Welthungerhilfe i Concern Worldwide.[21]
El IFPRI ha produït també l'Índex de la Fam per als Estats de l'Índia (Ishi)[22] (2008) i l'Índex Subnacional de la Fam per a Etiopia[23] (2009).
Estructura de l'institut
[editar | editar còdic]El IFPRI està compost per l'Oficina del Director General, la Divisió de Comunicacions[11] i la Divisió de Finances i Gestió, aixina com atres 5 divisions d'investigació:
- Estratègies de Desenroll i Governabilitat[15]
- Mig ambient i Tecnologies de Producció[12]
- Pobrea, Fam i Nutrició[13]
- Coneiximent, capacitat i innovació[16]
- Mercats, Comerç i institucions[14]
El IFPRI és la sèu de vàries rets d'investigació:
- Indicadors de Ciència i Tecnologia Agrícola (ASTI per la seua sigla en anglés)
- Programa de el CGIAR sobre Acció Colectiva i Drets de Propietat (CAPRi)[24]
- Harvest Plus[25]
- HarvestChoice
Impacte
[editar | editar còdic]L'evaluació de l'investigació orientada cap a la política planteja molts desafius, com per eixemple, la dificultat per a quantificar l'impacte dels coneiximents i idees en la reducció de la pobrea i/o l'aument dels ingressos, de la mateixa manera que l'atribució d'un canvi en estes sifres a un estudi o proyecte específic d'investigació.[26]
A pesar d'estos desafius, els estudis demostren que l'investigació de el IFPRI no només té efectes indirectes sobre les investigacions específiques al nivell dels països, sino també en l'establiment de l'agenda política mundial, per eixemple, en l'àrea de biodiversitat (en influenciar el Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenéticos) i en matèria de comerç (en relació en la Ronda de Doha per al desenroll de les negociacions comercials).[26]
Un atre eixemple de l'impacte de el IFPRI sobre la formulació de polítiques va ser durant la crisis alimentària mundial en 2007-2008. En eixe llavors, el IFPRI va ser capaç de realisar ràpidament investigacions pertinents, i les seues recomanacions conseqüents varen ser incloses integralment en el Marc Ampli per a l'Acció de les Nacions Unides en matèria de seguritat alimentària.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CGIAR Science Council Secretariat. 2006. Fourth External Program and Management Review of the International Food Policy Research Institute (IFPRI). Rome, Italy: CGIAR Science Council.
- ↑ Farrar, Curtis. 2000. The first tingues years of IFPRI. Washington, DC: IFPRI.
- ↑ Lele, Uma J. 2004. Policy Research in the CGIAR. In The CGIAR at 31: An Independent Meta-Evaluation of the Consultative Group on International Agricultural Research, Chapter 11, pp. 87-92. Washington, DC: The World Bank.
- ↑ Sitie web de el IFPRI
- ↑ Obituary: Peter Oram, the Guardian (London), 22 February 2007.
- ↑ The Europa directory of international organizations, Volume 9, Europa Publications Limited, University of Califòrnia (2008) ISBN 978-1-85743-425-5 p.1949
- ↑ Michael Barker, "Bill Gates Engineers Another Green Revolution (Part 3 of 3)", Znet, August 8, 2008.
- ↑ GRAIN, CGIAR joins global farmland grab, September 2009 GRAIN.org
- ↑ International Food Policy Research Institute. IFPRI report. International Food Policy Research Institute (Washington DC), 1976. p.39.
- ↑ Meeting food needs in the developing world: the location and magnitude of the task in the next decade. Volume 1 of Research report (International Food Policy Research Institute) Intl Food Policy Res Inst, 1976 ISBN 978-0-89629-000-6
- ↑ 11,0 11,1 Comunicacions
- ↑ 12,0 12,1 Mig ambient i Tecnologies de Producció
- ↑ 13,0 13,1 Pobrea, Fam i Nutrició
- ↑ 14,0 14,1 Mercats, Comerç i Institucions
- ↑ 15,0 15,1 Estratègies de Desenroll i Governabilitat
- ↑ 16,0 16,1 Coneiximent, capacitat i innovació
- ↑ Publicacions
- ↑ Sitie web de el IFPRI.
- ↑ Iniciativa de la Visió 2020
- ↑ Índex Global de la Fam 2009
- ↑ Millions Fed: Proven Successes in Agricultural Development
- ↑ Índex de la Fam per als Estats de l'Índia
- ↑ Índex Subnacional de la Fam per a Etiopia, IFPRI, 2009
- ↑ Programa sobre Acció Colectiva i Drets de Propietat (CAPRi)
- ↑ Harvest Plus [1] archivat en Wayback Machine./
- ↑ 26,0 26,1 Mitch Renkow and Derek Byerlee. 2010. The impacts of CGIAR research: A review of recent evidence. Food Policy.
- ↑ Klaus von Grebmer and Ingeborg Hovland. 2009. Using 'systems awareness': a proposed mechanism for monitoring communications. Evidence & Policy: A Journal of Research, Debat and Practice.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Internacional de Investigación sobre Políticas Alimentarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.