Insonorización
Insonorizar un recint supon aïllar-ho acústicament de l'exterior, la qual cosa implica una doble direcció:
- Evitar que el sò que produïm ixca a l'exterior (evitar la contaminació acústica)
- Evitar que el soroll exterior penetre i distorsione el sò de la sala.[1]
És interessant tindre en conte que si es reduïx el nivell de soroll en un ambient, també es reduïx en els ambients veïns, encara que no millore l'aïllament en sí.
A l'hora d'insonorizar, cal diferenciar entre aïllament acústic i acondicionament acústic per a utilisar els materials i tècniques adequats en cada cas:
- El aïllament acústic permet proporcionar una protecció al recint contra la penetració del soroll.
- En canvi, el acondicionament acústic lo que pretén és millorar la pròpia acústica del recint, controlant paràmetros com la naturalea i número de les reflexions sonores, resonàncies modals, el temps de reverberació, etc.
Alguna cosa fonamental és sempre tindre en conte el tipo de superfícies a aïllar. Una superfície important per a tindre un bon aïllament són les parets. Per a Insonorizar una paret tenim que centrar-nos en els seus punts dèbils, buits, obertures... que són els llocs pels que majorment es propaga el sò. Els buits típics d'una paret són finestres i portes, aixina com els seus marcs. Per això és tan important que estos buits queden perfectament sagellats.
Els elements que més s'utilisen per a insonorizar els ambients són: la llana de vidre o corcho.
Ademés d'eliminar o amortiguar les ones sonores, la insonorización transforma el sò en calor.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Insonorización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.