Inscripció sobre coure d'Estany
La Inscripció sobre coure de l'Estany (en filipí: Inskripsyon sa Binatbat na Tanso ng Estany, en malayo: Prasasti keping tembaga Estany, en anglés Estany Coppreplate Inscription, a sovint acurtat al seu acrònim LCI) o simplement la Inscripció d'Estany, és un document llegal inscrit en l'any 900 d. C. en Filipines sobre una placa de coure. Es coneix la data exacta perque està escrita en ell. Esta data ho faria contemporàneu al regne Balitung de Java Central, la qual cosa no significa que sorgira d'allí.
La placa es va trobar en 1989 per un operari prop de la delta del riu Bumbungan (o Pagsanjan) en el barangay («llogaret») de Wawa, en el municipi de Lumban, en la província de l'Estany (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
L'inscripció sembla estar escrita en una mescla de l'antiga llengua malaya utilisant l'escritura Kawi antiga i va ser dessifrada en 1992 per l'antropòlec holandés Antoon Postma, expert en escritura Hanunó'o.[1] El Kawi antic va ser un sistema d'escritura desenrollat en l'illa de Java influenciat pel sánscrito, javanés antic i malayo antic. Açò supon un rar vestigi de l'influencia javanesa, la qual sugerix intercanvis interinsulares («Sanskritización») en aquell temps.[2]
El LCI documenta l'existència de vàries formes de govern en la Filipines prehispánica, en especial el Regne de Tondó en la delta del riu Pasig. Alguns estudiosos apunten a que també indiquen l'existència de llaços comercials, culturals, i polítics entre estos regnes i, a lo manco, una civilisació asiàtica contemporànea: el regne javanés de Medang.
Context històric
[editar | editar còdic]
Abans del colonialisme europeu, el surest asiàtic estava baix l'influència de la Gran Índia (indosfera), a on numerosos principats i imperis indianizados varen florir durant varis sigles en Tailàndia, Indonèsia, Malàsia, Singapur, Filipines, Camboya i Vietnam. L'influència de la cultura índia en estes àrees va rebre el terme indianización.[3]
L'arqueòlec francés George Coedes, ho va definir com l'expansió d'una cultura organisada que es basava en els orígens indis de la realea, el hinduismo i el budisme i el dialecte sánscrito .[4] Açò pot ser vist en el Indianization del surest Àsia, estés de Hinduismo i budisme. Diàspora índia, abdós antic (PIO) i corrent (NRI), va jugar una funció clau actual com a professionals, comerciants, sacerdots i guerrers.[5][6][7][7] Indi honorifics també va influir el malayo, tailandés, Filipí i indonesi honorifics.[8] Eixemples d'estos incloure Raja, Rani, Maharlika, Datu, etc quin va estar transmés de cultura índia a Filipines via malayos i Srivijaya imperi.
El precolonial natiu Filipí el guion va cridar Baybayin (Plantilla:Script), sabut en Visayan com badlit ( ), tan kur-itan/kurditan en Ilocano i quan kudlitan en Kapampangan, s'era derivat del Brahmic guions d'Índia i primer gravat en el XVI.[9]
Descobriment i procedència
[editar | editar còdic]
La inscripció sobre coure de l'Estany es va trobar en 1989 per un operari que estava dragando arena per a fer formigó prop de la desembocadura del riu Bumbungan (o Pagsanjan) a l'estany de Bay. Concretament en un barangay (llogaret) cridat Wawa, en el municipi de Lumban de la província de l'Estany[10] Sospitant que l'artefacte podria tindre cert valor, l'home ho va vendre a un comerciant d'antiguetats que, no havent trobat cap comprador, finalment ho va vendre al Museu Nacional de les Filipines. Allí va ser assignat a Alfredo E. Evangeliste, cap del departament d'antropologia del museu.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tiongson, Jaime F. (August 8, 2010). "Estany Copperplate Inscription: A New Interpretation Using Early Tagalog Dictionaries". Bayang Pinagpala. Retrieved on 2011-11-18. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Munoz, Paul Michel (2006). Early Kingdoms of the Indonesian Archipelago and the Malay Peninsula, Continental Sals, Incorporated, p. 236. ISBN 9789814155670.
- ↑ Acharya. «The "Indianization of Southeast Àsia" Revisited: Initiative, Adaptation and Transformation in Classical Civilizations». amitavacharya.com. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2020. Consultat el 27 de maig de 2019.
- ↑ Coedes, George (1967). The Indianized States of Southeast Àsia, Australian National University Press.
- ↑ International SanskritConference.
- ↑ Krom, N.J. (1927). Barabudur, Archeological Description, The Hague.
- ↑ 7,0 7,1 Journal of the Economic and Social History of the Orient.42.(11-17)
- ↑ Krishna Chandra Sagar, 2002, An Era of Peace, Page 52.
- ↑ Morrow. «Baybayin, the Ancient Philippine script». MTS. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2010. Consultat el 4 de setembre de 2008..
- ↑ Chua. «KAHALAGAHAN NG LAGUNA COPPERPLATE AT IKA-400 TAON NG VOCABULARIO NI SAN BUENAVENTURA». IT'S XIAOTIME!. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de novembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción sobre cobre de Laguna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.