Inscripció de Deir Alla
La Inscripció de Deir Alla són un grup d'inscripcions en aramea descobertes en el jaciment arqueològic de Deir Alla, en Jordània, en el vall del Jordán. Varen ser descobertes en 1967 per un equip holandés i es conserven en el Museu Arqueològic de Jordània. Estes inscripcions mencionen les visions d'un personage cridat Balaam que també és conegut en la Bíblia hebrea, especialment en el Llibre dels Números (Plantilla:Bíblia).
Context arqueològic i datació
[editar | editar còdic]L'emplaçament de Deir Alla ( ) va estar ocupat per un gran santuari des de l'Edat del Bronze Mig fins a l'Edat del Ferro. Està aïllada i no està unida a cap poble. El lloc s'identifica a sovint en el lloc de Sucot mencionat en la Bíblia hebrea. En el Talmud de Jerusalem, Sucot es denomina «Monasterio Alto»,[1] de la que Deir Alla pot ser una deformació.[2] Es desconeix el propòsit de l'edifici en el que es va trobar l'inscripció. Segons G. van der Kooij, no hi ha motius per a que complixca una funció de cult, i la part de la ciutat a on es troba és residencial i econòmica. Segons Roland Deines, l'opinió popular de que l'edifici és un temple resulta de la suposició preconcebuda de que eren els temples els llocs a on es conservaven els texts profètics.[3]
En el moment del seu descobriment, l'inscripció es datava en el periodo persa, pero ara hi ha consens per a datar-l'en l'Edat del Ferro II. Pertany a la fase IX del jaciment, que va ser destruït al voltant de l'any 800 a. C.,[4] per un terremot.[5] Pot tractar-se del terremot mencionat en el llibre de Amós (Plantilla:Bíblia). L'inscripció està escrita en tinta negra i a voltes roja. El seu llenguage, escritura i llectura són objecte de discussions. La seua escritura es considera generalment aramea, encara que també s'ha sugerit que és amonita. El seu llengua és el arameo antic o un llengües cananeas|dialecte cananeo. El text estava escrit sobre un mur o en una estela. No es va trobar en el seu lloc, sino en forma d'enrunes escampades pel sol. Els arqueòlecs varen tornar a ensamblar els menuts trossos d'algeps. Es varen poder identificar dos grups de fragments.[6]
Text
[editar | editar còdic]El grup numerat I comença en un títul escrit en tinta roja: «Text de [Ba]laam [fill de Be]or que va vore els deus». Este passage conta el història de la visió de Balaam: Durant la nit, Balaam rep una visió. Al sendemà, plora i es llamenta abans d'explicar la seua visió al poble: el consell dels deus ha demanat a una «deesa» que estenga l'obscuritat sobre la terra. La causa d'esta decisió —o la seua conseqüència— és un comportament anormal dels sers humans i els animals.[7] El nom de la deesa no es va conservar complet. Es propon ser la deidad Šagar, mencionada més alvance en el text, o la deidad solar Shamash (o Šapaš), la forma femenina de la qual està atestada en Ugarit.[8] Els deus es diuen אלהן (ʾlhn - Elohim) i שדין (šdyn - Shaddain). La menció de l'epítet diví šdy és interessant perque també apareix en la Bíblia hebrea, especialment en el Llibre dels Números, a on el profeta Balaam es presenta com algú que té visions de Shadday.[9] El grup II de l'inscripció és més difícil de llegir, ya que no s'ha pogut reconstruir completament cap llínea. Este passage descriu un tipo de ritual l'interpretació del qual és delicada.
Tota l'inscripció és un text lliterari cuidadosadament copiat per un escriga. La composició del text original pot ser un o dos sigles més antiga que la còpia trobada en Deir Alla. Esta hipòtesis explicaria les peculiaritats de la llengua per a un text datat en el VIII[8] Estes inscripcions atesten l'existència d'una tradició lliterària aramea entorn al personage de Balaam de la que els escritors bíblics eren conscients. Els escrigues israelitas varen integrar a este personage en la seua pròpia tradició lliterària, fent que Balaam profetizara a favor dels israelitas,[10] encara que el contingut de l'inscripció de Deir Alla no tinga cap relació en les accions de Balaam en el relat bíblic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ T.J. Orde Zeraim, tractat Sevi'it 9:2
- ↑ Franken, 1992, capítul 2.
- ↑ (2015) «Revelatory Experiences as the Beginning of Scripture: Paul’s Letters and the Prophets in the Hebrew Bible», From Author to Copyist: Essays on the Composition, Redaction, and Transmission of the Hebrew Bible in Honor of Zipi Talshir, Winona Lake, IN: Eisenbrauns, p. 310. ISBN 9781570563508.
- ↑ «עלילות בלעם בר-בעור מעמק סוכות». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2014.
- ↑ J. Hoftijzer and G. van der Kooij, Aramaic Texts from Deir 'Alla Documenta et Monumenta Orientis Antiqui 19 (Leiden) 1976.
- ↑ Lemaire, 1997, pp. 138-140.
- ↑ Lemaire, 1985, p. 281.
- ↑ 8,0 8,1 Hackett, 1992, volum 2.
- ↑ «Mensage de Balaam, fill de Beor, home de mirada penetrant, que en caure en èxtasis veu en més claritat, que rep mensages i té visions de part del Deu totpoderós.[šdy]».}} Plantilla:Bíblia
- ↑ Lemaire, 1985, p. 284.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) «Deir All, tell (archaeology)», Anchor Bible Dictionary (en anglés).
- Lemaire, André (1997). «Deir Alla inscriptions», Oxford Encyclopaedia of Archaeology in the Near East (en anglés), Oxford et New York: Oxford University Press, pp. 138-140. ISBN 0-19-506512-3.
- (1985).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.129(2)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción de Deir Alla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.