Anar al contingut

Injustícia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alegoria de la Injustícia[1]. Capitell del Palau Ducal de Venècia

Injustícia és la falta o absència de justícia, ya siga en referència a un succés, acte o situació de fet. Pot estar referida a un acte de violència o desigualtat entre sers iguals

L'injustícia —i per extensió la justícia— pot ser considerada de distinta forma segons els sistemes jurídics vigents en els distints països.


Definició d'injustícia

En el Critón, Plató va manifestar no saber qué és la justícia, pero sí qué és l'injustícia. És, no obstant, un punt de vista comuna entre els filòsofs, que encara que justícia i injustícia són interdependents, és l'última la que prima cualitativamente, sent per això és difícil escriure sobre la justícia i posar-nos d'acort, lo que no ocorre quan es tracta d'una injustícia o falta de justícia.

Heráclito hauria segut en Occident el primer pensador en parlar del concepte d'injustícia com a qualitat primària, idea que continuaria i assentaria Aristòtil en la cultura occidental.


Injustícia distributiva

En la seua formulació clàssica, la justícia consistix en donar a cada cual lo que li correspon, de modo que es produïx una injustícia sempre que algú rep menys —o més— de lo que deuria.[2][3] Quan la pregunta és qué constituïx un repartiment just de beneficis i càrregues, la qüestió passa a ser de justícia distributiva, i s'han propost criteris enfrontats sobre qué fa que una determinada distribució siga injusta.[4] Varis d'eixos criteris atenen menys a la cantitat total de valor present en una situació que a cóm es troben els qui estan pijor, i cada u oferix una idea distinta de quàn un repartiment resulta injust.

Segons les concepcions igualitaristas, un repartiment és pijor, i pot ser més injust, quant més desigual és; d'acort en esta idea, la desigualtat és en sí mateixa alguna cosa que deu evitar-se. L'igualitarisme sol combinar-se en alguna preocupació per la cantitat total de benestar, més que defendre's en solitari, pero sosté que un repartiment més igualitari pot ser preferible —més just— inclús a costa de reduir alguna cosa el total, perque és més favorable per a els qui estan pijor.[5][6][7][8][9]

Les concepcions suficientistas, en canvi, situen l'injustícia en que hi haja individus per baix d'un llindar de lo que resulta «suficientment bo», i no en la desigualtat com a tal. Conforme a esta idea, una situació millora, i es torna més justa, quan algú que estava per baix del nivell de suficiència passa per damunt d'ell, mentres que les millores ulteriors, una volta alcançat eixe llindar, no afigen pes algun; una versió habitual sosté que una situació és pijor quants més individus hi haja per baix del llindar.[10][11][12][13] Crítiques com la de Paula Casal han objectat que la suficiència no basta per sí sola i deu combinar-se en atres criteris, puix, presa de forma aïllada, considera equivalents un resultat que es llimita a dur a els qui estan mal just fins al llindar i un atre que els eleva molt per damunt d'ell.[14]

Una atra família de posicions, denominades centrades en el sofriment o asimètriques, concedix una importància especial a la reducció del sofriment, en sostindre que no hi ha valor més important que el desvalor del sofriment. Segons estes concepcions, una situació en la que uns individus patixen un sofriment greu mentres uns atres be és especialment mala, i pot considerar-se injusta, de modo que aliviar eixe sofriment té prioritat sobre seguir beneficiant a els qui ya estan be; ademés, se sosté que un mateix sofriment és pijor quan ho patix algú la vida del qual ya va mal. Algunes versions admeten que un sofriment lleu pot compensar-se en beneficis, pero mantenen que el sofriment extrem no pot ser compensat per cap cantitat de fruïment.[15][16][17][18]

Les concepcions comparatives de la justícia valoren lo que correspon a cada cual en comparació a uns atres en circumstàncies relevantemente semblants, i consideren injust atribuir un pes desigual a interessos semblants per motius que carixen de justificació.[19][20][21] Alguns autors inclouen entre tals motius l'espècie a la que pertany un individu, i sostenen que rebaixar la consideració dels seus interessos pel simple hec ho de la seua espècie constituïx una injustícia comparable.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Justinià. Instituciones, Libro I.
  3. ↑ Aristòtil. Ética nicomáquea, Libro V.
  4. ↑ Barry, Brian (1989). Theories of Justice (en en), Hemel Hempstead: Harvester-Wheatsheaf.
  5. ↑ Nagel, Thomas (2006). Igualdad y parcialidad: bases éticas de la teoría política (en es), Barcelona: Paidós.
  6. ↑ Temkin, Larry S. (1993). Inequality (en en), Nueva York: Oxford University Press.
  7. ↑ Temkin, Larry S.(2003).«Egalitarianism Defended».Ethics.113: 764–782.(en en)
  8. ↑ Holtug, Nils; Lippert-Rasmussen, Kasper (2006). «An Introduction to Contemporary Egalitarianism», Egalitarianism: New Essays on the Nature and Value of Equality (en en), Oxford University Press.
  9. ↑ Queralt, Jahel (2014). Igualdad, suerte y justicia (en es), Barcelona: Marcial Pons.
  10. ↑ Frankfurt, Harry(1987).«Equality as a Moral Ideal».Ethics.98: 21–43.(en en)
  11. ↑ Crisp, Roger(2003).«Equality, Priority, and Compassion».Ethics.113: 745–763.(en en)
  12. ↑ Benbaji, Yitzhak(2005).«The Doctrine of Sufficiency: A Defence».Utilitas.17: 310–332.(en en)
  13. ↑ Shields, Liam(2020).«Sufficientarianism».Philosophy Compass.15: 1–10.(en en)
  14. ↑ Casal, Paula(2006).«Why Sufficiency Is Not Enough».Ethics.116: 296–326.(en en)
  15. ↑ Mayerfeld, Jamie (1999). Suffering and Moral Responsibility (en en), Oxford University Press.
  16. ↑ Gloor, Lukas (2019). «The Case for Suffering-Focused Ethics» (en en). Center on Long-Term Risk.
  17. ↑ Vinding, Magnus (2020). Suffering-Focused Ethics: Defense and Implications (en en), Copenhague: Ratio Ethica.
  18. ↑ Briones Marrero, Adrián(2022).«Una defensa de las axiologías centradas en el sufrimiento».Ágora: Papeles de Filosofía.41: 13–25.(en es)
  19. ↑ Feinberg, Joel(1974).«Noncomparative Justice».The Philosophical Review.83: 297–338.(en en)
  20. ↑ Montague, Phillip(1980).«Comparative and Non-Comparative Justice».The Philosophical Quarterly.30: 131–140.(en en)
  21. ↑ Hoffman, Joshua(1993).«A New Theory of Comparative and Noncomparative Justice».Philosophical Studies.70: 165–183.(en en)

Enllaços externs