Ingenieria acústica
La ingenieria acústica és una disciplina especialisada en el control i desenroll dels processos emissió, transmissió i recepció d'ones sonores a través de diferents mijos físics, ademés d'estudiar la naturalea del sò. Cada dia esta especialitat pren més protagonisme pel notori aument de la contaminació acústica, provocada principalment per les activitats industrials, el tràfic vehicular urbà i el tràfic aéreu, comprometent estes activitats, la calitat acústica de les vivendes i llocs de treballs, que a la seua volta compromenten la salut de les persones (un excés de soroll és perjudicial per a la salut humana).
En les seues àrees de desenroll, es destaquen el control de soroll i el control de vibracions, l'elaboració de mapes de soroll, mitigació del soroll ambiental, l'elaboració de models predictius del soroll urbà, acondicionament de recints en fins d'aïllament o milloria de la calitat acústica interior. Existix una atra aplicació o émfasis, relatiu a la producció musical, maneig i desenroll de mijos audiovisuals, com per eixemple, el desenroll de sistemes de reproducció de sons llògics reals Dolby Surround Sound i una gama d'efectes per a l'indústria fílmica.
En general l'Ingenieria Acústica, s'especialisa en estudiar les ones sonores correspodientes al ranc dels 20 Hz, als 20 kHz, que és el ranc característic d'oïment del ser humà. Pero existixen també especialitats dins d'esta mateixa ciència que estudia ones que es troben fòra del ranc de l'oïment. Per baix d'este ranc és dir freqüències menors als 20 Hz, és conegut com a ranc infrasónico i el ranc per damunt dels 20 kHz, és conegut com a ultrasònic. Este últim en moltes aplicacions en la medicina, mineria i geologia entre atres ciències.
Hui existixen vàries escoles d'acústica en el món, per eixemple, en països com Portugal, França, Estats Units, Dinamarca, Espanya, Anglaterra, Brasil. En Sudamérica es destaquen: l'Escola d'Ingenieria Civil Acústica de l'Universitat Austral de Chile (des de 1967) També, en la Ciutat de Mèxic es distinguix en L'Institut Politècnic Nacional dins de l'Escola Superior d'Ingenieria Mecànica i Elèctrica (ESIME) . En Argentina, es dicta la carrera d'Ingenieria de Sò i Acústica en l'Universitat Nacional de Tres de Febrer. És l'única universitat pública del país que oferix este títul.
L'any 2008 s'escomença a impartir el primer postgrado de la Facultat de Ciències de l'Ingenieria de l'Universitat Austral de Chile. El programa de Magíster en Acústica i Vibracions, dirigit pel Dr. Jorge Arenes (acadèmic de l'Institut d'Acústica), és el primer postgrado en esta especialitat en Chile i l'únic en parla hispana en Llatinoamèrica.
Dins del camp industrial cobra gran rellevància degut a que cada dia es reconeix l'importància del control de soroll, indispensable per a un correcte viure de l'home i el seu entorn. Existint ací un gran camp d'aplicació ya que tota activitat industrial comporta emanació contaminants, en la que el soroll no és una excepció. Aplicacions en el Sector Miner i industrial. L'Ingenieria acústica és una ciència que ajuda a resoldre problemes de emanació de soroll i vibracions.
Personages destacats
[editar | editar còdic]Leo Leroy Beranek (15 de setembre de 1914, 10 d'octubre de 2016) va ser un expert en acústica nortamericana, professor del MIT, i fundador i expresident de Bolt, Beranek i Newman (ara BBN Technologies). És l'autor de Acoustics, un llibre de text clàssic en este camp, i la seua versió actualisada i estesa publicada en 2012 baix el títul Acoustics: Sound Fields and Transducers. També va ser un expert en el disseny i evaluació de sales de concerts i teatres d'òpera, i autor del llibre de text clàssic Música, acústica i arquitectura, revisat i ampliat en 2004 baix el títul Sales de concerts i teatres d'òpera: música, acústica i arquitectura.
SAMIR N.Y. GERGES Professor Universitat Federal de Santa Catarina, Brasil.
Samir Gerges obté el grau de Doctor en Ingenieria en el Institute of Sound and Vibration Research de l'Universitat de Southampton, Anglaterra, en 1974. Becari d'investigació postdoctoral entre 1974 a 1978 en l'Universitat de Southampton i l'Universitat de Sussex en el Regne Unit. Cinc anys d'experiència en l'indústria aeronàutica des de 1964 a 1969. Professor de soroll i vibració des de 1978 en l'Universitat Federal de Santa Catarina (UFSC), Brasil, a on s'ha dedicat a l'ensenyança de cursos en fonaments de l'acústica, control de soroll, processat de senyal i soroll ambiental i instrumentació, a estudiants de pregrado i postgrau.
Les seues àrees d'investigació han segut el control de soroll industrial, soroll de construcció i vial, protectors auditius, soroll d'avions i soroll ambiental. Membre fundador de la societat acústica brasilera (SOBRAC) en 1983 i President entre 1994 a 1997 i 2000-2002. Editor de la revista SOBRAC.
El Dr. Gerges és membre fundador i actualment Vicepresident de la Federació Iberoamericana d'Acústica – FIA (una Federació conjunta de 7 societats acústiques d'Argentina, Brasil, Chile, Perú, Mèxic, Portugal i Espanya). Membre del Directori de el IIAV, de el INCE-USA (reconeiximent professional), membre del Grup de treball en Ginebra de la OMS el 2001 per a elaborar un llibre sobre «Evaluació i Control de soroll i exposició en l'ambient de treball». Fellow de la ASA. Membre dels comité editorials del Journal Building Acoustics, Noise Control Engineering Journal i del International Journal of Acoustics and Vibration. Organisador del Internoise2005. Ex-President de ICA, Vice President-INCE per al desenroll.
El Dr. Gerges ha segut responsable de proyectes d'investigació i desenroll per a FORD, GM, EMBRAER, FIAT i atres proyectes de NVH i calitat de sò. Ha publicat més de 320 artículs en revistes indexades i congressos.
Referències
[editar | editar còdic]- Universitat Austral de Chile, UACh. Carrera d'Ingenieria Civil Acústica
- University of Salford, Regne Unit - MSc Environmental/ Mechanical Acoustics
- Technical University of Denmark - MSc Engineering Acoustics
- University of Miami, USA - Musica Engineering(MuE)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería acústica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.