Infraestructura i superestructura

Archiu:Base-superstructure.svg

Diagrama de la distinció entre infraestructura i superestructura.

Segons la teoria marxiste, la base o infraestructura és la base material de la societat que determina l'estructura social, el desenroll i el canvi social. Inclou les forces productives i les relacions de producció. D'ella depén la superestructura, és dir, el conjunt d'elements de la vida social dependents de la base o infraestructura, com per eixemple: les formes jurídiques, polítiques, artístiques, filosòfiques i religioses d'un moment històric concret. Els aspectes estructurals es referixen a l'organisació mateixa de la societat, les regles que vinculen als seus membres, i el modo d'organisar la producció de bens.

Segons la concepció materialista de l'història, el factor que en última instància determina l'història és la producció i la reproducció de la vida real. Ni Marx ni yo hem afirmat mai més que açò. Si algú ho tergiversa dient que el factor econòmic és l'únic determinant, convertirà aquella tesis en una frase vacua, abstracta, absurda. La situació econòmica és la base, pero els diversos factors de la superestructura que sobre ella s'alça --les formes polítiques de la lluita de classes i els seus resultats, les Constitucions que, despuix de guanyada una batalla, redacta la classe triunfante, etc., les formes jurídiques, i inclús els reflexos de totes estes lluites reals en el cervell dels participants, les teories polítiques, jurídiques, filosòfiques, les idees religioses i el desenroll ulterior d'estes fins a convertir-les en un sistema de dogmes- eixercixen també la seua influència sobre el curs de les lluites històriques i determinen, predominantment en molts casos, la seua forma. És un joc mutu d'accions i reaccions entre tots estos factors, en el que, a través de tota la flota infinita de casualitats (és dir, de coses i acaecimientos que la seua trabazón interna és tan remota o tan difícil de provar, que podem considerar-la com a inexistent, no fer cas d'ella), acaba sempre imponent-se com a necessitat el moviment econòmic. D'un atre modo, aplicar la teoria a una época històrica qualsevol seria més fàcil que resoldre una simple equació de primer grau.

Carta de Federico Engels a Jose Bloch (setembre de 1890)

La superestructura

La tesis bàsica del materialisme històric és que la superestructura (en alemà: Überbau) depén de les condicions econòmiques en les que viu cada societat, dels mijos i forces productives (infraestructura). La superestructura no té una història pròpia, independent, sino que està en funció dels interessos de classe dels grups (classe/s dominant/s) que l'han creat. Els canvis en la superestructura són conseqüència dels canvis en l'infraestructura. Esta teoria té importants conseqüències:

Per un costat, la completa comprensió de cada u dels elements de la superestructura només es pot realisar en la comprensió de l'estructura i canvis econòmics que es troben a la seua base.

Per una atra part, l'idea de que —en última instància— no és possible l'independència de la ment humana, del pensament, respecte de les condicions materials específiques en les quals s'està immersa la societat, afirma el determinisme advenido per factors d'índole externa.

L'infraestructura

Les tesis marxistes de l'infraestructura (en alemà: Basis) són les següents:

És el factor fonamental del procés històric i determina -en última instància- el desenroll i canvi social; dit d'un atre modo, quan canvia l'infraestructura, canvia el conjunt de la societat (les relacions socials, el poder, les institucions i el restant d'elements de la superestructura). ^{cita requerida}

La componen els mijos de producció (recursos naturals més mijos tècnics) i la força del treball (els treballadors)^{cita requerida}. Junts constituïxen les forces productives, que estaran controlades -a voltes frenades- per les relacions de producció (els vínculs socials que s'establixen entre les persones a partir del modo en que estes es vinculen en les forces productives, com per eixemple les classes socials).

Hi ha periodos històricsPlantilla:Quins en els que l'estructura social (les relacions de producció) frena el desenroll de les forces productives. La prolongació d'eixos periodos no significa una estabilisació, ni tan sols un estancament, de les condicions d'existència social; pel contrari, es verifiquen reculada més o menysPlantilla:Quant severs, i tendixen a reaparéixer contradiccions i llimitacions que a l'inici de periodo es consideraven definitivament superades^{cita requerida} (per eixemple, ^{cita requerida}).