Informàtica física
La informàtica física (en anglés physical computing) consistix en construir sistemes físics interactius amprant software i hardware que pot captar informació i respondre al món analògic. Encara que esta definició podria incloure coches inteligents en sistemes de control del tràfic, o processos d'automatisació en fàbriques, generalment no s'utilisa per a este tipo d'artefactes. En sentit ampli, l'informàtica física inclou aparats creatius emmarcats en el món digital, com a art fet a mà, dissenys casers o DIY en sensors i microcontroladors, electro-dispositius mecànics controlats com motors, servos, allumenament o un atre hardware.
Eixemples
[editar | editar còdic]En l'educació
[editar | editar còdic]En diversos entorns d'aprenentage informal, com a jocs educatius o tallers escolars, s'han vist algunes ventages d'este tipo de tecnologia. El Exploratorium, un pioner en l'aprenentage basat en l'investigació, va desenrollar alguns dels primers ordenadors interactius, i continua incloent nous eixemples d'informàtica física i interfaços tangibles.
En l'art
[editar | editar còdic]En el món d'art, alguns proyectes que implementen l'informàtica física inclouen el treball de Scott Snibbe, Rhonda Holberton, Daniel Rozin, Rafael Lozano-Hemmer, Jonah Brucker-Cohen, Camille Utterback, Realitat Virtual VR/shyam, Realitat Aumentada, i Electroland LED art.
En el disseny de productes
[editar | editar còdic]L'informàtica física també participa en el disseny de productes i de formes d'interacció, a on en ocasions s'ampren sistemes integrats a modo de prototip barat i eficaç en productes digitals nous. Empreses com IDEO i Teague ampren este tipo de disseny de producte.
En aplicacions comercials
[editar | editar còdic]Les aplicacions comercials de consum, van des del Sony Eyetoy o jocs com Danse Danse Revolution, fins a usos més pràctics com la visió automàtica en una inspecció de calitat a lo llarc d'una cadena de montage en una fàbrica. Els videojocs actius poden ser considerats també una forma d'informàtica física. Atres implementacions d'informàtica física inclouen el reconeiximent de veu, que interpreta el sò per mig de micròfons o atres sensors, la visió artificial, que aplica algoritmes a les senyes de vídeo procedents d'una cambra. Els interfaços hápticas també són un eixemple d'informàtica física, encara que en este cas l'ordenador està generant l'estímul físic en lloc de captar-ho. Tant la detecció de moviment, com el reconeiximent de gest són camps que amplien el concepte de visió artificial.
En aplicacions científiques
[editar | editar còdic]El concepte d'informàtica física també pot incloure la fabrication i us de sensors i atres aparats científics, encara que no se sol amprar eixa denominació. Un eixemple seria el Illustris proyecte, el qual intenta simular l'evolució de l'univers des del Big Bang al dia present, 13.8 mils de millons anys més vesprada.[1][2]
Métodos
[editar | editar còdic]La fabricació de prototips juga una funció important en l'informàtica física. Ferramentes com Wiring, Arduino i Fritzing, aixina com I-CubeX ajuden als dissenyadors i artistes construir de forma ràpida prototips per als seus conceptes interactius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Staff. «The Illustris Simulation - Towards a predictive theory of galaxy formation.». Illustris Project. Consultat el 16 de juliol de 2014.
- ↑ Plantilla:Cite arXiv
- Este artícul conté una traducció derivada de «Informática física» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.