Infant don Pelayo (1792)
El Infant don Pelayo va ser un navío de llínea de dos ponts i 74 canons de l'Armada d'Espanya, el nom religiós de la qual de advocaació era Sant Pelayo.[1]
Construcció
[editar | editar còdic]Va ser dissenyat per José Romero i Fernández de Landa, seguint la tradició constructiva de Jorge Juan, incorporava numeroses solucions constructives desenrollades per les drassanes angleses en els trenta anys precedents.
Formava part de la série de sis navío començada en el Sant Ildefons, cridats per això Ildefonsinos,[2] en els quals Romero de Landa va succeir a Francisco Gautier com a principal dissenyador de bucs per a l'Armada espanyola. Els navío de Gautier, eren típicament francesos, i feyen émfasis en una major velocitat a costa reduir la mànega, convertint-los aixina en plataformes marineres inestables, en tendència a ficar baix l'aigua la bateria baixa per la banda de sotavent, la qual cosa, tindria conseqüències nefastes durant la batalla de Trafalgar.
Romero de Landa va buscar una solució intermija, aumentant la mànega al Sant Ildefons, pero sense aplegar a les proporcions de les drassanes angleses. D'esta forma, els Ildefonsinos varen presentar un equilibri entre condicions marineres i velocitat.
El Infant don Pelayo, va demostrar ser un buc mariner, ràpit i maniobrable. Construït sobre una quilla de roure, montava un total de 74 peces, i alcançava una velocitat màxima d'uns 14 nucs en la carena neta.
Historial
[editar | editar còdic]Va ser construït en L'Habana en 1791[3] i entregat a l'Armada Espanyola a l'any següent.
En el transcurs de la batalla de la veta de Sant Vicente el 14 de febrer de 1797 baix el mando del capità de navío Cayetano Valdés,[4] va acodir en auxili del Santíssima Trinitat i va conseguir salvar-ho d'un apresamiento per part de les forces britàniques,[4] aplegant inclús a amenaçar en disparar-li si no tornava a issar el pabelló.[4] Abans del començ de la batalla, es trobava a barlovent i retaguàrdia del cos fort, ciñendo el vent a unes 9 milles.[4]
El Pelayo es va interpondre en la llínea de fòc enemiga, en la qual cosa, va conseguir donar temps per a que s'anaren incorporant atres navío espanyols que varen acodir al mateix lloc i provocant la retirada de les forces britàniques. Despuix de la batalla, va contabilisar a bordo 4 morts i 4 ferits greus.
Cayetano Valdés va continuar al mando del Pelayo, i va participar en les accions contra el bloquege a Càdis impost per bucs britànics, en l'esquadra baix mando de Mazarredo entre 1797 i 1799.
El Pelayo va ser transferit a l'armada de la França napoleònica en 1802, a on va ser renombrado Desaix, i va causar baixa en la Marina francesa en 1804.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els navío de llínea de l'armada espanyola, el nom de la qual no era religiós, contaven en un atre nom que si lo era
- ↑ Fernández Dure, 1880, p. 197.
- ↑ Valdés, 1813, p. 322.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (Marliani, 1850, p. 325)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V (1813). Història de l'illa de Cuba, i en especial de L'Habana, Volume 1, L'Habana, pp. 322.
- V, Manuel de (1850). Combat de Trafalgar, Madrit: Matute, pp. 325.
- V, Cesáreo (1880). Disquisició nàutiques: A la mar fusta, Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Infante don Pelayo (1792)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.