Indici
Un indici[1] (o índex) és, segons Charles Sanders Peirce, un signe determinat pel seu objecte dinàmic en virtut de la relació real que manté en ell.
Un indici és el caràcter, pista o descobriment que carix de sentit pero dona un rastreig objectiu i cognitiu de l'idea plantejada en l'enunciat.
Es tracta d'un dels tres nivells del signe identificats pel filòsof nortamericà, junt en l'icon i el símbol.
En la seua definició de signe ("un Signe, o Representamen, és un Primer que manté en un Segon, cridat el seu Objecte, tan verdadera relació triádica que és capaç de determinar un Tercer, cridat el seu Interpretante, per a que este assumixca la mateixa relació triádica sobre el cridat Objecte que l'existent entre el Signe i l'Objecte"), Peirce es va basar en la seua visió de l'organisació de l'experiència humana en tres nivells: la Primeridad, la Secundaridad i la Terceridad. Grosso modo, estos nivells es corresponen, respectivament, en les qualitats sentides, en l'experiència de l'esforç i en els signes.
L'indici es correspondria en la Secundaridad; és un signe que es troba en contigüidad en l'objecte denotat, com per eixemple ocorre en l'aparició del síntoma d'una malaltia, el descens del barómetro, la penell que indica la direcció del vent.
