Anar al contingut

Incompatibilitat creuada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En les angiosperma, els grans de polen d'una espècie poden germinar en l'estigma i créixer en l'estil d'una atra espècie. No obstant, el creiximent dels tubos polínicos pot ser detingut en algun punt entre l'estigma i els òvuls, de modo que la fecundació no es porta a terme. Este mecanisme d'aïllament reproductiu és molt freqüent i rep el nom de incompatibilitat creuada o incongruència.[1][2] Esta barrera pot resultar de la falta d'informació per a una funció determinada en un dels participants de la interacciòn (el polen o el pistil) sobre la de l'atra espècie,[2] o pot deure's a gens que funcionen específicament per a reconéixer l'orige extern del polen i bloquejar una reacció que, d'un atre modo, seria compatible.[3]

Existix una relació entre l'autoincompatibilidad i el fenomen d'incompatibilitat creuada. Aixina, en general, els cruzamientos entre individus d'una espècie autocompatible (AC) en individus d'una espècie autoincompatible (AI) donen descendència híbrida. Pel contrari, el cruzamiento recíproc (o siga, femella AI x mascle AC) no produïx descendència degut a que els tubos polínicos no conseguixen aplegar fins als òvuls. Este fenomen es coneix com a incompatibilitat unilateral, el qual ocorre, ademés, quan es creuen dos espècies AC o dos espècies AI entre sí.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sala, C.A., 1993. Incompatibilitat creuada entre cinc espècies tuberosas de Solanum (Solanaceae). Darwiniana 32: 15–25.
  2. 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hogenboom1975
  3. Kermicle, J.L. 2006. A selfish gene governing pollen-pistil compatibility confers reproductive isolation between maize relatives. Genetics 172:499–506.
  4. Hadley , H.H. & Openshaw, S.J. 1980. Interspecific and intergeneric hybridization. In: Hybridization of Crop Plants. American Society of Agronomy, Crop Science Society of America, Madiso, Wisconsin, pag.: 133-155.