Incitatus
Incitatus (o Incitato, segons algunes traduccions)[1] va ser el cavall preferit de Calígula. Es tractava d'un cavall de carreres de carros.[2][3][4][5]
Historiografia contemporànea
[editar | editar còdic]El verosimilitut de l'història presentada pels biógrafs clàssics és generalment qüestionada pels historiadors actuals. Historiadors com Anthony A. Barrett sugerixen que els cronistes romans com Suetonio i Dion Casio varen ser influenciats per la situació política dels seus propis temps, quan va poder haver segut útil per als emperadors del moment el desacreditar als primers emperadors de la dinastia Juliol-Claudia. Ademés, la naturalea extravagant de l'història servia per a fer que la seua obra fora més interessant, lo que els va guanyar llectors adicionals.
Una hipòtesis és que la forma en que Calígula tractava a Incitatus no era signe algun de locada, sino simplement una broma elaborada, destinada a ridiculisar i provocar al Senat; o tal volta una modalitat de sàtira, en la que l'emperador es burlava dient que un cavall podria realisar les tasques d'un senador.[6]
Barrett expressa que «es varen difondre moltes històries sobre Incitatus, que provablement es varen originar a partir de les bromes de Calígula».[7] «Possiblement per un sentit del humor pervertido, Calígula feya brindis a la salut de Incitatus, i afirmava que tenia l'intenció de nomenar-ho el seu sacerdot».[7]
Les fonts antigues tenen clar que el cavall mai es va convertir en cònsul.[8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Alberto Ricardo Dalla Via. Acadèmia. Revista sobre ensenyança del Dret. Any 4, número 8, 2006, ISSN 1667-4154, pàgina 51, llínea 17. Facultat de Dret. Universitat de Buenos Aires. Consultat el 24 de setembre de 2020.
- ↑ Mitologia universal, història i explicació de les idees religioses i teològiques de tots els sigles. Don Juan Bautista Carrasco. Imprenta i llibreria de Gaspar i Roig, Editors. Madrit, 1864, pàgina 365. Consultat el 22 de setembre de 2020.
- ↑ El mensager del rei: Novela sobre Sant Pablo i el seu temps. Louis de Wohl. Títul original: The Glorious Folly, 1957. Colecció Arcaduz. Edicions Paraula, S. A., 4ª edició, juny de 2003, pàgina 197. Madrit. Consultat el 22 de setembre de 2020.
- ↑ Césares: Juliol César, Augusto, Tiberio, Calígula, Claudio i Nerón: els primers emperadors de Roma. José Manuel Roldán. L'Esfera dels Llibres. 2008. ISBN 8490602476, 9788490602478.
- ↑ Índex de Vida dels dotze Césares de Suetonio. Segona part. LV. Biblioteca Virtual Antorcha. Consultat el 22 de setembre de 2010.
- ↑ Did Caligula really make his horse a consul?, Elizabeth Nix, History Channel, Juny 21, 2016
- ↑ 7,0 7,1 Barrett, Anthony A. (1990). Caligula: The Corruption of Power, New Haven, CT: Yale University Press.
- ↑ Mythbusting Ancient Rome – Caligula’s Horse, Shushma Malik and Caillan Davenport, The Conversation, Maig 4, 2017
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Història Universal, Edicions Castell S.A. ISBN 84-7489-348-8. Tom II, pág. 311.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incitatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.