Anar al contingut

Incineració de residus sòlits orgànics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La incineració de residus sòlits orgànics és una tecnologia de tractament dels residus sòlits orgànics provinents de la fem urbana. Consistix en l'incineració a altes temperaturas els residus, lo que permet reduir el seu volum un 95% i el seu pes fins a un 80%. Si no s'implanten sistemes de filtres en la combustió resulten cendres, escoria o residus inertes i gasés tòxics que poden afectar greument a la salut de les persones.

Funcionament, ventages i inconvenients

[editar | editar còdic]

Esta tecnologia aporta una série de ventages:

  • Reducció en pes i volum (95%) dels residus.
  • Alta disponibilitat i fiabilitat.
  • Valorisació energètica dels residus.
  • Disminució de la necessitat d'abocadors.
  • Valorisació de escorias i cendres.

No obstant les incineradora requerixen un cost elevat en sentit econòmic i de salut. Entre els inconvenients destaquen:

  • Alts costs d'explotació (250 millons d'euros per a una planta de tractament d'unes 450.000 ton/any)
  • Sistema de tractament de gasos complex i costós
  • Temps llarcs de preparació del proyecte i de construcció
  • Rebuge social ya que existixen grans cuestionamientos sobre els impactes ambientals. No existixen paràmetros clars per a medir la cantitat de gasos que s'emeten i de cóm poden estos contaminar. Ademés les cendres resultants són altament tòxiques.

Estes raons han fet que es valoren grans impactes ambientals, tant a l'atmòsfera, com als sols i fins als mants acuífero. L'insostenibilitat d'este sistema a nivell social, ambiental i econòmic ha bolcat la mirada cap a atres alternatives com a fem zero (aplicada en Sant Francisco EE. UU.)[1] a on s'intenta atacar el problema des de la seua raïl, apelant a repensar els hàbits de consum i producció i apostant cap a una rendabilitat a on es recicle i es reutilise i no es sobreexploten els recursos naturals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2014. Consultat el 12 de setembre de 2014.