Anar al contingut

Incendi del Chiado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Placa colocada en la zona en 2013 recordant el succés.

El incendi del Chiado es va iniciar el 25 d'agost de 1988 en els Almagasens Grandella, junt a la Rua do Carmo en el barri del Chiado en Lisboa.[1][2]

El fòc, que va escomençar entorn a les cinc de la matinada,[3] es va estendre ràpidament, alcançant a gran part dels edificis compresos entre les calles do Ouro, do Carmo, Garrett, Sacrament, Ivens i Nova d'Almada.[4] La dificultat dels bombers per a intervindre, pel mobiliari urbà que impedia el pas dels camions i la estrechez d'alguns carrers, va permetre que les flames s'expandiren en suma facilitat d'uns edificis a uns atres.[4][3] Ademés de les tendes i de les oficines, varen quedar destruïts numerosos edificis del XVIII del periodo pombalino.

Despuix de l'incendi

Despuix de l'incendi, els bombers varen permanéixer en la zona durant més de dos mesos removent enrunes. Durant eixe periodo, 58 dies despuix de l'inici, es va trobar entre les ruïnes el cadàver d'un electriciste jubilat de 70 anys. Una atra de les víctimes mortals va ser Joaquim Ramos, un bomber de 31 anys que va fallir en ser alcançat per una llengua de fòc que li va produir cremades en el 85% del cos.[5] Va haver, ademés, 42 ferits i prop d'huit hectàrees de comerços, oficines i vivendes destruïts, i un total de 18 edificis afectats.[6]

Reconstrucció

El proyecte de reconstrucció, que va preservar moltes de les fronteres originals, a partir del "Pla detallat per a la recuperació de la zona sinistrada del Chiado", va ser dirigit per l'arquitecte portugués Álvaro Siza Vieira.[7][8] Inicialment es varen consolidar de forma provisional les fronteres i les parets interiors que eren susceptibles de conservar-se, per a continuar en el derrocament total d'aquells elements irrecuperables. En fases posteriors es varen reconstruir els restants conservats i es varen alçar noves fronteres mantenint les característiques arquitectòniques originals, reinterpretant els espais interiors destruïts i diversificando els seus usos.[8]

Referències

  1. ↑ Guardiola, Nicole. «El fòc arrasa el cor de la Lisboa romàntica», El País, 26 d'agost de 1988. Consultat el 14 d'abril de 2021 (en espanyol). «incendi que des de la matinada d'ahir fins al començ de la vesprada va destruir una part important del centre històric de Lisboa, entre la cridada Baixa Pombalina i el Chiado, cor de la Lisboa romàntica i de principis del sigle, la que varen immortalisar escritors com Fernando Pessoa.»
  2. ↑ Sá Lopes, Ana (25 d'agost de 2018). «Incêndio do Chiado foi há 30 anos. Dona catàstrofe à redenção inesperada» (en portugués). Públic. Consultat el 14 d'abril de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 Martins, Andreia; Piteira, Sara (26 d'agost de 2018). «Um fogo no coração de Lisboa. O incêndio do Chiado foi há 30 anos» (en portugués). RTP Notícias. Consultat el 14 d'abril de 2021. «O primeiro alarme é dau às 5h19 i, nas hores seguintes, o fogo chega aos Armazéns do Chiado, numa tràgica marcha vaig nugar novos edifícios, chegando ao edifício Eduardo Martins, do outro costat dona rua, perto dones 7h00.»
  4. ↑ 4,0 4,1 Guardiola, Nicole. «El fòc arrasa el cor de la Lisboa romàntica», El País, 26 d'agost de 1988. Consultat el 14 d'abril de 2021 (en espanyol).
  5. ↑ «25 d'agost de 1988. O dia em que ficaram só as parets do velho Chiado» (en portugués). Diário de Notícias (25 d'agost de 2018). Consultat el 25 d'abril de 2022.
  6. ↑ Chacón, Francisco. «Trenta anys del llegendari incendi que va destruir el centre de Lisboa», ABC, 25 d'agost de 2018. Consultat el 14 d'abril de 2021.
  7. ↑ García, Javier. «Premie per a Alvaro Siza per la seua reconstrucció del Chiado», El País, 31 de giner de 1997. Consultat el 14 d'abril de 2021.
  8. ↑ 8,0 8,1 Pessanha Viegas, V. M.(26 d'octubre de 1995).«El Chiado. Una cuidadosa recuperació».Revista Urbanisme (Fundació COAM).(26): 36-47.Consultat el 14 d'abril de 2021.