Incendi de la discoteca Alcalà 20
L'incident va succeir la matinada del 17 de decembre de 1983 en la discoteca Alcalà 20, situada en el número 20 de la calle homònima de Madrit en Espanya. Varen fallir 81 persones,[1] tant per cremades i inhalació de fum com per aplastamiento per les remugades humanes que es varen produir contra les eixides del local.[1]
L'incendi
Antecedents
La discoteca Alcalà 20 es trobava en els baixos del Teatre Alcalà . Tenia tres plantes subterrànees que havien segut remodelades uns mesos abans per a donar un nou aspecte a un local abans cridat Lido.[1][2] Les obres havien afectat principalment a la seua decoració, en més de 5000 quilos de textils, plàstics i cartó pedra.[1] El seu aforament era de 900 persones si be, en ser un local de moda de la moguda madrilenya a on actuaven freqüentment grups de música, era habitual que ho superara en créixens.[2]
L'incendi
El 17 de decembre de 1983, a les 4:45 del matí, a escassos minuts de l'hora prevista per al tancament del recint, es va declarar un incendi en l'última de les plantes subterrànees de la discoteca, a on es trobava la pista de ball. Una purna generada per un curtcircuit va encendre una de les cortinas del local, que ràpidament es va propagar perque els materials de la decoració eren molt inflamables.[1] Es va originar una intensa fumaguera, sense que poguera sofocar-se el fòc: sense corrent elèctrica, l'únic allumenament aplegava dels fanals de l'exterior, a penes hi havia mijos i la gent va intentar fugir.[2] La primera opció dels que es trobaven en el local va ser optar per l'eixida principal, i si ben alguns varen conseguir eixir per ella, l'accés ràpidament es va colapsar donant lloc a remugades i atropells.[2] Els que varen optar per les eixides d'emergència es varen topar en la seua majoria en portes clausurades.[2] Solament una, que donava a un vestíbul situat en el carrer d'Alcalà va permetre també a varis jóvens fugir del fòc, encara que per a això tingueren que sortejar uns reixats.[2]
En aplegar els bombers a les 4:57, es varen trobar en vàries persones tractant de rescatar a unes atres que demanaven ajuda baix una de les claraboyas traslúcidas del local. Despuix de trencar-la es va conseguir rescatar fins a quinze jóvens.[2] Els bombers varen fer dos instalacions per a atacar al fòc per dos costats oposts de la sala, al mateix temps que pel carrer Alcalà es realisaven rescats de persones caigudes en l'escala principal i lateral. Els bombers varen entrar en equips autònoms de respiració per l'eixida d'emergència del carrer Arlabán i a la seua volta una atra dotació va entrar per la Calle Alcalà trobant-se a la majoria de les persones (la majoria asfixiades). Atres dotze persones més varen ser trobades en vida a mida que bombers i policia varen conseguir entrar en la discoteca.[2] Les llabors de rescat varen durar prop de dos hores.[2]
El balanç
A les huit i dèu del matí es va donar per conclosa l'intervenció. L'incendi de la discoteca Alcalà 20 es va saldar en 81 fallits. D'ells 31 varen morir directament per culpa del fòc, 13 ho varen fer per inhalació de fum i 36 esclafades o asfixiades en tractar de fugir.[1] L'última víctima no estava en el local ya que vivia en l'edifici i va perdre la vida en precipitar-se al buit des del seu terrat tractant d'escapar del fum.[1]
Conseqüències i juí posterior
L'incendi va causar gran commoció en Espanya, tant per l'elevat número de morts com per la joventut de les víctimes. Ademés, va vindre precedit per atres dos greus accidents aéreus ocorreguts en les rodalies de Madrit, que en les semanes anteriors varen deixar 274 víctimes (accident del Vol 11 d'Avianca i colisió dels Vols 134 i 350).[3] L'alcalde de Madrit, Enrique Tendre, va decretar el 19 de decembre de 1983 com a dia de luto.
L'investigació del succés va correspondre al Jujat d'Instrucció número 15 de Madrit. L'acusació es va dirigir cap als quatre amos del local, l'electriciste que va realisar l'instalació i l'inspector del Ministeri de l'Interior que no va observar les moltes deficiències de seguritat que presentava el recint.
El juí no es va iniciar fins a finals de 1993, dèu anys despuix dels fets. La sentència de l'Audiència de Madrit va aplegar finalment en abril de 1994.[4] A lo llarc de casi 500 folis, va decidir condenar a dos anys de presó per un delicte d'imprudència temerària en resultat de mort, lesions i danys als quatre amos del local (Emilio Urdials, Pedro Rascón, Doroteo Martín i Carlos Mendoz), a l'electriciste (Miguel Gabaldón) i al funcionari encarregat d'inspeccionar el local (Guillermo Herranz).[4] Es varen fixar unes indemnisacions propenques als 2000 millons de pessetas, declarant a l'Estat com responsable civil subsidiari.[4] Cap càrrec polític va assumir responsabilitats per l'assunt ya que el exconcejal de l'Ajuntament de Madrit Emilio García Horcajo va ser absolt.[4]
Esta sentència va ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, que la va ratificar en lo essencial llevat en lo relatiu a la condena de l'inspector Guillermo Herranz, que va vore la seua condena sensiblement rebaixada un més d'arrest i multa de 100.000 pessetes en considerar l'alt tribunal en el seu cas, que els fets que es varen declarar provats en el juí sol eren constitutius d'una falta simple d'imprudència i no d'un delicte.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gutiérrez, Vora. «La música torna a sonar en Alcalà 20». Diari El País. Consultat el 21 de maig de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «78 morts en l'incendi de la discoteca Alcalà 20», Diari El País. Consultat el 21 de maig de 2015.
- ↑ «25 anys de l'horror d'Alcalà 20», Diari ABC. Consultat el 21 de maig de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Hernández, José Antonio. «Condenes de presó per a sis acusats per l'incendi d'Alcalà 20», Diari El País. Consultat el 21 de maig de 2015.
- ↑ «El Suprem confirma la sentència i d'Alcalà 20», Diari El País. Consultat el 21 de maig de 2015.
Bibliografia
(2005) «Capítul XXIII», Història del Cos de Bombers de Madrit (dels matafuegos al Windsor 1577-2005), Madrit: Edicions La Llibreria. ISBN 84-96470-08-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incendio de la discoteca Alcalá 20» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.