Impronta filial

L'impronta filial o imprinting és un mecanisme innat de fixació i reconeiximent consistent en seguir el primer objecte que es mou vist despuix de l'eclosió o el naiximent. Este objecte generalment serà la mare. Este fenomen ocorre durant una breu fase de temps, variable segons les espècies, que pot ser de dies per a, per eixemple, les aus aquàtiques o inclús semanes per a animals com els gossos. A este periodo crític en el que es va a produir l'improntaació se li crida fase sensitiva. Per lo general, en els depredadors, este interval temporal és posterior al naiximent perque vénen al món en un sistema neurològic encara molt inmaduro, dilatant-se molt este periodo sensible en el que es produïx l'impronta i el restant del aprenentage en general. En canvi, les espècies preses solen ser més precoces en el seu desenroll i la fase sensitiva aplega despuix de l'eclosió o el alumbramiento ya que neurológicament naixen molt més madures i en els sentits plenament desenrollats.

Este seguiment cap als pares a tan primerenca edat garantisa que les cries s'allunten oportunament dels depredadors, siguen protegides contra els mateixos, deprenguen a trobar tant aliment com a aigua i obtinguen calor suministrada pels propis pares. És per tant molt beneficiós en térmens evolutius. Ademés, es va observar que quan alcançaven la madurea sexual eixos individus dirigien la seua conducta sexual cap als models semblants dels quals es improntaban, lo que va rebre el nom d'impronta sexual.