Impost sobre el valor afegit de l'Unió Europea
El impost sobre el valor afegit de l'Unió Europea (o IVA de l'UE ) és un impost al valor agregat en bens i servicis dins de l'Unió Europea (UE). Es tracta d'un impost harmonisat en l'Unió Europea, de manera que la llegislació de tots els Estats membres deuen adaptar la seua normativa a les Directives europees i al restant de normes comunitàries de desenroll. La Sexta Directiva, de 17 de maig de 1977 constituïx la norma fonamental en esta matèria, per mig de la qual es va establir una cobertura uniforme a efectes d'este impost en la Comunitat Europea.[1] Les institucions de l'UE no recapten l'impost, pero cada Estat membre de l'Unió Europea està obligat a adoptar un impost sobre el valor agregat que complixca en el còdic d'IVA intracomunitario. Una part de l'IVA recaptat pels Estats membres s'utilisa per a finançar el presupost anual de l'Unió Europea, com a part del sistema de "recursos propis".
La reforma més important de la normativa en matèria de l'impost sobre el valor afegit es va produir en 1993, en l'entrada en vigor del denominat mercat interior en l'àmbit l'Unió Europea, que va supondre la lliure circulació de bens, servicis i persones conseqüentment la supressió de controls fiscals en frontera, declarant-se l'exenció de les denominades entregues intracomunitario i la liquidació en destí de l'impost.[1]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «European Union value added tax» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.