Impost sobre el carbono
El impost sobre el carbono és un impost migambiental sobre l'emissió de diòxit de carbono, gas d'efecte hivernàcul, que pretén reduir la seua expulsió a l'atmòsfera. Este impost desalienta les emissions de contaminants, fent pagar als contaminadores en proporció a les seues emissions. L'impacte de l'impost sobre els productes finals aumenta els seus preus en proporció a les emissions que ha provocat la seua producció, promovent el consum dels productes que hagen induït menys emissions de diòxit de carbono en la seua fabricació. Un aument gradual i planificat de l'impost pot ajudar a orientar les inversions a llarc determini, deixant temps suficient als consumidors i a les empreses per a adaptar-se.
L'impost és una opció oberta per als països compromesos en reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul, per eixemple, per mig del Protocol de Kyoto. Aixina, l'objectiu no és solament contribuir a disminuir l'incidència de el CO2 en el canvi climàtic, sino també en reduir la dependència de molts països dels combustibles fòssils i progressar cap a una economia ecològicament sostenible.
L'impost pot ser aplicat a nivell dels productes o, directament en la producció i/o importació de combustibles fòssils, que emetran diòxit de carbono en ser consumits.
L'impost sobre el carbono és complementari del principi dels abonaments de carbono (negociables a través d'un mercat de carbono): l'impost impon un preu fix a cantitats lliures, les quotes fixen les cantitats, pero deixen variable el preu.[1] Abdós sistemes poden coexistir, l'impost permet implicar a numerosos menuts emissors de CO2 molt dispersos, als que és difícil posar-los una quota.
En 2009, països com Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, o la província canadenca de Columbia Britànica ya apliquen algun tipo d'impost sobre el carbono, a voltes parcial, i uns atres com França, han anunciat que ho implantarà en 2010.[2] Nova Zelanda ha establit un mercat d'intercanvi de quotes d'emissió. L'aplicació varia puix entre els diferents països.
Inclús en absència d'un impost sobre el carbono oficial, el sistema fiscal pot incloure els imposts que són, en part, una tributació implícita de les emissions de CO2, sobretot els imposts a l'energia o els drets d'aduana sobre les importacions d'hidrocarburs.
Terminologia
[editar | editar còdic]L'impost sobre el carbono ha rebut varis noms, com a taxa sobre les emissions de carbono, impost sobre el carbono, contribució climàtic-energètica,[3] o també prima de carbono, pels seus defensors com Jean-Marc Jancovici.[4]
Objectius
[editar | editar còdic]Objectiu global
[editar | editar còdic]L'introducció de l'impost es destina a promoure activitats, servicis o productes menys devoradores d'energia i a fomentar l'aforro energètic allí a on el consum d'energia és alt (com en zones urbanes, a on es consumix gran cantitat d'energia en llars, indústries, transports, etc). És una forma indirecta aixina mateix d'impulsar atres modos de generació d'energia, com les renovables, la fusió nuclear, la pila d'hidrogen, aparte de l'energia nuclear de fissió que ya és àmpliament amprada en molts països.
Les parts interessades i els seus representants polítics, no agraden de l'impost, sobretot si este és elevat, creant forces polítiques que intenten evitar-ho. Aixina, alguns països com Suècia han previst rebaixes, que reduïxen l'eficiència de l'impost, pero que poden contribuir a la seua acceptació.
Quan l'objectiu no és una ampliació d'imposts adicionals, es pot fer una redistribució dels ingressos de l'impost. L'equilibri conseguit en la possible redistribució depén del resultat de la negociació política i constituïx un dels elements de la seua acceptació
Objectius i llimitacions de cara al calfament climàtic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calfament global.
La lluita contra el calfament global pot donar lloc a la creació d'un impost específic sobre les emissions de carbono. La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul és part dels compromisos internacionals, com el Protocol de Kyoto. Si la taxa pot tindre per objecte reduir les emissions de CO 2 gas d'efecte hivernàcul, també poden estar encaminada a preparar gradualment a la societat a un agotament dels recursos energètics, els combustibles fòssils, i a l'aument dels seus preus. També pot reduir la dependència energètica dels països importadors de petròleu, en favor d'una producció local d'energia o d'equips per a aforrar dita energia.
El consum total de combustibles fòssils no solament està determinat pels rendiments dels objectes que ho consumixen, sino també pel seu preu, reduint el poder adquisitiu.[4] Per lo tant, l'aforro voluntari d'estos combustibles significaria la llimitació dels productes que els consumixen, com faria un aument de preus. Una conducta d'estalvi general d'esta energia faria que es desenrollaren solucions tècniques alternatives.
L'impost sobre el carbono pot reduir les emissions de CO2, i tindre també un efecte indirecte sobre els demés contaminants (directament relacionats en la crema d'estos combustibles i molt nocius per a la salut humana com l'òxit de nitrogen i de sofre o el monòxit de carbono...etc), pero no té cap efecte sobre uns atres gasos d'efecte hivernàcul com el metà. Per una atra part, la reducció de l'us de combustibles fòssils podria significar un impuls per a l'energia nuclear, energia molt contestada per diversos sectors. L'impost sobre el carbono, a nivell de l'indústria, pot tindre un impacte a llarc determini en les inversions futures.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En teoria, l'objectiu és la maximización de la producció repetando un llímit d'emissions. Es tracta d'un problema d'optimisació subjecte a restriccions on la taxa correspon al multiplicador de Lagrange: aumentant-la progressivament nos acostem a l'objectiu d'emissió nula.
- ↑ https://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/10/ciencia/1252580728.html El món, 10/09/2009. «El president Sarkozy va demanar també la creació en l'Unió Europea d'un impost sobre el carbono, ademés de l'impost nacional presentat el dijous. L'idea de Sarkozy és la d'impulsar, en cas de fracassar les negociacions mundials sobre el canvi climàtic en Copenhague en decembre, un impost dins de la UE, que s'aplicaria als productes procedents de països no subjectes a la reducció de les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul. "Açò no té res a vore en el proteccionisme, açò té que vore en la competència lleal", va dir.»
- ↑ «Grenelle de l'environnement Pacte écologique de Nicolas Hulot». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Entrevista a Jean-Marc Jancovici en France 3 en la que explica l'impost sobre el carbono (en francés)
- ↑ per eixemple en la fundició, favorint a la que utilisa l'electricitat en detriment de la que ampra gas natural.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Impuesto sobre el carbono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.