Anar al contingut

Implicació oposta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Venn1101.svg
Implicació oposta

Plantilla:Conectivas llògiques En raonament formal, la implicació oposta ( ), converso o recíproca, entre dos proposicions és un conector llògic que el seu valor de la veritat resulta en fals només si l'implicació és falsa mentres la condició és certa, i en cert de qualsevol atra forma. Existixen diferents contexts a on s'utilisa l'implicació oposta.

En atres paraules:

  • que succeïxca B és condició suficient per a que succeïxca A, i
  • que succeïxca A és condició necessària per a que succeïxca B; açò és, si no ocorre A, llavors, no ocorre B.

Eixemple: No hi ha vida sense atmòsfera.

A: Hi ha atmòsfera B: Hi ha vida

(A←B)

que podria també interpretar-se en espanyol com: «Hi ha atmòsfera si hi ha vida», «Hi ha vida solament si hi ha atmòsfera», «Si no hi ha atmòsfera, llavors, no hi ha vida».

Definició

[editar | editar còdic]

Sent 𝒫={V,F}, el conjunt dels valors de veres de la llògica bivalente, l'implicació oposta, , és la funció de veres:

:𝒫×𝒫𝒫(a,b)c=ab

Sent una aplicació matemàtica definida de 𝒫×𝒫 sobre 𝒫, de modo que a cada parell ordenat (a,b) de 𝒫×𝒫 se li associa un únic c de 𝒫, expressat c=ab.

(a,b)𝒫×𝒫:!c𝒫/c=ab

L'implicació oposta solament és falsa quan la primera proposició és falsa i la segona verdadera; per als demés casos, és verdadera. No és conmutativa, açò és, donades dos proposicions p i q, pq i qp no són llògicament equivalents.

Propietats

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]