Anar al contingut

Impactes del cometa Shoemaker-Levy 9

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Impacte del fragmente G del cometa Shoemaker-Levy 9 en Júpiter.
Erro al crear miniatura:
Impacte dels fragments D i G registrats pel telescopi espacial Hubble.

Des del dia 16 de juliol al 22 de juliol de 1994 21 fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 varen chocar en el planeta Júpiter, produint una colisió entre dos cossos del sistema solar que no havia segut mai observada. Esta és la descripció dels acontenyiments:

  1. El fragment A va chocar a les 22:18 del dia 16 de juliol de 1994, a pesar de ser dels fragments més chicotets es va detectar en l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) en l'infrarroig. La taca lluenta va desaparéixer unes 2 hores despuix i es movia més llentament que les estructures visibles per lo que estava a gran altura sobre els núvols. Les observacions sugerixen que una bombeta de gas calent es va formar per damunt del lloc de l'explosió, pero no va ser lo suficientment calenta per a emetre en el visible emetent en el infrarroig. Posteriorment es va gelar i va deixar d'emetre. El residu que queda despuix de l'impacte es va poder vore com una taca negra en l'espectre visible. El seu tamany era de 12 000 km de diàmetro. La columna de gasos va alcançar els 1000 km d'altura. S'espera en ilusió el choc dels fragments majors.
  2. El fragment C va chocar a les 9:02 del dia 17 de juliol. El gran núvol format permetrà analisar el seu espectre i per tant la composició de l'atmòsfera. El fragment B va ser molt menor possiblement per estar la matèria molt trossejada.
  3. El sèptim impacte del fragmente G va ser 25 voltes més potent que l'A i va ocórrer a les 9:30 del 18 de juliol. L'energia de la colisió va ser equivalent a 250 megatones de dinamita. (6 megatones per a E. Shoemaker que li sembla excessiu el càlcul. Això representa 600 voltes la potència de tota l'atarassana nuclear almagasenat durant la Guerra Freda.) Va ser tan intens que va saturar els detectors del Telescopi Keck en Mauna Kea d'Hawái. La colisió va deixar una marca negra del tamany de la Gran taca Roja. L'impacte G es va produir damunt de l'impacte D. El fragment G és junt en el Q (que s'ha partit en dos trossos) un dels majors del cometa. La taca causada per G té un color molt obscur de 8000 km de diàmetro i està rodejada d'un halo gris de 25 000 km. Es creu que el núvol està contaminat en material del cometa.
  4. El 18 de juliol des de el IAC s'indicava que cada volta era més bonico l'espectàcul, dos taques són visibles des de la Terra en l'hemisferi sur de Júpiter i la taca produïda pel fragment H que deu chocar esta nit a les 21:26 pot ser espectacular. Quan en un telescopi Celestron 8 de 20 cm d'aficionat es va apuntar eixa nit a Júpiter va aparéixer una impressionant taca negra que va resultar ser la taca causada pel fragment G que havia impactat de matí. Definitivament el fenomen era accessible al gran públic.
  5. La colisió del fragmente H va ser observada per el IAC sobre les 21:07 del 18 de juliol i va deixar una taca clarament visible sense necessitat de processar les imàgens. Es va poder vore la taca H apareixent sobre la vora mentres l'enorme taca G creuava el centre del disc. Després varen aparéixer les taques bessones dels impactes I i F al mateix temps. Donant lloc a 4 taques que s'observaven simultàneament. Els núvols procedents de l'impacte es veuen com a taques obscures en tots els filtres del visible llevat en el sintonizado en metà a on són lluents.
  6. La colisió del fragment L ocorreguda el 20 de juliol a les 0:07 va ser vista pel telescopi de el IAC de 51 cm. per lo que es creu que el choc de Q podrà ser observat pels aficionats. En lloc de l'impacte previst es varen detectar per al L tres impactes seguits. Els impactes de Q2 i Q1 varen ocórrer a les 20:52 i a les 21:33 del 20 de juliol i va sorprendre perque la seua lluentor a penes va aplegar a ser la mitat de el L. S'atribuïx a que la matèria que formava Q1 i Q2 era difusa i en molt gas.
  1. Els impactes del R,S,T,O batejats com la banda dels quatre va ocórrer el 21 de juliol. Els impactes de R,S varen caure a intervals de 10 hores el 21 de juliol. La zona de choc del R va ocórrer prop de l'impacte de Q pero no va alcançar la lluentor d'alguns anteriors.
  2. L'impacte del W, l'últim de la série, va ocórrer el 22 de juliol a les 9:53 i va ser un dels trossos més lluents observats en Austràlia que no ha segut molt favorit en esta ocasió. Els impactes més lluents han segut els produïts pels fragments G,L, i S i els horaris dels impactes s'han ajustat als càlculs en desviacions de pocs minuts.


Referències