Immigració francesa en El Salvador
La Immigració Francesa a la republica d'El Salvador va ser un moviment important que va rebre el país entre el XIX i mediats del XX. Entre 1850 a 1870, els francesos conformaven el grup estranger més gran El Salvador, posteriorment en 1940 a 1950, conformaven un dels grups més grans del País sol superat Espanyols i Italians, entre 1850 a 1870, El Salvador era el principal receptor de Francesos en Centroamérica, la majoria eren comerciants i empresaris junts les seues famílies, en 1880, per la Construcció del canal de Panamà, l'immigració francesa es paralise, no va ser fins a 1910, que escomençaria a lluir una atra volta.[1]
S'estima que entre 1850 a 1950, més de 7.000 francesos varen emigrar a El Salvador, la majoria provenien d'Aquitània, Occitània i dels Alps, entre 1850 a 1870, 2.000 francesos varen aplegar al Salvador, entre 1911 a 1937 varen ingressar 2.000 francesos al país, finalment en 1938 a 1945 varen ingressar 2.500 francesos al país, l'immigració francesa en eixe llavors influïxc molt en l'economia i educació.[1]
Història
Des de l'Época colónia es té registre de francesos en el territori salvadoreny, en els que destaca varis corsarios francesos i pirates francesos.[2] En 1850, varis empresaris i comerciants francesos varen partir al Salvador per a treballar en diferents tipos de treballs com a comerç, sembra de canya de sucre, indústria i cultiu de café, durant eixa época varen aplegar 2.000 francesos al territori, la majoria eren famílies acomodades i comerciants. En 1880, per la construcció del canal de Panamà, l'immigració francesa al Salvador es paralise, açò degut a que els francesos veen a Panamà com el seu destí principal, la majoria dels francesos que aplegarien entre 1880 a 1910 eren comerciants i professionals, pero en 1911 a 1937 l'immigració escomençaria a lluir una atra volta per vàries raons, molts empresaris i comerciants varen aplegar al territori Salvadoreny, en eixe llavors l'inversió francesa en El Salvador era igual a la nortamericana, durant eixe lapsus del temps, varen ingressar 2.000 francesos al Salvador, en 1937 a 1945, varen aplegar varis francesos i judeus francesos asquenazíes al país, en 1940 a 1950, segons els registres històrics, Els francesos eren el tercer grup d'estranger més gran del país, solament superat pels Espanyols i Italians.[1]
La Majoria dels francesos que varen aplegar al territori nacional primerament provenien de Còrsega[2] posteriorment en 1850 a 1950, la majoria dels francesos que varen aplegar al territori eren d'Aquitània, Occitània i Ródano-Alps pero també París i atres parts dels Alps, la majoria dels francesos es varen assentar en Sant Salvador, no obstant la ciutat de Santa Tecla en el departament de La Llibertat va rebre històricament grans números d'Immigrants Francesos, atres llocs en números significatius són Santa Ana i Antic Cuscatlán.[1]
En l'actualitat, hi ha 727 ciutadans francesos en El Salvador i varis grups de descendents, els francesos han destacat en indústria, comerç i en atres rubros importants.[3][4]
Cultura
Els Francesos que varen aplegar a El Salvador varen influir importantemente en l'arquitectura, gastronomia, educació i lliteratura.
Arquitectura
Despuix de l'independència va haver un moment de transició que es coneix com a arquitectura republicana, que es caracterisa per construir una identitat nacional, esta época s'influïxc molt de l'arquitectura francesa, les elites de l'época veen a Europa com a part cultural per a basar-se en arquitectura, per una atra part l'introducció del café va fer que zones en majors cafetals tingueren infraestructures similars i en l'arribada de més immigrants europeus i nortamericans que varen influir més a l'arquitectura.[5]
Despuix del terremot de Sant Salvador de 1854, el govern i la elite cafetera varen decidir traslladar la capital salvadorenya a Santa Tecla, des d'ahí varen escomençar construccions en corrents de la vanguarda francesa com la casa Guirola i el palau tecleño. En Sant Salvador, el teatre és d'estil renaciente francés, i en els següents anys l'influència es vea combinat en el modernisme arquitectònic influenciada en estils del sur de Califòrnia.[6]
Gastronomia
L'influència francesa en la gastronomia és principalment en restaurants que estan especialisats en esta cuina, per un atre costat un dels pans més populars en El Salvador és el pa francés, el seu nom és aixina ya que en 1870, Un francés cridat Alexander Villenave que és pioner en la pasticeria salvadorenya, per la nacionalitat d'Alexander les persones popularment dien pa francés.
Educació i Lliteratura
La Francesa Ausgustine Charvin va desembarcar en el port de la Llibertat tenia 41 anys d'edat. Naixcuda en la ciutat de Nancy, antiga capital de la província de Lorena, el 28 d'agost de 1838, aplegava contractada pel govern presidit pel doctor Rafael Zaldívar i formava part d'un segon grup de personal francés que es necessitava per a reforçar les àrees educatives i militars del país, La Sra. Charvin és considerada la mare i fundadora de l'educació preescolar en El Salvador.[7]
En 1943, l'autor francés Antoine de Saint-Exupéry va publicar El principito. En el llibre, la bondadosa pero petulante i vana rosa del Príncip va ser inspirada per l'esposa salvadorenya de Saint-Exupéry, Consol de Saint-Exupéry, en el chicotet planeta natal del Príncip inspirat pel Salvador, el llibre té referències a la salvadorenya.[8]
Llinages francesos en El Salvador
Aguillon, Ayau, Barbier, Barchard, Baró, Bellegarrigue, Bertrand, Betancourt, Bias, Bigueur, Bouinceau, Bourneau, Brecoup/Breucop, Cariax, Clairmont, Charlaix, Chopin, Choussy, Courtade, Crespin, d'Aubuisson, Davión, d'el’pech, Dubon, Levy, Noubleau
llinages judeus francesos
Bernheim, Bicard, Cahen, Cohen, Dubois, Dreyfus, Haas, Keilhauser, Klein, Levy, Schwartz, Sternheim, Wolff
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «wikiwix. com/cache/index2. php? url=https%3A%2F%2Fia601504. us. archive. org%2F26%2Fitems%2Fle-francais-au-salvador-1850-a-1950-1%2FLe%2520fran%25C3%25A7ais%2520au%2520Salvador%2520_%25201850%2520%25C3%25A0%25201950%2520%25281%2529. pdf Li francais au Salvador : 1850 a 1950» (en francés). Consultat el 15 de juliol de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 «elsalvador. com/entretenimiento/cultura/corsario-frances-costa-salvadorena-cultura-mapas/843023/2021/ Un corsario francés en la costa salvadorenya del sigle XVII» (en espanyol). El Diari d'Hui. Consultat el 15 de juliol de 2021.
- ↑ «wikiwix. com/cache/index2. php? rev_t=20140616131759&url=http%3A%2F%2Fwww. diplomatie. gouv. fr%2Ffr%2FIMG%2Fpdf%2Ffrancais_inscrits_registre_31122013_cle025116. pdf Francesos en el món 2009».
- ↑ «elsalvadortimes. com/articulo/deportes/asi-celebro-comunidad-francesa-salvador/20180715153317045408. html Aixina va celebrar la comunitat francesa en El Salvador l'obtenció de la Copa Mundial» (en és). El Salvador Claves. Consultat el 2021-07-31.
- ↑ «com/editorialalejandria/docs/arquitectura_en_el_salvador._histor Arquitectura en El Salvador - Història. Actors. Tendències by Aleixandria Editorial - Issuu» (en en). issuu. com. Consultat el 2022-03-31.
- ↑ «yumpu. com/es/document/read/62089165/una-mirada-a-nuestra-arquitectura Una mirada a la nostra arquitectura» (en és). yumpu. com. Consultat el 2022-03-31.
- ↑ «org/archivos/298160 Augustine Charvin: La francesa que va fundar l'educació preescolar en El Salvador – OtrasVocesenEducacion. org» (en és). otrasvoceseneducacion. org. Consultat el 2022-03-31.
- ↑ «nytimes. com/2000/06/07/books/prickly-rose-who-loved-starry-prince-voice-past-upsets-saint-exupery-legend. html ». Consultat el 2022-03-31 (en en-US).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmigración francesa en El Salvador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.