Immigració en Japó
Segons el Ministeri de Justícia de Japó, el número de residents estrangers en Japó ha aumentat constantment en el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial, i el número de residents estrangers (exclosos els immigrants illegals i els visitants estrangers de curta duració i els turistes que permaneixen menys de 90 dies en Japó) va ser més de 2,23 millons a finals de 2015.[1] En una població estimada de 127,11 millons en 2015,[2] la població estrangera resident en Japó representa aproximadament l'1,75% de la població total.

Per la lluntea geogràfica i els periodos d'aïllament autoimpuesto, l'immigració, l'assimilació cultural i l'integració de ciutadans estrangers en la societat japonesa tradicional ha sigut comparativament llimitada. L'historiador Yukiko Koshiro ha identificat 3 ones d'immigració històricament significatives abans de 1945; l'assentament d'artistes i intelectuals coreans en el [[Periodo Nara|VIII]]; l'asil oferit a un chicotet número de famílies chinenques en el XVII; i l'immigració forçada de fins a 670.000[3] treballadors coreans i chinencs durant la Segona Guerra Mundial.[4]
Despuix de 1945, a diferència de l'immigració gastarbeiter encorajada en les economies industrials alvançades com Alemània, Japó va ser en la seua major part capaç de dependre de grups interns de mà d'obra rural per a satisfer les necessitats de mà d'obra de l'indústria. No obstant, les demandes dels propietaris de chicotetes empreses, ademés dels canvis demogràfics a fins de la década de 1980 varen donar lloc durant un periodo llimitat a una ona d'immigració illegal tàcitament acceptada de països tan diversos com Filipines i Iran.[5]
La deslocalisació de la producció (també coneguda com offshoring) en la década de 1980 també va permetre a les empreses japoneses d'algunes indústries de gran densitat de mà d'obra, com la fabricació d'artículs electrònics, i l'ensamblage d'automòvils, ademés de reduir la seua dependència de la mà d'obra importada. En 1990, una nova llegislació del govern va otorgar als suramericans d'ascendència japonesa, com els brasilers japonesos i els peruans japonesos, un estatus migratori preferencial per a vises de treball. En 1998, hi havia 222,217 brasilers registrats com a residents en Japó en grups adicionals més chicotets de Perú. En 2009, en les condicions econòmiques menys favorables, esta tendència es va revertir quan el govern japonés va introduir un nou programa que incentivaria als immigrants brasilers i peruans a retornar a casa en un estipendi de $3,000 per passage aéreu i $2,000 per cada dependent.[6]
A partir del segon semestre de 2015, en una població japonesa cada volta més vella i la falta de mà d'obra en sectors clau com la construcció, els servicis de tecnologia de l'informació, i l'atenció mèdica, els polítics japonesos estan debatent novament la necessitat d'ampliar les reserves de mà d'obra estrangera temporal, per mig de l'ús de programes de pràctiques a llarc determini.[7]
Estadístiques d'immigració actuals
Els ciutadans estrangers residents en Japó que es conten en les estadístiques d'immigració de residents permanents, ademés de residents de mijà i llarc determini (que varen rebre vises de resident per 12 mesos o més) inclouen individus i els seus dependents registrats en:
- Estatus de resident permanent especial
- Estat de resident permanent
- Estatus de residència basat en estatus o posició (descendents de ciutadans japonesos)
- Persones que viuen en el país com a cònjuges registrats de ciutadans japonesos
- Persones en vises d'ocupació de duració llimitada
- Persones en vises d'investigació acadèmica o d'estudiant de duració llimitada
- Persones en vises de duració llimitada del Programa de capacitació per a pasantes tècnics
- Solicitants d'asil i refugiats registrats
A partir dels informes governamentals publicats en 2013, la proporció de residents estrangers als que se'ls va concedir l'estatus de resident permanent en Japó va superar el 30%. Encara que s'inclou als residents estrangers als que se'ls va otorgar l'estatus de resident permanent, els cònjuges de ciutadans japonesos, els residents en domicili fix (els d'ascendència japonesa) i els coreans ètnics en residència en Japó, el número d'estrangers residents als que se'ls va otorgar la residència permanent excedix efectivament el 60%.[8]
Japó rep un número reduït d'immigrants en comparació a atres països del G7.[9] Açò és consistent en les senyes de Gallup, que mostren que Japó és un destí de migrants excepcionalment impopular per als migrants potencials, en el número de migrants potencials que desigen migrar a Japó 12 voltes menys que aquells que desigen migrar als Estats Units, i 3 voltes menys que aquells que desijaven emigrar a Canadà,[10] que correspon aproximadament a les diferències relatives reals en l'afluència de migrants entre els tres països. Alguns acadèmics japonesos han senyalat que les lleis d'immigració japoneses, a lo manco sobre els migrants altament calificats, són relativament indulgents en comparació a atres països desenrollats, i que el factor principal darrere de la seua baixa afluència de migrants és perque és un destí de migrants molt poc atractiu en comparació.[11] Açò també és evident quan s'observa el programa de vises de treball de Japó per a "treballadors calificats específics", que tenia menys de 3.000 solicitants, a pesar de la meta anual d'atraure a 40.000 treballadors estrangers.[12]
Immigració a Japó per estatus de resident
Resident permanent especial
Les estadístiques publicades sobre ciutadans estrangers residents en Japó inclouen als coreans zainichi en estatus de resident permanent especial tokubetsu eijusha, dels quals hi havia 354,503 (d'un total de 358.409 de totes les nacionalitats en vises d'eixe tipo).[13]
Resident permanent
Els ciutadans estrangers que residixen en Japó des de fa molt temps baix una atra categoria de visa, com una visa de treball o com a cònjuge d'un ciutadà japonés, són elegibles per a solicitar l'estat de residència permanent. La concessió de l'estat de residència permanent queda a discreció de l'Oficina d'Immigració i depén del compliment d'una série de criteris detallats, com la duració de l'estància, la capacitat per a tindre una vida independent, el registre de pagaments d'imposts i contribucions documentades a Japó en térmens de servicis públics o activitats professionals.[14] Segons l'Índex de polítiques d'integració migrant, les lleis de residència permanent eren menys estrictes que les d'Estats Units i el Regne Unit.[15]
Immigració per matrimoni
La migració per matrimoni internacional solia representar fins al 25% dels fluix migratoris permanents a Japó, pero esta tendència ha estat en decliu des de 2006. En la década de 1980, un número creixent d'hòmens japonesos registrava matrimonis en Japó en dònes de China, Corea i Filipines.[16]
En 2006, segons les senyes publicades pel Ministeri de Salut, Treball i Benestar de Japó, 44,701 matrimonis, o el 6,11% de tots els matrimonis registrats en Japó, varen anar en ciutadans estrangers. En 2013, este número es va reduir a 21.488 matrimonis o el 3,25% de tots els matrimonis registrats en Japó.[17] Dels 21.488 matrimonis internacionals registrats en Japó en 2013, 15.442 o el 71,77% varen ser matrimonis en una nóvia estrangera, en comparació a 6.046 o el 28,23% en els que el nóvio no era japonés.
Les estadístiques de matrimonis registrats en Japó per sí soles poden no presentar una image completa del número de matrimonis internacionals en Japó, ya que els matrimonis registrats en l'estranger també poden contribuir al número total de cònjuges immigrants. Una volta casats, els cònjuges estrangers també poden, si complixen certs criteris, canviar el seu estat de visa a Resident Permanent o atres categories de visa. Les senyes del Ministeri de Justícia de 2012 indiquen que de tots els estrangers en Japó, el 7,5% residix en Japó en una designació de visa com a cònjuge d'un ciutadà japonés.[18]
Residents a llarc determini en vises d'ocupació o d'estudiant de duració llimitada
A finals de decembre de 2014 hi havia 2,121,831 estrangers residint en Japó. D'este número, 677,019 (32%) es varen considerar residents a llarc determini, pero no permanents; aquells a els qui se'ls va otorgar visat per una duració de 12 mesos o més. La majoria dels residents a llarc determini en Japó en vises de treball o d'estudi de duració llimitada eren d'Àsia, per un total de 478,953. Els chinencs constituïen la major part d'este grup en 215,155, seguits pels filipins en 115,857 i els coreans en 65,711. Els residents a llarc determini que són tailandesos, vietnamites i taiwanesos varen totalisar 47,956, i els d'atres països asiàtics varen totalisar 34,274. Les persones en vises del Programa de capacitació per a pasantes tècnics de duració llimitada representen casi 200,000 del número de residents a llarc determini en un any determinat.
Vore també
- Diàspora japonesa: Informació sobre les tendències migratòries històriques i actuals de Japó.
Referències
- ↑ Murai, Shusuke. «Japan sees record high number of foreign residents: Justice Ministry», The Japan Times, 2016-03-11. Consultat el 2016-08-28.
- ↑ See links to the Census and the monthly Population Estimate through the Japan Statistical Agency homepage.
- ↑ «STATISTICS OF JAPANESE GENOCIDE AND MASS MURDER». Consultat el 2016-02-15.
- ↑ Brody, Betsy (2002). Opening the Door, Immigration, Ethnicity and Globalization in Japan, New York: Routledge, p. 31. ISBN 978-0-415-93192-2.
- ↑ Brody, Betsy (2002). Opening the Door, Immigration, Ethnicity and Globalization in Japan, New York: Routledge, p. 34. ISBN 978-0-415-93192-2.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Sekiguchi, Toko. «Japan Skirts Immigration Debate by Offering ‘Internships’ to Foreigners», The Wall Street Journal, 2015-04-14. Consultat el 2016-09-02.
- ↑ Kodama (29 May 2015). «Japan's Immigration Problem». Daiwa. Daiwa Institute of Research. Consultat el 2016-09-02.
- ↑ «Interactive charts by the OECD» (en en). OECD Data. Consultat el 2020-03-16.
- ↑ «Number of Potential Migrants Worldwide Tops 700 Million» (en en). Gallup.com (2017-06-08). Consultat el 2020-03-16.
- ↑ Oishi, Nana(2012).«The Limits of Immigration Policies: The Challenges of Highly Skilled Migration in Japan».American Behavioral Scientist.56(8): 1080–1100.
- ↑ «Japan cries 'Help wanted,' but few foreigners heed the call» (en en-gb). Nikkei Asian Review. Consultat el 2020-03-17.
- ↑ «統計表一覧 政府統計の総合窓口» (en ja) (2015-04-24). Consultat el 2015-12-26.
- ↑ «Permission for Permanent Residence». Immigration Bureau of Japan. Consultat el 2016-09-28.
- ↑ «Permanent Residence | MIPEX 2015» (en en). www.mipex. eu. Consultat el 2020-03-17.
- ↑ (2012) International Migration Outlook 2012, OECD Publishing, p. 190. ISBN 978-92-64-17723-9.
- ↑ «A Look at International Marriage in Japan», Nippon. com, Nippon Foundation, 2015-02-19. Consultat el 2016-09-26.
- ↑ «平成23年末現在における外国人登録者統計について 法務省». Japan: Ministry of Justice (2012-02-22). Archivat des de l'original, el 2012-04-19. Consultat el 2014-03-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmigración en Japón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.