Immigració àrap en Hondures
L'immigració àrap en Hondures es remonta al XIX, en la reforma lliberal de 1876 impulsada pel president Marco Aurelio Soto. Esta reforma va ser un factor determinant en el desenroll del capitalisme i processos migratoris en el país centroamericà i la regió, establint un ambient atractiu per a l'inversió estrangera.
Les estimacions de descendents d'àraps en Hondures varien entre 150.000 i 280.000 descendents. Actualment la comunitat més forta és la palestina, que representa al 90% de la comunitat.
Història
XIX: Immigració
En el XIX varen ser uns quants els àraps que varen aplegar al territori centroamericà, sent el punt de partida la siryi primera década de el XX, per motiu de la crisis del imperi otomà i després la Primera Guerra Mundial. Prèviament en l'administració conservadora del capità general José María Medina este va optar a que el Congrés Nacional emetera una llei d'immigració, la qual es va produir el 26 de febrer de 1866, donant aixina el primer pas als estrangers que volgueren residir en el país.
Despuix, quan el president Marco Aurelio Soto, gran reformador lliberal de la república, governava el país, en la seua Constitució Política de 1876 va reflectir l'importància de l'immigració en el territori nacional, tant de persones d'Amèrica del Nort, pels resultats de la Guerra de Secessió nortamericana de 1860,[1] com d'Europa, Orient Mig i Àsia.
Més tart durant el govern del general Luis Bográn, qui també dona gran importància a l'immigració per a que poble el territori nacional i fomente tant el treball, com l'explotació de riquees naturals, lo que oferia Hondures als estrangers era un tracte d'igual, cordial, la seguritat i sobretot entregar la nacionalitat hondurenya.
XX: 1900 a 1930
Des del començ de el XX, els àraps han segut una força en l'economia i la política hondurenya i la colónia s'ha anat intensificant més i més. Sobre els anys els àraps s'han constituït en una potent força en Hondures, en influència en els negocis i la vida política, que no té comparació a cap lloc en la partix oest del planeta. És aixina, que els primers àraps els qui atenen a eixe cridat es troben registrats des de 1880.
En 1915 l'escritor sampedrano Gonzalo "Chalo" Luque mencioná a les famílies àraps-palestines estacionades en Sant Pedro Sula, per aquell any els cap de família eren: Abraham Musa, Anís Blanco, Bishara Handal, César Abud, Constantino Larach, Dumenge Larach, Elías Yacamán, Jacobo Jaar, Jacobo Larach, Jorge Blanco, Miguel Handal, Miguel Kawas, Nicolás Gabrié, Sabas Larach i Salomón Marcos.[2]
Per a 1920 els àraps-palestins eren la mitat del 1% de la població hondurenya i aixina successivament fins a 1930,[3] segons documents de la Secretaria de Relacions Exteriors de Hondures. En 1935 es troben censats 47 turcs i 721 palestins i en total la població del país alcançava els 960,000 habitants.[4]
Empresaris en 1930
Escomençant en 1930 la presència àrap en el sector comercial i empresarial de Sant Pedro Sula s'escomença a notar en més força. Segons una publicació de l'época, les tendes més importants en la ciutat en 1930 incloïa les tendes de vàries famílies àraps. Algunes d'estes famílies terminarien formant empreses més grans en les següents décades de el XX, establint companyies com Car-Bill (Yuja), Larach i Companyia i Yude Canahuati.[5]
XX: 1939 a 1999
En 1939 la comunitat àrap radicada en Tegucigalpa es va organisar i va fundar la "Societat Unió Joventut Àrap" esta va donar pas a que es fundaran associacions similars en països com Cuba, El Salvador, Guatemala, Mèxic i en Nicaragua; dita societat àrap també va fundar la publicació d'un semanari "Rumbos" i d'un programa exclusiu que es transmetia en Ràdio HRN.[6]
En 1963 varen tindre el primer consell Ortodox per a mateix fundar la catedral “Sant Joan Batista” els senyors: Juan D. Larach, José S. Chahín, Miguel Kawas, Juan M. Canahuati, Antón Fanous, Bishara Sikaffy, Jorge Bendeck, Elías C. Yuja, Elías S. Chahín, Kawas S. Kawas, Jorge Sammur, Antonio Saybe, Elías Nustas i Nakle Hazim. Després se li va agregar una escola trilingüe en a on els alumnes pogueren deprendre el llenguage àrap.
Actualitat
Estadísticament en Hondures, existixen al voltant de 150.000 a 200.000 descendents palestins, la segona concentració de palestins en el continent americà, solament Chile té una colónia major que la de Hondures. Tres per cent de la població d'un país no sembla molt, pero en el cas dels àraps-hondurenys són els que lideren l'economia en el país.
Religió
La majoria d'àraps Hondurenys són cristians (95%), principalment catòlics romans i ortodoxos, açò degut a que la majoria d'immigrants provinents de l'alce mediterràneu aplegat a Hondures eren part de les iglésies catòliques orientals les quals varen tindre gran presència en ciutats com Jerusalem, Belén, o Beirut. No obstant, un 5% de la comunitat àrap Hondurenya és Musulmana en aproximadament 5000 a 6000 practicants tant de les corrents Sunni com Chiïta tenen centres religiosos en Tegucigalpa i Sant pedro Sula.
Vore també
- Club Hondureny Àrap
- Immigració alemana en Hondures
- Immigració cubana en Hondures
- Immigració chinenca en Hondures
- Immigració espanyola en Hondures
- Immigració francesa en Hondures
- Immigració guatemalteca en Hondures
- Immigració italiana en Hondures
- Immigració judeua en Hondures
- Immigració mexicana en Hondures
- Immigració nicaragüenca en Hondures
- Immigració salvadorenya en Hondures
Referències
- ↑ Euraque, Dario A. Estat, poder, nacionalitat i raça de l'història de Hondures. (pàgina 60)
- ↑ Luque, Gonzalo. Memorías d'un sampedrano. pàgines 61-64.
- ↑ Llei d'Immigració, Decret No. 101, La Gasseta (Hondures) No. 7,860, datat 2 d'abril de 1929.
- ↑ Euraque, Dario A. Estat, poder, nacionalitat i raça de l'història de Hondures. (pàgina 59)
- ↑ «El Paper dels Immigrants Arabes i Palestins en Hondures 1900—1950».Centre Universitari d'Estudis Generals, Universitat Nacional Autònoma de Hondures.Tegucigalpa, Hondures:
- 118.Consultat el 12 d'abril de 2021.
- ↑ Amaya Banegas, Jorge Alberto. Els àraps i palestins en Hondures, 1900-1950, Editorial Guaymuras, Tegucigalpa, Hondures, 2000. (pàgina 78)
10.↑ "Vista d'Orige i evolució de la comunitat palestina en Chile | Relaciones Internacionals" https://www.revistas.una.ac.cr/index.php/ri/article/view/13945/19447
Bibliografia
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». ISBN 99926-15-51-6
- Euraque, Dario A. Estat, poder, nacionalitat i raça de l'història de Hondures. (Ensaig), Edicions Subirana, Tegucigalpa, Hondures, 1996.
- Olga Joya i Ricardo Urquía. Incidència de l'estat en el desenroll econòmic de Tegucigalpa, Tesis de llicenciatura, Carrera de Història UNAH; 1983.
- Pastor Fasquelle, Rodolfo. Biografia de Sant Pedro Sula, 1536-1954. Centre Editorial, Sant Pedro Sula, Hondures; 1990.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmigración árabe en Honduras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.