Ilusió de profunditat explicativa
La ilusió de profunditat explicativa (IDPE) és un biaix cognitiu en el que les persones creuen que entenen un tema molt millor de lo que realment ho fan.[1][2] El terme va ser falcat per Leonid Rozenblit i Frank Keil en 2002.[3][4] L'efecte és més fort per al coneiximent explicatiu, mentres que les persones tendixen a ser millors en les autoevaluaciones per al coneiximent procedimental, narratiu o fàctic.[2][5]
Una atra descripció de el IDPE és que "confonem la nostra familiaridad en una situació en la comprensió de cóm funciona".[6] També pot explicar la percepció de que el coneiximent en psicologia és simple o obvi.[6] L'ilusió està relacionada en l'efecte Dunning-Kruger.[3] Quant més valore la gent el seu coneiximent, major serà la força de l'ilusió.[7] No obstant, l'efecte de IDPE (sobreestimación del coneiximent) s'aplica a casi tots, mentres que l'efecte Dunning-Kruger (sobreestimación de la competència) solament s'aplica a aquells en una competència baixa a moderada. El grau en que les persones sobrestiman el seu coneiximent és major quan conéixer el tema es percep com socialment desijable.[8]
Significat pràctic
[editar | editar còdic]La IDPE permet a les persones ocupar posicions polítiques extremes mentres estan relativament desinformadas sobre temes rellevants.[9] Un estudi de 2018 en els Estats Units va trobar que la IDPE està associada en la creència en teories conspirativas per a temes polítics, pero no per a temes no polítics.[10]
L'ilusió es pot combatre demanant a les persones que expliquen el tema, pero no simplement demanant-los que proporcionen les raons de les seues creències.[3][11] Una atra investigació ha demostrat que quan es demana a les persones que justifiquen la seua posició, les creències de les persones es tornen més extremes en lloc de menys, per lo que el tipo d'explicació solicitada pot ser important; preguntar per raons pot dur a les persones a enfortir les seues creències en pensar selectivament en el respal a la seua posició, mentres que demanar una explicació mecanicista els obliga a confrontar la seua falta de coneiximent.[11]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Illusion of explanatory depth» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Waytz, Adam. «2017 : What scientific term or concept ought to be more widely known?». Edge.org. Consultat el 2022-01-26.
- ↑ 2,0 2,1 (2002).Cognitive Science.Wiley.26(5)
- 521–562.ISSN 0364-0213.doi:10.1207/s15516709cog2605_1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Waytz, Adam. «2017 : What scientific term or concept ought to be more widely known?». Edge.org. Consultat el 2022-01-26.
- ↑ «The Illusion of Explanatory Depth». The Decision Lab. Consultat el 2022-01-26.
- ↑ (2004).Journal of Experimental Child Psychology.Elsevier BV.87(1)
- 1–32.ISSN 0022-0965.doi:10.1016/j.jecp.2003.09.003.
- ↑ 6,0 6,1 Stafford, Tom. «Isn't it all just obvious?». The Psychologist. Consultat el 2022-01-28.
- ↑ (2006).Memory & Cognition.Springer Science and Business Mija LLC.34(8)
- 1667–1675.ISSN 0090-502X.doi:10.3758/bf03195929.
- ↑ Metacognition and Learning.Springer Science and Business Mija LLC.16(3)
- 801–832.ISSN 1556-1623.doi:10.1007/s11409-021-09267-7.
- ↑ Psychological Science.SAGE Publications.24(6)
- 939–946.ISSN 0956-7976.doi:10.1177/0956797612464058.
- ↑ European Journal of Social Psychology.Wiley.48(7)
- 955–969.ISSN 0046-2772.doi:10.1002/ejsp.2504.
- ↑ 11,0 11,1 Psychological Science.SAGE Publications.24(6)
- 939–946.ISSN 0956-7976.doi:10.1177/0956797612464058.