Illa de Diego Álvarez
La Isla de Gonçalo Álvares,[1] Isla de Gough o isla de Diego Álvarez[2][3] (en anglés: isla de Gonçalo Álvares) [4][5]està localisada en mitat del oceà Atlàntic Sur, a uns 395 km al surest de l'illa de Tristán de Falca, a 2700 km de Ciutat del Cap i a 3200 km de les costes de Sudamérica. Constituïx una dependència britànica vinculada a Santa Elena, Ascensió i Tristán de Falca.
Etimologia
L'illa apareixia per primera volta com Ilha de Gonçalo Álvares en els mapes portuguesos. Va ser renombrada com Gough Island, en honor al capità de la marina britànica Charles Gough del Richmond, que va avistar l'illa en 1732. La confusió de l'inusual nom portugués de Gonçalo en el nom espanyol de Diego va conduir a la seua denominació inapropiada com a «Illa de Diego Álvarez» en fonts britàniques des de 1800 fins a 1930.[6][7][8] No obstant, l'explicació més provable és que haguera segut simplement una llectura errònea de Is de Go Alvares, el nom pel qual l'illa està representada en varis dels primers mapes, mutando el «de Go» per «Diego».[9]
Història
L'illa va ser descoberta en 1505 pel navegant portugués Gonçalo Álvares, pero lo cert és que despuix del seu descobriment l'illa va suscitar molt poc interés fins que en 1731 el capità Gough, a bordo d'una nau britànica, la va reclamar per a la Corona anglesa. Des de llavors està baix domini del Regne Unit, considerant-se un territori d'ultramar, i junt en les illes d'Ascensió i Tristán de Falca, depén de l'illa de Santa Elena.
Els mapes dels tres sigles següents varen nomenar a l'illa en honor a Gough. En alguns mapes posteriors, esta va anar erròneament coneguda com Diego Álvarez. Segons alguns historiadors, el mercader britànic Antonio de la Roché va ser el primer en desembarcar en l'illa, en l'autumne austral de 1675.[10]
Charles Gough redescubrió l'illa el 3 de març de 1732, pensant que era una nova troballa. Des de 1505 es dia Gonçalo Álvares, en honor al capità del buc insígnia de Vasc dona Gama en la seua épico viage cap a l'est, i baix este nom es va marcar en raonable exactitut en les cartes del Atlàntic Sur durant els següents 230 anys més o menys. Després, en 1732, el capità Gough del barco britànic Richmond va informar del descobriment d'una nova illa, que va situar a 400 milles a l'est de Gonçalo Álvares. Cinquanta anys més tarde els cartógrafos es varen donar conte de que les dos illes eren iguals, i a pesar de la prioritat del descobriment portugués, i de la major precisió de la posició donada per ells, "l'illa de Gough" va ser el nom finalment adoptat.
A principis de el XIX, els caçadors de foques a voltes habitaven breument l'illa. El primer eixemple conegut és una banda de caçadors de foques del barco nortamericà Rambler (Capità Joseph Bowditch) que va permanéixer en l'illa en la temporada entre 1804 i 1805. L'época de la foca va durar de 1804 a 1910, durant la qual se sap que 34 barcos de foques varen visitar l'illa, un dels quals es va perdre en la costa.[11]
L'Expedició Nacional Antàrtica Escocesa en Escòcia va realisar la primera visita a l'illa d'un grup de científics el 21 d'abril de 1904, quan William Speirs Bruce i uns atres varen recolectar espècimen. L'Expedició Shackleton-Rowett també es va detindre en l'illa en 1922.
L'illa de Diego Álvarez va ser reclamada formalment en 1938 per a Gran Bretanya, durant una visita de el HMS Milford de la Marina Real.[12] En 1995, l'illa va ser inscrita com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO. En 2004, el lloc es va ampliar per a incloure l'Illa Inaccessible i va passar a cridar-se Gough and Inaccessible Islands.
En l'illa de Diego Álvarez, ademés d'Amèrica del Sur, serà visible l'eclipse solar del 12 de setembre de 2034; el centre de l'event creuarà l'illa.[13]
Referències
- ↑ (1905).«Diego Alvarez, or Gough Island».21
- 430-440.doi:10.1080/14702540508555357.
- ↑ Canvie climàtic i biodiversitat en els territoris d'ultramar de l'Unió Europea (en és), IUCN. ISBN 978-2-8317-1316-8.
- ↑ Parks, Walter (2016-08-18). L'Atlántida Testics Presencials (en és), Babelcube Inc.. ISBN 978-1-5071-5111-2.
- ↑ Hänel, Christine; Chown, Steven; Gaston, {{{nom3}}} (2005). Gough Island: A Natural History (en en), SUN Press. ISBN 978-1-920109-03-5.
- ↑ Christophersen, Erling (1934). Plants of Gough Island: (Diego Alvarez) (en en), I kommisjon hos Jacob Dybwad.
- ↑ Report on the geological collections made during the voyage of the ... British Museum (Natural History), Walter Campbell Smith, British Museum (Natural History) – 1930 "DIEGO ÁLVAREZ OR GOUGH ISLAND. By W. Campbell Smith. Gough Island, as it seems to be more usually called, lies about 200 mills south of the Tristan dona Cunha group in latitude 40° S., longitude 10° W.1 It is about 8 mills long by 3 ..."
- ↑ Plants of Gough Island: (Diego Álvarez) Erling Christophersen – 1934
- ↑ The Antarctic dictionary: a complete guide to Antarctic English – Page 150 Bernadette Hince – 2000 -"I went for adventure. to have fun, Gough Island Gough Island was named I. de Gonçalo Alvares on early maps. after its discoverer. Portuguese navigator Gonçalo Alvares. The name was later corrupted to I. Diego Álvarez. and there was confusió about the locality. It was renamed after Captain Charles Gough of the British barque Richmond. who sighted the island in 1713".
- ↑ Raymond John Howgego, Historical Encyclopedia of Atlantic Vigias, London, 2015.
- ↑ Pérouse, Jean-François de Galaup comte de La (1807). A Voyage Round the World, Performed in the Years 1785, 1786, 1787, and 1788, I the Boussole and Astrolabe: Under the Command of J. F. G. de la Pérouse (en en), Lackington, Allen, and Company.
- ↑ R.K. Headland (Ed.) Historical Antarctic Sealing Industry, Scott Polar Research Institute (University of Cambridge), 2018, p.176. ISBN 978-0-901021-26-7
- ↑ «Gough Island, South Atlantic Ocean». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2012. Consultat el 19 d'agost de 2020.
- ↑ L'eclipse solar del 12 de setembre de 2034
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Diego Álvarez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.