Illa de Atlasov
La illa de Atlásov o Atlásova (en rus: Остров Атласова); Plantilla:Lang-ja és una menuda illa deshabitada del archipèlec de les illes Kuriles localisada en aigües del mar de Ojotsk, front a la punta meridional de la península de Kamchatka. Té una superfície de 119 km² i pertany al grup de les Kuriles septentrionals. L'illa de Atlásov és una illa volcànica — un estratovolcán, també cridat Atlásov, Uyajuzhach, Oyakoba o Alaid—, el con del qual, casi perfecte, alcança els 2339 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Al surest es troben les illes Shumshu i Paramushir del mateix grup de les Kuriles septentrionals. És essencialment el con del volcà submarí Alaid que descolla sobre la Mar de Ojotsk. Numerosos cons piroclásticos esguiten els flancs inferiors del volcà d'andesita basáltica a basáltica, sobretot en els costats Noroest i Surest, inclós un con en la mar formada durant l'erupció de 1933–34. L'última erupció està datada en 2022.
Els pobles de la regió, com els Itelmens i Kuril Ainu, varen imaginar curioses llegendes sobre tan cuasi perfecte volcà. El científic rus Stepán Krashenínnikov (1711-1755) va escoltar l'història de que una volta va ser una montanya dins de la península de Kamchatka, pero la seua bellea va suscitar l'enveja de les montanyes veïnes que varen terminar per tirar-la a la mar, deixant en el seu lloc anterior el llac Kuril. Geogràficament, esta història té cert sentit si es considera que despuix de l'última Edat de Gèl, la majoria de les conyes polars es derritieron elevant-se el nivell de la mar en tot lo món i possiblement sumergint el pont terrestre entre el volcà i el continent.
L'illa du el nom de Vladímir Atlásov, aventurer rus que a fins de el XVII i començos de el XVIII va explorar per al Imperi rus la península de Kamchatka i aledaño anys abans d'organisar-se la primera expedició a Kamchatka. Despuix de la cessió de les Illes Kuriles a Japó pel Tractat de Sant Petersburgo de 1875, Oyakoba, com la criden els japonesos, va passar a ser l'illa més septentrional del Imperi japonés. El seu atractiu la va convertir en objecte de la poesia haiku, de l'art ukiyo-i, etc. Ito Osamu (1926) descriu el volcà com de forma millor perfilada que la del mont Fuji.
Despuix de la Segona Guerra Mundial va quedar en mans de l'Unió Soviètica, i hui és part del óblast de Sajalín en la Federació Russa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Atlasov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.