Illa Zárate
La Illa Zárate, a voltes cridada Illot Zárate, és una illa pertanyent al Perú, situada en l'oceà Pacífic a uns 8,5 km al surest de la península de Paracas. Comprén una superfície d'aproximadament 5,9 hectàrees. Des del punt de vista administratiu forma part del districte de Paracas, en la província de Pisco, dins del departament d'Ica. L'illa es troba protegida per llei dins dels llímits de la Reserva nacional de Paracas, una reserva natural que protegix i conserva mostres representatives de la diversitat biològica dels ecosistemes marí-costers del Perú.
Descripció geogràfica
L'illa Zárate es troba baix l'influència de les aigües fredes de la corrent d'Humboldt i es localisa entorn als 13º 59’ de latitut S i els 76° 17’ de llongitut O. Té aproximadament 340 metros de llongitut, en sentit este-oest, i 275 m d'esgambi màxim de nort a sur. La major altitut de l'illa, alcança 78 metros sobre el nivell de el mar.[1]
Dista de la punta més propenca de la costa, denominada punta El Pont, uns 1,3 km; i presenta una superfície plana en la seua part superior en penya-segats rocosos tallats a pique en el seu contorn.[2] Pel costat sur destaca un grup de roques, visibles a poca distància de la seua vora, en a on trenca el mar en força.[2] El color blanquecino que té l'illa, és el resultat de la mescla de les capes de guano i l'erosió de la superfície rocosa.
Diversitat biològica
L'illa Zárate destaca per ser una zona d'alimentació i descans d'aus, i mamífers marins com el llop marí chusco (Otaria flavescens) i la llúdria marina (Lontra felina).[3] En esta illa es poden observar tres espècies d'aus guaneras: el pelícano peruà (Pelecanus thagus), el piquero peruà (Sula variegata) i el cormorán guanay (Phalacrocorax bougainvillii), espècies que es troben categorisades per la llegislació peruana com en perill d'extinció.[4]
La zona submarina que rodeja l'illa Zárate forma un dels ecosistemas més rics de la reserva nacional de Paracas, en un estudi sobre la diversitat d'hàbitats submareals, es va registrar 13 diferents hàbitats al voltant de l'illa, cada u en una estructura singular per a associacions específiques d'espècies marines.[5] Un dels hàbitats més importants que podem trobar en les aigües que circundan l'illa són les praderies d'algues jagantes o sargazos (Macrocystis pyrifera), algues pardas de més de 20 m de llarc que formen boscs baix la mar, la qual sosté una rica biodiversitat marina.[3][6] Ahí centenars de peixos jovenils es protegixen dels depredadors. Grans carrancs apancora (Taliepus marginatus) penjats dels brots s'alimenten de les algues. Entre els rizoides de les algues, peixos com els borrachitos verts i taronges (Scartichthys viridis) esquiven les espines dels erizos rojos (Loxechinus albus) que agraden tant a les llúdries i als humans. Els erizos espátula (Arbacia spatuligera) patrullen en moviment imperceptible la part més profunda de la praderia, alimentant-se de les partícules d'algues despreses. Atres espècies que es poden apreciar en les praderies d'algues són la cabrilla (Paralabrax humeralis), el chanque (Concholepas concholepas), la pintadilla (Cheilodactylus variegatus), la cabinza (Isacia conceptionis), entre unes atres.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Institut Geogràfic Nacional del Perú (IGN). Carta Nacional 1:100000. Full 28-k (1643). Serie J631. Edició 2-IGN.
- ↑ 2,0 2,1 National Geospatial-intelligence Agency (2004). ProStar Publications (ed.). Prostar Sailing Directions 2004 West Coast of South America Enroute, 8.ª edició (en anglés), p. 50. ISBN 1-57785-551-5.
- ↑ 3,0 3,1 Reserva Nacional de Paracas - Pla Mestre 2003-2007, Aldo Maguiña Agüero, Daniel Valle Baste, José Untama Martínez edició (en espanyol), Llima - Perú: WWF, Pro Naturalea, pp. 192.
- ↑ Ministeri d'Agricultura«Aproven categorisació d'espècies amenaçades de fauna selvada i prohibixen la seua caça,captura, tinença, transport o exportació en fins comercials. Decret Suprem Nº 034-2004-AG».Normes Llegals: 276853.Diari Oficial El Peruà.Llima:
- ↑ «Expediente Tècnic. Establiment de la Reserva Nacional Sistema d'Illes, Illots i Puntes Guaneras».
- 144.
- ↑ 6,0 6,1 Méndez Guerreroy (maig de 2010). Associació Exterior XXI (ed.). Perú. Peixcadors artesanals i turisme responsable, Pisco, 1.ª edició (en espanyol), pp. 80. ISBN 978-84-614-0154-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Zárate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.