Anar al contingut

Iguana melanoderma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Iguana melanoderma Breuil et al 2020.jpg
iguana negra de Saba (Iguana melanoderma)


La iguana negra de Saba (Iguana iguana melanoderma) és una subespecie de la iguana verda, endèmica de les illes de Saba, i Montserrat.[1][2] Evidència externa la situa també en atres parts del Carib. Va ser descrita en 2020, originalment com una espècie distinta de la iguana verda, pero la seua posició en el arbre filogenético i la seua similitut genètica en atres subespecies de I. iguana fa que l'estat subespecífico siga més apropiat.[1][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Anteriorment es considerava que els eixemplars de la iguana negra de Saba representaven individus en melanismo de la iguana verda comuna. Posteriorment es reclasificó com una subespecie distinta en funció d'una série de distincions genómicas (alels de microsatélites privats i haplotipos ND4 mitocondrials únics) i característiques morfològiques consistents.[1]

La iguana negra de Saba conta en un fenotip melanístico distintiu, en una papada negra, grans púas dorsals, enormes escamas tuberculosas en la nuca i l'absència de les protuberàncies, comunament conegudes com a banyes, en el hocico.[1][3] Una evaluació recent de la població de Saba va indicar que solament un menut percentage de tots els adults desenrollen melanismo total. A pesar de la presència total o no de melanismo, tots els eixemplars conten en una gran taca negra entre l'ull i el tímpan.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

La subespecie mostra una distribució discontínua molt inusual. Les poblacions es troben en Montserrat i Saba, aixina com en les Illes Vérgens i la illa de Vieques, i en el nort de Veneçola, inclosos varis illots costers, aixina com el veïnat continental de Cumaná.[1] La distribució continental no ha segut ben definida. Una notícia va indicar que es creu que l'espècie també va estar present en Redona.[5]


Coneiximents genètics recents confirmen que les casi indistinguibles iguanas melanísticas (en comparació a les de Saba i Montserrat) tenen haplotipos mitocondrials idèntics a les d'eixes dos poblacions de les Antilles Menors.[6]

Es teoriza que la població no analisada de Veneçola, és la població d'orige de I. i. melanoderma, en on la subespecie es va separar de les atres. S'han propost tres events de dispersió; un de la costa de Veneçola a Saba o Montserrat (sent Montserrat més provable si la dispersió va ser natural), una segona dispersió precolombina d'una d'estes dos illes a l'atra, i una tercera a Puerto Rico i les Illes Vérgens. Estos events de dispersió poden haver ocorregut a partir de #dispersió naturals, transport i introducció per part de natius americans o per #colon europeus, o inclús per abdós. Com a parts de la seua àrea de distribució poden haver segut facilitades pel transport humà, la seua estranya distribució discontínua pugues no ser del tot natural en el seu orige.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 ZooKeys.926
    95–131.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.926.48679.Consultat el 2023-03-13.
  2. van donen Burg, M.P; Debrot, A.O.. . Consultat el 18 de març de 2023.
  3. 3,0 3,1 Plantilla:NRDB species
  4. Ecology.doi:10.1101/2022.05.19.492665.Consultat el 2023-03-18.
  5. . Consultat el 2023-03-21.
  6. Biological Invasions.23(8)
    2591–2610.ISSN 1387-3547.doi:10.1007/s10530-021-02524-5.Consultat el 2023-03-21.