Iglésia ortodoxa de Polònia

Iglésia ortodoxa de Polònia

La Iglésia ortodoxa autocéfala de Polònia (), coneguda com a Iglésia ortodoxa polaca, és una de les Iglésias autocéfalas de la comunió ortodoxa. El 13 de novembre de 1924, el Patriarcat Ecuménico encapçalat pel patriarca Gregorio VII de Constantinopla li va concedir l'autocefalía en la finalitat d'integrar als cristians ortodoxos, fonamentalment ucranians i bielorusos que vivien en la part oriental de Polònia quan esta va recuperar la seua independència despuix de la guerra polac-soviètica.

Sobre la precedència d'honor dins de l'Iglésia ortodoxa, l'Iglésia ortodoxa polaca ocupa el posat número 12 segons la directiva grega de Constantinopla i en el lloc 13 segons la directiva russa. Esta diferència es deu a les distintes dates de reconeiximent de la autocefalía pels patriarcats de Constantinopla i de Moscou.

Autocefalía

Iglésia ortodoxa en Hajnówka.

L'establiment de l'Iglésia ortodoxa polaca es va portar a terme en acabant de que el Tractat de Riga deixara una gran cantitat de territori anteriorment baix el control del Imperi rus, com a part de la Segona República Polaca. L'ortodòxia oriental estava molt estesa en Bielorússia occidental i la Volinia ucraniana. La pèrdua d'un víncul eclesiàstic, per la persecució de l'Iglésia ortodoxa russa en l'Unió Soviètica, va deixar al clero regional en una crisis, i en 1924, el Patriarcat Ecuménico va assumir l'establiment de vàries iglésies autònomes en territoris dels nous estats que anteriorment eren part total o parcial de l'Imperi rus (Finlàndia, els estats bàltics i Polònia). Abans, en giner de 1922, el govern polac havia emés una orde reconeixent a l'Iglésia ortodoxa i colocant-la baix l'autoritat de l'Estat. En eixe moment, un ucranià, Yurii Yaroshevsky, va ser nomenat metropolità i exarca pel patriarca de Moscou. Quan Yaroshevsky va escomençar a rebujar l'autoritat del Patriarcat de Moscou, va ser assessinat per un monge rus. No obstant, el seu successor, Dionizy Waledyński (Dionisii Valedinsky), va continuar treballant per l'autocefalia de l'Iglésia ortodoxa polaca, que finalment va ser otorgada pel patriarca ecuménico de Constantinopla en els seus toms del 13 de novembre de 1924. Ya que la majoria dels feligresos eren ucranians i bielorusos residents en les àrees orientals de la recent independisada Segona República Polaca, el patriarca de Constantinopla tenia una base canònica per a otorgar els toms a l'Iglésia polaca com a successora de la metropolia de Kiev, l'antic territori de Kyivan Rus' que Constantinopla va continuar considerant com el seu territori canònic (a pesar d'haver acordat permetre que Moscou ho cuidara en 1686). L'Iglésia ortodoxa russa en eixe moment no va reconéixer la concessió de la autocefalía polaca per part de Constantinopla.

Durant el periodo d'entreguerras les autoritats polaques varen impondre severes restriccions a l'Iglésia i la seua clero i la catedral d'Alexander Nevsky en Varsòvia va ser destruïda a mitan de la década de 1920. En Volinia un total de 190 iglésies ortodoxes orientals varen ser destruïdes i atres 150 es varen convertir al catolicisme romà. Despuix de la Segona Guerra Mundial la majoria dels territoris ètnicament ucranians i bielorusos varen ser anexats per l'Unió Soviètica, albergant fins al 80% de les parròquies i congregació de l'Iglésia ortodoxa polaca, que es varen unir en el recentment reinstalado Patriarcat de Moscou. Les parròquies restants que estaven ara en el territori de la República Popular Polaca varen ser mantingudes per l'Iglésia ortodoxa polaca, incloent la majoria dels territoris mixts més orientals, com al voltant de Chełm i Białystok.

En acabant de que l'Unió Soviètica va establir el control polític sobre Poloni, el 22 de juny de 1948 l'Iglésia ortodoxa russa encapçalada per Allunte I de Moscou va reconéixer la autocefalía de l'Iglésia ortodoxa de Polònia.

Vore també

• Religió en Polònia