Iglésia dels Sants Joans (Almenara)
L'Iglésia Parroquial dels Sants Joans d'Almenara, comarca de la Plana Baixa, és un temple catòlic situat en la plaça de l'Iglésia del mencionat municipi. Datat del sigle XVIII, presenta una declaració genèrica com a Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic identificatiu com a Patrimoni de la Generalitat Valenciana número: 12.06.011-004.1. A efectes administratiu-religiosos s'ubica en el carrer Del Mig número 3, i pertany a l'archiprestat del Santíssim Crist, de la Diòcesis de Sogorp-Castelló.
Història[editar | editar còdic]
L'Iglésia dels Sants Joans en anterioritat a l'any 1960 pertanyia a la Diòcesis de Tortosa, ya que Almenara fon donada per Jaume I al bisbe de Tortosa, Juan Ponce Torrellas, el 3 de setembre de l'any 1225, com a mostra de gratitut al respal rebut per este durant el lloc de Peníscola.
L'edifici actual s'eleva en els restants del que fora antic temple del poble, que es va construir en 1528, pero el seu perímetro és major, comprenent també part de la superfície a on s'alçaven l'anomenada Plaça Vella, el pou públic (que datava de 1532, i per a deixar constància de l'existència dels restants del mateix es va colocar una inscripció, en llatí, en un dels murs laterals del temple, la qual diu: ” H I C A L T V S P V T I V S S V P I T R A C L A V D I T V R I S T A”, “Baix esta pedra es tanca un alt pou”), el forn de la vila, l'antiga Casa Consistorial, i inclús la presó. L'antic pou públic, que era de pedra tallada, es va salvar colocant dos forts arcs de rajola, sobre els quals descansa el mur, quedant la mitat externa del pou en el carrer, mentres que l'atra mitat és la base esquerra de l'arc que soporta el cor.
D'esta forma el temple s'alça aïllat d'atres construccions. La construcció de l'actual temple es va iniciar el 15 d'agost de 1721, i es varen finalisar el 21 de setembre de 1737, dia en que es va portar a terme la bendició del temple.
Durant el temps que es va utilisar per a la construcció del nou temple, el Santíssim Sacrament de l'antiga iglésia es va traslladar a la Capella del Palau del Comte d'Almenara, a on va permanéixer fins al 28 de setembre de 1738, data en la que es va portar a terme el trasllat del Santíssim Sacrament a la nova Iglésia Parroquial. Est event es recorda tots els anys, actualment el primer dumenge d'octubre, pero fins a l'any 1970 (any en que es va alvançar la festivitat al més de setembre), la festa se celebrava el quart dumenge d'octubre com a fi de les festes patronals de la vila.
El temple es va vore molt afectat en la lluita del 36, destruint-se durant la mateixa els ornaments del seu interior, destacant entre ells huit altars laterals i l'altar major, obra de Jaime Molins datada de 1744, en pintures d'Antonio Rechar.
En l'actualitat l'altar major està dedicat als sants que donen nom a la parròquia: Sant Joan Batiste i Sant Joan evangeliste. Els altars laterals de l'esquerra de la nau central estan dedicats a: Sant Josep, la Verge dels Àngels, el Sagrat Cor de Jesús i l'Immaculada Concepció de Maria. Per la seua banda les capelles laterals de la dreta estan dedicades a: Sant Antoni Abat i la Verge del Carme, entre uns atres.
Descripció[editar | editar còdic]
El temple presenta una torre campanar que està arrematada en una Creu bola, la bola és de fusta forrada de ferro (obra d'un fuster de Sagunt, Antonio Peña), i la creu de ferro també (obra del manyà d'Almenara, Pedro Ferrer) té en el seu interior relíquies de diversos sants. El pes de la creu és d'uns 171 quilos, i en el seu interior alberga quatre campanes: Sant Joan Evangeliste (la de major tamany), Santa Maria (la mijana), Santa Bàrbara (la menuda) i Sant Josep (el simbolet); que es varen beneir el 19 d'agost de 1735.
Es tracta d'un temple d'orde compost, de considerables dimensions (25,80 metros de llongitut, 20 metros d'ample i 25 metros d'alt), en frontera de sellars, adornada en marbre blau. Presenta dos portes d'accés una, la principal, per la Plaça de l'Iglésia; una atra, lateral, pel carrer dels Sants Joans.
Referències[editar | editar còdic]
- Antropología – Castellón de la Plana y su entorno. Almenara. Módulo 2. Patrimonio Artístico. Santiago Pérez Universidad Jaume I para Mayores
- Iglesia Parroquial de los Santos Juanes. Conselleria d'Educació, Cultura i Deports
- Iglesia Parroquial Els Sants Joans. Castellón Mediterráneo
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia dels Sants Joans (Almenara).