Anar al contingut

Iglésia de la Verge del Rosario (Vergel)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de la Verge del Rosario (Vergel)

La iglésia parroquial de la Verge del Rosari de Vergel (Alacant) Espanya. És un temple catòlic d'estil neoclàssic, construït en el XVIII en substitució de l'antic temple, que va quedar menut pel progressiu aument de població, conclós en 1732 i situat en l'actual calle Príncip d'Astúries. Pertany a l'archidiòcesis de Valéncia

L'edifici és Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, del 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, de l'11 de juny del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5449 / 13.02.2007).

Interior

[editar | editar còdic]

L'interior del temple està arrematat per una volta de canó, en els seus respectius pignantes. En el seu interior es venera a la Patrona de la població, la Verge del Rosario, obra del imaginero valencià Pío Mollar Franch, que des del seu camarín presidix el Retaule Major (1941), d'obscura i singular fusta llaurada, que substituïx al destruït en 1936; coronat en la part superior per un llenç de grans dimensions de Sant Cristóbal, recordant al primer patró de la població, el llenç és obra d'Antonio Pastor. Són 6 les capelles laterals en els seus retaules, dedicades a la Verge dels Dolors, a San Luis, San Roque, Sant Josep, l'Inmaculda Concepció i el Sagrat Cor de Jesús. Tot el patrimoni del Temple és posterior a 1936, a excepció de la talla de Sant Esteban protomártir, que corona la part alta del Retaule de Sant Josep, i que va ser salvada de les flames per una família que la va amagar en la seua casa durant la lluita civil; aixina com un singular llenç oval de la Verge del Carmen, que va ser restaurat en 2013 i instalat en la part alta del cancel d'entrada a l'iglésia.

cal destacar la Custòdia Major (Orfebreria Valéncia d'el XX), aixina com cálices, copones, incensario i naveta neogóticos, relicario d'argent del Patriarca Sant Joan de Ribera, aixina com el Lignum Crucis en el seu Relicario d'inspiració barroca. que és ademés l'emblema de la Semana Santa.

Exterior. Campanar

[editar | editar còdic]

El seu campanar és un dels edificis més característics i entranyables de la població, restaurat en 1997 en la colaboració i els donatius dels ciutadans de la localitat. El rellonge del Campanar és l'encarregat de marcar les hores, en el característic sò de la seua campana, denominada "D'hores". La Torre-Campanar posseïx 4 campanes, en el seu cos, sent la major d'elles la denominada "Grossa" o "Verge del Rosario" el pes del qual és casi de 500 kg. És característic el seu "Volteo General" o el "Toc de Descoberta" que sona únicament en la festa de la patrona.

S'accedix al seu interior per una portalada neoclàssica de "tosca" de Xàbia llaurada, coronada per una hornacina que posseïx una image de pedra de Ntra. Sra. del Rosario, titular de la Parròquia i patrona de la població. En la plaça de l'iglésia, una atra capella de pedra mostra l'image de sant Vicente Ferrer, patró de la Comunitat Valenciana, que va predicar per les terres de la Marina a finals d'el XIV, i possiblement passara per este municipi.

Sant Cáliz del magistrat Castro

[editar | editar còdic]

La parròquia conserva, custodiada per la seua confraria, la primera còpia del Sant Cáliz del Sopar, que es conserva en la catedral de Valéncia, propietat del M. I. D. Leopoldo Castro Boy, magistrat de la població, que va ser donado a la parròquia segons les seues últimes volundades.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons