Iglésia de la Santa Creu de Canillo

L'iglésia de la Santa Creu de Canillo és una iglésia històrica d'arquitectura popular religiosa de l'época barroca situada a la vora del riu Valira, al seu pas per Canillo. Està protegida com be d'interés cultural en la classificació de monument.

Iglésia de la Santa Creu de Canillo

Història

L'iglésia va ser construïda a final de el XVII i principi de el XVIII. La primera referència documental és de l'any 1712. En el retaule barroc figura la data 1739. L'any 2004 va ser objecte d'una restauració.

L'iglésia de la Santa Creu es va alçar en un lloc significatiu, no exent de simbolisme, a l'extrem del poble, a l'intersecció de l'eix del camí vell de Prats en l'eix del carrer Major presidit per l'iglésia de Sant Serni de Canillo.

Originàriament, va anar un lloc de passage obligat, era la confluència de dos espais molt diferenciats, un espai constituït pel poble de Canillo i un segon espai integrat pels prats i els camps de cultiu en un context rural. Donava la benvinguda en el poble i al mateix temps formalisava l'eixida de Canillo cap als atres núcleus habitats. L'evolució del caixco urbà del poble cap al marge esquerre del riu Valira i la construcció del pont de la Santa Creu, han modificat el paisage de l'entorn originàriament rural, pero manté la significació, els valors i el simbolisme històric. L'iglésia, al marge del camí real, constituïx un punt significatiu en la ret de camins. És un lloc de passage, de pregària, de parada i covil.

Edifici

És un edifici de dimensions reduïdes configurat per una planta i àbsit rectangular en una única coberta a dos aigües, en campanar d'espadanya i porche en la frontera principal. La nau, en dos contraforts adossats, està orientada en el sentit noroest, surest i està alçada en pedres mijanes i menudes. Oferix un acabament lluït de morter de calç que únicament s'ha conservat en la frontera principal i parcialment en la lateral nordest. Les cobertes de la nau, l'àbsit i el porche són de voltons de fusta i estan cobertes en lloses de pissarra. En la frontera principal, la noroest, s'obri la porta de l'iglésia en un arc de mig punt flanquejada per dos finestres i protegida per un porche.

El seu interior presenta una nau encalada, un paviment de lloses de pissarra i un àbsit emmarcat per un arc triumfal realisat en pedra tosca. L'àbsit està presidit un retaule dedicat a la passió de Crist, és d'un sol pis en un predomini del carrer central, a on està representada la crucifixió. La figura de Crist és exenta, i les de María i Sant Joan Evangelista estan realisades en alt relleu. L'escena està emmarcada per columnes salomòniques dorades i decorades en motius vegetals i animals. Destaquen les figures del sol i la lluna a abdós costats de la creu. Els carrers laterals estan constituïts per dos taules en alt relleu en escenes de la passió: la flagelació de Crist, en espines, Jesús camine del Calvari i Jesús en el hort de les Oliveres. En el frontón del retaule hi ha representat a Deu Pare en la mà dreta en posició de beneir. Al peu de l'escena central figura una inscripció en la data 1739.