Iglésia de la Natividad de la nostra Senyora (Sagunt)
L'iglésia parroquial de la Natividad de La nostra Senyora de Sagunt, també conegut com a iglésia de Santa María, constituïx un be d'interés cultural, afegit el 25 d'octubre de 1982.[1]
Descripció
Es tracta d'un temple de tres naus, la central més alta que les laterals, en l'àbsit cap a l'Est. Es descompon en quatre trams coberts per voltes de creueria. A lo llarc de les parets nort i sur existixen unes capelles, dos per cada u dels tres primers trams i una en el quarto que és més curt. La separació entre les naus és per mig d'arcs formeros de mig punt, menys en el quart tram en el que són apuntats. Els arcs es recolzen sobre columnes octogonals. El campanar és de rajola, sobre una base de sellars.[1]
Història
La construcció del temple es va iniciar en 1334 sobre l'antiga mesquita major. Inicialment es va realisar l'àbsit i la nau fins al penúltim tram i la porta lateral del costat del Evangeli, i la portada del costat noroest també és del XIV.[1]
La portada del costat surest es va afegir en el XV. Les intervencions dels sigles XVI i XVII varen aportar elements barrocs, sent revocades les voltas.[1]
En 1702 es va edificar un campanar de sellar que va ser desmantellat entre 1808 i 1904.[1]
En 1799 es varen afegir les escalinates en balaustrada que dona accés a la portada noroest. Es considera que el material per a este element va poder procedir del Teatre.[1]
Entre 1905 i 1913 es va construir el campanar actual, edificant en rajola sobre la base de sellars de l'anterior.[1]
Durant la guerra civil espanyola el temple va perdre casi tots els seus bens mobles, salvant part d'un retaule, els Gojos de la vida de la Verge, del XVII. L'acondicionament de l'edifici va dur a la pèrdua del reboçat barroc de les naus. El retaule supervivent de la Guerra Civil va ser restaurat entre 2007 i 2012.[1][2]
Campanes
Hi ha un conjunt de sèt campanes, que són les següents:[3]
- El Cimboriet (1768)
- Sant Tarsici (1948)
- Santa Eulalia (1948)
- La Tereseta (1948)
- Crist Rei (1948)
- Dels Patrons (1948)
- La Maria (1948)
Les quatre antigues campanes grans que es varen instalar a inicis del XX quan es va inaugurar el nou campanar de Santa María es dien Santa Maria, Santíssim Rosari, Sants Patrons Abdon i Senent i Sant Miquel. Hi havia ademés dos de menor tamany, una cridada de la Bona Mort i la de 1768 que encara és conserva i coneguda com el Cimboriet.[3]
-
Frontera
-
Contraforts
-
Epitafi romà empotrat en el mur, corresponent a l'inscripció CIL II2/14, 367
_-_frontera._jpg)
_-_contraforts._jpg)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana» (en ca-és). Patrimoni Cultural. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ http://viveelaltopalancia.blogspot.com.es/2012/07/terminan-de-restaurar-els-relieves-del.html
- ↑ 3,0 3,1 «Parròquia de Santa Maria - Campanar de la Vila - SAGUNT (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 2023-11-21.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de la Natividad de la nostra Senyora (Sagunt).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de la Natividad de Nuestra Señora (Sagunto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.