Iglésia de la Asunción (Andilla)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de la Asunción (Andilla)

La iglésia parroquial de l'Asunción se situa en el municipi d'Andilla, en la província de Valéncia (Espanya). Es tracta d'un edifici religiós d'orige gòtic, pero es va beneficiar de successives millores des de finals d'el XV fins a el XVIII. D'estes últimes destaquen l'original portada principal, una de les primeres manifestacions en terres valencianes del més pur renaixença italiana de mitan d'el XV, el magnífic altar major de fins d'el XVI, del que hui solament queden les pintures de les portes que ho protegien, pintades per Ribalta a principis d'el XVII i la decoració d'el XVII típica del barroc valencià d'este moment.

Es tenen poques notícies sobre els mecenes de la construcció i de les diferents millores de l'edifici. El mecenage se sol otorgar a Rodrigo Rebolledo, varó d'Andilla, que va ser destacat cavaller de la cort d'Alfonso el Magnánimo.

Pel seu valor arquitectònic i el seu bon estat de conservació va ser declarat be d'interés cultural en 2007.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Retaule Major

Erro al crear miniatura:

Cáliz d'el XVI, donació del Patriarca Ribera.

El temple és del tipo valencià de fàbrica gòtica en capelles en els seus cinc trams entre contraforts i voltes de crucería, i presbiteri poligonal de tres costats cobert en volta de nervis convergents en cinc florones. Les capelles laterals es cobrixen en semicupulillas sobre tambors ovals a l'interior i cobertes en teixixca àrap esmaltada en blava.

Els seus murs exteriors són de mampostería, si be junt a les seues portes renaixentistes s'ampra aparelle de sellar.

Una d'estes portades situada a l'altura del segon tram, presenta esquema adintelado entre pilastres cajeades i ménsulas entre jamba i llindar, arrematant-se en frontón mixtilíneo. L'atra portada, als peus del temple, es cobrix en un edículo abovedado en casetones i tímpan en venera policroma que servix de marc a una image de María. És de destacar la decoració de medallones i llaços. Abdós portades constituïxen primerenques manifestacions de la renaixença valenciana de les primeres décades d'el XVI.

La frontera als peus de l'iglésia presenta una gran senzillea, destaca la portada abans mencionada, i arrematada per frontón triangular en el centre se situa un óculo. El frontón, de grossa moldura, està coronat per piràmides i treballat sobre pedra en columnes de secció quadrangular, molt del gust manierista.

El campanar és clasicista i d'estil herreriano, aixina com l'imafronte afegit en un pináculo central i grossa moldura al voltant del tímpan oculado, sobre una atra obra anterior. Es troba a la dreta de la frontera, de planta quadrada i realisat en sellars. Va ser construït entre 1759 i 1769, el cos superior alberga les campanes, en quatre obertures flanquejats per pilastres en cada u dels seus costats.

Interior

cal senyalar que l'iglésia va tindre un retaule major, d'estil renaixentiste, que es va perdre en la guerra civil espanyola i del que es conserven numerosos documents. D'este retaule només es conserven quatre relleus: la Anunciación, el Naiximent, l'Adoració dels pastors i la Resurrecció. En 1609 es va decidir la realisació d'unes portes per al retaule, a instàncies de bisbe Feliciano Figueroa, despuix de la mort del prelat esta idea es va abandonar fins a 1621, quan el bisbe Ginés Casanova encarrega de nou el treball a Juan Ribalta i els seus colaboradors Abdón Castañeda, Cristóbal Rondón i Vicente Castelló, que varen treballar entre els anys 1624 i 1626.

Als costats del retaule hi ha dos portes en el que es representa a Sant Pedro i Sant Pablo que comuniquen en el trasagrario, que es cobrix en volta de mija punt. Es conserven gran cantitat de peces d'orfebreria i ornaments en esta iglésia.

Bibliografia

• Este artícul incorpora ^{[enllaç trencat]} incoat per la cult. gva. es/Cultura. htm Consellería de Cultura de la Generalitat Valenciana