Iglésia de l'Asunción (Carcaixent)

La Iglésia parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora és un temple catòlic situat en la plaça Major, 10, en el municipi de Carcaixent (Valéncia) Espanya. És Be de Rellevància Local en identificador número 46.20.083-001.^[1]^[2]

Història

En 1434, el vicari general Francesc Sabater va concedir llicència per a que en Carcaixent, que llavors formava part de la parròquia de Ternils, en terme d'Alzira, s'edificara una iglésia.^[3]

En la visita pastoral de 1547 s'indica que l'iglésia es troba baix la advocació de l'Asunción de la Verge. En esta visita es va instar als carcagentinos a que ampliaren el temple a l'efecte de que se li destinara un vicari. Per a fer-ho es va allargar fins al temple en 1551, adquirint-se una casa. El mestre d'obres va ser Guillem Torres Les obres varen continuar en el periodo 1553-1576.^[3]

La riada de 1571 va afectar fortament Ternils, els habitants de la qual es varen traslladar a Carcaixent, de manera que esta població va passar a ser el centre de la vida local. En 1585 es va ampliar el campanar i en 1597 la nova sacristia i l'archiu. En 1604 es va arrematar el campanar.^[3]

En 1632 es va modificar el pla, prenent la seua forma definitiu de travessia. El terremot de 1644 no va produir danys en l'edifici. Les obres d'esta modificació varen costar 45 000 lliuras i varen finalisar en 1645, quan es pavimentaron la travessia i el presbiteri, i el 26 de febrer es va beneir el temple.^[3]

En 1736 es va incendiar l'altar major, resultant també afectat l'archiu i atres dependències, com l'orgue de Baltasar Merino instalat en 1604. En 1739 es va completar la restauració, inaugurant-se també la portalada principal.^[3]

Els seismes de març i abril de 1748 solament varen produir danys en l'arremate del campanar, la teulada de l'iglésia i la volta d'una capella. En 1751 es va instalar un nou orgue, obra de Matías de Salanova.^[3]

En els dies 13 i 14 de maig de 1936 l'iglésia va ser incendiada. L'estructura de l'edifici no va sofrir danys, si ben els bens mobles que contenia es varen perdre, aixina com l'orgue. El reacondicionamiento portat a terme entre 1939 i 1942 va restaurar la cúpula i la travessia, pero no es va repondre l'orgue.^[3]

Descripció

La primitiva iglésia de Carcaixent era d'una única nau, en altars laterals i arcs renaixentistes de creueria. La coberta és a dos aigües en teixixca àrap. El temple primitiu comprenia des del altar de la Miraculosa fins a la porta dels Peus, tenint l'altar major en el posterior emplaçament de dita porta.^[3]

Es tractava d'un temple d'orde gòtic, ocupava la nau de l'iglésia actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'orgue. En esta época, la parròquia es trobava encara en la propenca població de Ternils. En el creiximent demogràfic de Carcaixent esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Recorde's que en l'any 1573 la sèu de la parròquia es va traslladar de Ternils a Carcaixent (a causa del despoblació de la primera i de la creixent importància de la segona).

Més tart, en l'any 1625, se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de travessia. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre Joaquín Bernabéu. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. en motiu de l'incendi de 1736, el temple es ornamentó en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. Durant la Guerra Civil es va incendiar de nou i va tornar a reconstruir-se l'interior.

El temple actual és de planta basilical, en accentuació de la falsa travessia. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. Entre els murs s'ubiquen els altars laterals. Hi ha tres portes d'entrada.

Erro al crear miniatura:

Vista de la cúpula i el campanar de l'iglésia
Erro al crear miniatura:

Cos de campanes i arremate del campanar
Erro al crear miniatura:

Cúpula de l'iglésia
Erro al crear miniatura:

Porta als peus de l'iglésia
Erro al crear miniatura:

Porta al lateral de l'iglésia
Erro al crear miniatura:

Detall del relleu de la porta lateral

En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular (alçat per segona volta en l'any 1913, més alt que l'anterior) i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor (estos dos últims elements resulten identificatius del temple).

De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Deu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de Segrelles.