Iglésia de fusta de Garmo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
L'iglésia de fusta de Garmo en hivern

L'iglésia de fusta de Garmo és una stavkirke noruega de l'any 1200 construïda en el municipi de Lom, Oppland. Despuix de ser demolida, el seu material va ser traslladat a Lillehammer i es troba des de 1921 en el museu Maihaugen d'eixa ciutat.

Característiques[editar | editar còdic]

Conserva bona part de la fusta original, pero la seua planta de creu grega és una característica totalment aliena a les stavkirke migevals. Consistix de nau en vestíbul occidental i un cor de menor esgambi; este últim és una intrusió de 1730 i encara que de fusta, va ser construït en una tècnica diferent. El cor no té àbsit, en lloc d'això hi ha una sacristia anexa al costat orient.

Ademés de la planta, el seu sostre en dos aigües, la torre del travessia en la seua agulla aguda i els seus pinàculs, i la decoració de dragons en l'anguilera del sostre recorden a l'iglésia de fusta de Lom, encara que en una versió de menor tamany.

Història[editar | editar còdic]

El primer edifici va ser tal volta una iglésia en postes enterrats en el sol. Eixe primer temple va sobreviure fins a l'any 1200, quan a causa dels danys del clima va ser substituït per l'iglésia actual. S'ha associat la construcció de la primera iglésia en l'iniciativa d'un cap viking despuix del pelegrinage que va realisar el rei Olaf II el Sant a través de Gudbrandsdal al voltant de 1021.

Vista des del sur.

L'iglésia actual va ser en un principi una senzilla iglésia en nau rectangular i un cor de menor dimensió, i tal volta un corredor exterior. Despuix, despuix de la reforma protestant, va ser expandida i en 1690 es va agregar un campanar. En 1730 l'iglésia va ser novament expandida i va adoptar la seua conformació actual de planta de creu grega, per la construcció d'un transepto en tècnica laftverk. La planta de creu en una característica totalment aliena a les stavkirke primitives, pero en els temples de l'orient de Noruega eixa conformació es va tornar una moda en el sigle XVIII, especialment despuix de la conclusió de la Catedral del Salvador d'Oslo en la década de 1690.

L'iglésia de Garmo va ser considerada massa chicoteta per a la parròquia en el sigle XIX. Va ser desmontada en 1880 i el seu material va ser venut en una subasta. Va ser una de les últimes stavkirke en ser derribades, ya que els moviments nacionalistes varen jujar a estes com a part fonamental del patrimoni artístic i històric de Noruega.

Trond Eklestuen, un habitant de Gudbrandsdal, va comprar la major part de la fusta de la stavkirke, mentres que la pila batismal i els caps de dragons li les agarrà la Universitat de Cristianía. Algun temps despuix Eklestuen va entaular contacte en el coleccioniste Anders Sandvig, i abdós varen poder reunir gran part del material restant de l'iglésia. El 30 de juliol de 1921 es va alçar novament la vella iglésia de Garmo en un nou emplaçament, el museu Maihaugen de Lillehammer, a on va ser donat. Totes les peces noves varen ser marcades per a distinguir-les del material original.

Inventari[editar | editar còdic]

Entre l'inventari migeval de l'iglésia es troba la pila bautismal i una pintura. Vàries pintures més es troben actualment en el museu de Glomdal de Elverum, i els caps de dragons originals en l'Universitat d'Oslo. L'arc del cor està en la moderna iglésia de Garmo, mentres que el retaule, el púlpit i vàries pintures pertanyen a una colecció privada propietat privada en Lom.

La pila batismal és de sabonet i és una peça romànica del sigle XII, elaborada en el nort de Gudbrandsdal. Conserva una tapa de fusta, també migeval, que servia per a resguardar el aigua beneïda i evitar el seu robo i el seu us en fetilleria.

El púlpit és original de l'iglésia de Hustad, en Romsdal, i és una obra de l'artiste Peder Knudsen Kjørsvik de ca. 1730. El retaule és una peça de Sigvard Guttomsen de 1695.

Encara que és part de la colecció d'un museu, l'iglésia encara realisa servicis religiosos ocasionalment, en especial durant el solstici d'estiu.