Iglésia de Wies

Iglésia de Wies

La iglésia de Wies (en alemán: Wieskirche, lit., 'iglésia en la praderia') és una iglésia de pelegrinage alemà en el districte de Weilheim-Schongau en l'estat federat de Baviera. El simple edifici oval, en un extravagant interior en estil rococó, va ser realisat pels germans Dominikus Zimmermann i Johann Baptist Zimmermann.

En 1983, l'iglésia de Wies va ser proclamada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Història

El 14 de juny de 1738, la llauradora Maria Lory va vore, lo que ella va pensar eren llàgrimes, eixir d'una estàtua de fusta de Crist flagellat. Este milacre va generar una remugada de peregrins que volien vore l'estàtua. En 1740, es va construir una chicoteta capella per a albergar-la, pero pronte este edifici va resultar insuficient per a acomodar al número creixent de peregrins. El propenc monasteri de Steingaden va comissionar la construcció de la present iglésia.

La construcció i decoració de l'iglésia de Wies es va realisar entre els anys 1745 i 1754 pels germans Dominikus i Johann Baptist Zimmermann, baix la direcció de l'abad del monasteri de Steingaden, Marinus Mayer. L'interior està decorat en un elaborat estil rococó, en treball d'estuc de l'escola de Wessobrunner. La pintura de l'altar major va ser realisada pel pintor de la cort de Munich, Balthasar August Albrecht. Les figures dels grans teòlecs d'Occident (Sant Jerónino, San Ambrosio, Sant Agustín i Sant Gregorio Magne), són el treball de l'escultor tirolés, Anton Sturm. L'orgue, reconstruït en 1957, està en la caixa original feta per Johann Georg Hörterich. La superfície aplanada de la cúpula està pintada en una fresca trampantojo. "Tot lo possible es va fer a través de l'iglésia, per a fer lo sobrenatural visible. Escultures i murals es combinen per a revelar lo diví en forma visible".

En el marc de la secularisació dels bens de l'iglésia per l'estat de Baviera en els anys 1802 i 1803, l'iglésia de Wies i els seus continguts, estaven destinats a ser subastats i el restant demolit. L'oposició dels llauradors locals va conseguir salvar l'iglésia i permetre que els pelegrinages continuaren.

Despuix de ser designada Patrimoni de la Humanitat en 1983, es va mamprendre una restauració completa de l'iglésia que va durar de 1985 a 1991 i que va costar 10,6 millons de marcs. Hui en dia l'iglésia és visitada per més d'un milló de visitants a l'any i és lloc de freqüents concerts musicals. L'iglésia és la sèu de la "Confraternitas Domini Nostri Flagellati" (Fraternitat del nostre Senyor Flagellat), dedicada a honrar el flagelamiento de Crist, que té 350 membres entre clercs i llaics. Fins al dia present, persones que han orat front a l'estàtua de fusta de Crist flagellat en l'altar, proclamen haver rebut sanaciones miraculoses.

Art

Archiu:Wieskirche 016. caps block 3

Fresca

Archiu:Wieskirche 003. caps block 4

Nau central de la Wieskirche.

Archiu:Wieskirche 021. caps block 5

Sant Jerónimo, tallat per Sturm.

L'iglésia té l'estranya forma d'un renyó, per cridar-la d'algun modo. En l'interior, una part oval a on es rep als fidels i a l'esquerra una càtedra i a la dreta una tribuna del chantre.

L'altar major té profunditat. Va ser dissenyat per Zimmermann i en gran part concebut per Sturm. Es troba el Crist assotat pel que es va construir l'iglésia. En l'iglésia, formada per un gran óval molt obert, Zimmermann fa que la llum brote en tots els llocs, exorcizando sense cessar l'ombra. És el antibarroco per excelència. El barroc que crea l'ombra per a posar millor en evidència el mensage de Deu, la llum Ell mateixa. El rococó exorciza l'ombra de tal modo que fa brotar millor, com en estereofonía, el mensage de Deu.

Del lloc d'a on ve la llum, partixen una série d'arcs (arcs i arcs en trampantojo, un joc de volutes d'arcs amplis i en buit) que creen un deliri formal de lo més sorprenent. S'apliquen ací, com una espècia de testament últim, totes les receptes que Zimmermann havien inventat a lo llarc de la seua carrera. Tots els volums que es prenen i es recomencen ací sense cessar, són evidents també en el decorat. En les pintures, les escultures i els bajorrelieves es troba este joc de plens i de buits que estan realment en un perpetuum mobile.

La càtedra representa la proa de l'Esperit Sant, una de les grans fòrmules del rococó, ací enterament tractada en fusta i en estuc, per artesans de Wessobrunn, sobre un dibuix de Zimmermann. El gran àngel sobre la part central conté la tormenta d'estes caracolas i bromera de fusta dorada i plateada en les quals semblen perdre-se els putti.

La tribuna dels chantres té també un decorat decoratiu aixina com la tribuna de l'orgue, lo que dona prova de l'importància que se li concedia a la música. Dominikus Zimmermann, en la finalitat de crear una coherència plàstica en la seua iglésia, fins a va dissenyar els bancs dels fidels. Es troben les mateixes caracolas i ritmes que en el restant de l'iglésia. En els quatre punts cardinals de l'iglésia dominen quatre figures. Són els Pares de l'Iglésia que va tallar Anton Sturm per a Dominikus Zimmermann. Cada una medix 2,90 metros d'altura. En esta iglésia, que ya és una iglésia del perpetuum mobile, estes quatre figures, en lloc de retindre l'iglésia, li donen l'aspecte d'una nau que les seues vés-les s'unflen. Un dels més bells és Sant Jerónimo representat en el llibre i també en el cràneu de meditació. És l'últim que va tallar Sturm i certament el de més èxit.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Wies.
• Pàgina oficial de l'iglésia (en alemà i anglés)