Iglésia de Santiago de Asquins

Archiu:Asquins - Église.jpg

Iglésia de Santiago de Asquins

La iglésia [de] Santiago el Major de Asquins (en francés: église Saint-Jacques-li-Majeur d'Asquins) és una iglésia medieval francesa situada en Asquins, en el departament de Yonne. La seua notorietat es deu a que va ser en l'Edat Mija, el punt de partida d'una de les quatre vies principals del Camí de Santiago, la cridada «de Vézelay» o via Lemovicensis, declarada en 1998 com patrimoni de la humanitat de l'UNESCO.

L'iglésia s'alça sobre un tossal que domina el poble i des de l'esplanada davant l'iglésia, hi ha una vista panoràmica de les afores i una impressionant vista de la basílica de Vézelay.

L'edifici està inscrit en l'inventari dels monuments històrics des de el 1 de març de 1926.

L'iglésia era un dels llocs catòlics de el "conjunt parroquial de Vézelay" (que comprén tretze comunas) dins de l'arquidiócesis de Sens-Auxerre. En 2015, l'iglésia va ser tancada i el cult no se celebrarà més en ella. L'edifici s'utilisa ara com a sala de concerts, especialment durant el festival «Els rencontres musicals de Vézelay» [Els events musicals de Vézelay].

Història

Edifici

L'iglésia ha segut largamente reconstruïda a través dels sigles i dels conflictes que va tindre que sofrir: sobre uns fonaments datats en el XII, l'edifici actual presenta sobretot una nau en barril quebrat de el XII, una nau lateral nort abovedada en aresta de el XIII, una nau lateral sur en quarto de ronda de el XVI.

El campanar recolzat originalment en el primer tram de la nau lateral sur, va ser tornat en 1755 a l'eix de l'edifici, pel be de la simetria. L'abad Grognot, iniciador d'estos últims treballs, també es va preocupar de la decoració interior, fent posar panels, creant una decoració pintada en el cor, i acondicionant les sacristies, no sense sacrificar les fresca dels sigles XIII, XIV i XVI que adornaven les antigues capelles, entre uns atres de Vérgens sapients i vérgens loques, un Sant Sebastià, un milacre de Sant Eloy i vàries escenes poc conegudes.

Apegados a la seua iglésia, els asquineses la varen dotar de vidrieres en el XIX honrant al seu sant patró, ademés de sant Vicente. L'église eût comme chapelain Aymery Picaud, célèbre auteur du Guide du pèlerin dont chaque pèlerin vient honorer la mémoire. Ce Guide du pèlerin est li livre V du LIBER SANCTI JACOBI (1135-11140)

Descripció

Interior

En 1740, va aplegar a Asquins un sacerdot mamprenedor que portarà a terme, durant els 51 anys del seu ministeri, molts treballs que en lo essencial es conserven hui dia. Totes les decoració formen un conjunt, colocat en un moment determinat per una personalitat que va marcar el seu temps. El conjunt va ser pintat i dorat en 1830. Dins d'este grup, molts objectes han segut "classificats" el 23 de juny de 1988:

• l'altar major i el seu tabernáculo, obres en marbre eixecutats entre 1762 i 1765;
• l'escultura en fusta tallada policromada, bust relicario de Saint-Jacques, que data de finals de el XVI, inicis de el XVII. En el centre del pit està ahuecada la cavitat que una volta contenia les relíquies. De procedència desconeguda, este bust relicario representa a Santiago el Major, que va anar el primer apòstol decapitat per la seua fe pel rei Herodes;
• taula sobre llenç que representa a Sant Pablo, datada a finals de el XVII, inicis de el XVIII;
• dos aparadors de fusta pintada i marbre, eixecutats entre 1762 i 1765;
• el tancament del cor de ferro forjat, eixecutat entre 1762 i 1765;
• dos estàtues de fusta pintada que representa a un sant Barbudo i a un sant imberbe, eixecutats entre 1762 i 1765;
• quatre taules sobre llenç que representen a Sant Agustín, Sant Jerónimo, Sant Ambrosio i Sant Gregorio, eixecutat entre 1762 i 1765;
• quatre pintures monumentals en pedra, representant una escena del martiri, a Sant Josep i el Chiquet, el sacrifici de Abraham, una atra escena del martiri, eixecutades entre 1762 i 1765;
• tancament de les piles bautismales, de fusta, datades en el XVIII;

• el púlpit, en fusta tallada, datat en el XVIII;
• l'altar secundari de la Verge, el retaule i l'estàtua representant a la Verge i al Chiquet, en fusta pintada dorada, datats de el XVIII;
• les decoració (panels de revestiment) en fusta tallada, eixecutades entre 1762 i 1765;
• dos altars i els seus retaules secundaris en fusta tallada pintada, pintats, dorats, dos taules representant als sants Nazario i Celso, a Sant Andoche, datades a principis de el XVII;
• la pintura monumental que representa escenes i personages sobre arquitectura, datades a principis de el XVI; Estes pintures varen ser descobertes en 1967 i es troben en els murs de la sacristia (antiga capella de Sant Vicente).

Vore també

• Via Lemovicensis
• Anex:Monuments històrics de França classificats en 1840

Bibliografia

• Els amis de Vézelay, Pierre Haasé, L'église Saint-Jacques-li-Majeur à Asquins - notice historique, 8 pàgines.
• Asquins, cahier n° 10 de l'I.S.M.H. (Inventaire supplémentaire dones monuments historiques) de 1926.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santiago de Asquins.