Basílica de Vézelay

Basílica de Vézelay

La Abadia de Vézelay, actualment coneguda com a Basílica de Santa María Magdalena de Vézelay (en francés: Basilique Sainte-Marie-Madeleine), és un monasteri benedictino i cluniacense en Vézelay en el departament francés de Yonne (Borgoña, França). L'iglésia abacial de Santa María Magdalena té un programa iconográfico esculpido en capitels i pòrtics i és una de les destacades obres mestres de l'escultura i arquitectura romànica borgoñonas, encara que bona part de la seua decoració exterior va ser danyada durant la Revolució francesa. L'iglésia i el tossal de Vézelay varen ser afegits a la llista de Llocs Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en l'any 1979.

En el camí que conduïx a Vézelay, la Cruz Montjoie simbolisa l'alegria del peregrí que veu, per primera volta, la basílica de Santa María Magdalena, sent el punt des del que per volta primera es divisa Santa Magdalena de Vézelay.

Història

Nau central.

Construïda en 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, que la va dedicar al cult de María Magdalena, la vila es va convertir, ràpidament, en un lloc de pelegrinage. La reputació de l'abadia dona pas a la prosperitat del poble contribuint al seu desenroll. Peregrins com el duc de Borgoña, Hugo II i la seua cort, en 1084; o Bernardo de Claraval (Sant Bernardo) que va acodir, en 1146, a predicar la segona creuada; també Felipe Augusto i Ricardo Cor de León varen visitar l'abadia en 1191 abans de partir per a la tercera creuada; o Luis IX de França, en 1248, varen convertir a Vézelay en una vila que va atraure a innumerables peregrins. En l'any 1096, l'abad Artaud va donar començ a una ampliació de l'abadia. Es varen construir una travessia i un cor. Les obres varen durar fins a l'any 1104 i només es conserva la nau.

En juliol de 1120, la vespra de santa l'estructura de l'abadia es va incendiar i es va derrocar (causant la mort de 1127 persones). Es va construir una nova nau, l'obra es va acabar en 1138. En 1185 es va escomençar la construcció d'un nou cor i una travessia d'estil gòtic. En 1217 es varen instalar en l'abadia els franciscanos. Va escomençar el decliu de la mateixa en trobar-se en Saint-Maximin-la-Sainte-Baume noves relíquies de santa María Magdalena. En l'any 1537 l'abadia es secularizó i els monges varen ser substituïts per canonges. En l'any 1790 l'abadia de María Magdalena va passar a ser una simple iglésia parroquial i, posteriorment (1796), es va vendre com un ben nacional.

En 1840 es va encarregar la restauració de l'edifici original, a fi de salvar-ho de la ruïna, a Eugène Viollet-li-Duc, despuix de l'inspecció portada a terme per Prosper Mérimée. L'abadia havia sofrit greus danys durant les activitats de saqueig portat a terme pels hugonotes en 1569; les escultures del tímpan havien segut colpejades (1793) i, en 1819, un raig havia caigut sobre la torre de Sant Miguel destruint-la. La restauració va concloure en 1876, es varen reintegrar les relíquies de Santa María Magdalena i es va restablir el pelegrinage que seria paralisada, novament, en 1919.

En 1920 se li va otorgar, a l'abadia, el ranc de basílica i el pelegrinage va tornar a recomenzar. Finalment, en 1979, la basílica i el tossal de Vézelay varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Va ser elegida pel chelista Mstislav Rostropóvich per a la gravació en video de la seua interpretació de les sis suites de Johann Sebastian Bach per a violonchelo solament en 1991.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica de Vézelay.

• Basilique et colline de Vézelay (UNESCO) (en francés)

• Hugo de Poitiers: Història del Monasteri de Vézelay (Història Vizeliacensis monasterii).
  • Text bilingüe llatí - francés, en introducció i anotacions en este idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011): extret de l'obra de François Guizot Collection dones mémoires relatifs a l'Histoire de France; ed. en París.

• • • Introducció i Llibre II.
    • Llibre III.
    • Llibre IV: 1; 2.