Anar al contingut

Iglésia de Santa María la Major (Ayora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de Santa María la Major (Ayora)

La iglésia de Santa María La Major, també cridada ermita de Sant Blas en el municipi d'Ayora (província de Valéncia, Espanya), és un edifici religiós construït en el XIII d'estil gòtic el qual va ser ampliat en la seua capçalera en el XV i reformat en el XVIII.

Està declarada be d'interés cultural des del 28 de setembre de 2007. Identificador del ben otorgat pel Ministeri de Cultura: RI-510012138.

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Detalle

En la part baixa del Castell es troba esta antiga iglésia parroquial dedicada a Santa María la Major, sent en l'actualitat l'ermita de Sant Blas.

Es tracta d'una iglésia que seguix la tipologia de les denominades de reconquista, d'una sola nau en techumbre de fusta sobre arcs diafragma. D'una sola nau presenta capelles entre contraforts i un àbsit trapezoidal. Està dividida en quatre trams més la capçalera. La separació dels trams es realisa per mig d'arcs diafragma apuntats, tenint alguns d'ells els eixos desviats com a conseqüència de reformes, sobre els que es troba la techumbre de fusta.

A les capelles laterals s'accedix a través d'arcs de mig punt, dos de les capelles del costat de l'epístola estan cobertes en voltes de crucería, el restant en voltes tabicades. L'àbsit de planta trapezoidal està cobert en volta de crucería, en que la seua clau de fusta hi ha una representació de la Verge i dos àngels que sustenten l'escut de la vila. Als costats s'òbrin uns arcs apuntats de cantería.

A l'exterior està coberta en teixixca àrap a dos aigües en la nau i a tres en la capçalera. Els quatre primers trams són d'igual tamany per lo que podria tractar-se d'una primera construcció que després s'aniria ampliant alçant l'última crujir i la capçalera ya en el XV.

La construcció de l'iglésia parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora en el XVI va comportar el trasllat del cult a esta en 1577, abandonant-se l'iglésia de Santa María la Major i passant a tindre diverses advocaciones fins a l'actual de Sant Blas.

En el XVIII va tindre una important renovació, molt provablement es construïren els arcs d'accés a les capelles i s'ampliarien les capelles del costat de l'epístola.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons