Anar al contingut

Iglésia de Santa Magdalena (Moncófar)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iglésia de Santa Magdalena (Moncófar)

L'iglésia parroquial de Santa Magdalena és un temple catòlic de Moncófar, Plana Baixa, en la província de Castelló, Espanya.

Està ubicada en la plaça de l'Iglésia s/n i catalogada com be de rellevància local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic 12.06.077-002.[1]

Descripció històric artística

L'iglésia té com a titular a santa María Magdalena, que és ademés la patrona de Moncófar, i s'ubica en el centre urbà de la població, en una plaça en la que encara es poden observar vestigis de les antigues muralles de Moncófar.[2]

L'iglésia es va construir entre el XVII i el XVII, es va iniciar en 1698 i es va concloure en 1796; sobre els restants d'un temple anterior datat del XIV, del 1329 en concret.[2][3]

L'estil de l'iglésia és de transició entre el barroc i el neoclassicisme valencià. La planta basilical[4] en capelles laterals de reduïdes dimensions. Els altars ubicats en les capelles laterals estan dedicats a: Santa María Magdalena, Inmaculada Concepció, Sant Isidro, el Sant Sepulcro, Crist de l'Agonia i Jesús Nazareno entre uns atres. Mentres, en l'altar major, datat de 1798, ubicat baix d'una volta de canó en casetones i medallones decorats en diverses pintures relacionades en la titular del temple, com la que reflectix l'exaltació de María Magdalena. És d'estil barroc i en el centre, en una hornacina (flanquejada per dos columnes de fusta tallades seguint estil corintio), pot contemplar-se l'image de María Magdalena.[3]

El temple posseïx una torre campanar construïda en el XVIII i reformat entre 1941 i 1944. S'alça en un lateral de la frontera principal de l'iglésia. Presenta planta quadrada i dos cossos. El primer queda totalment integrat en la frontera del temple pese a tindre uns pocs centímetros més que la pròpia frontera. Este primer cos s'inicia a partir d'un zócalo de sellars en dos trams separats per una moldura de pedra. Ademés els sellars s'utilisen també com a reforç en els cantons. El primer i segon cos se separen per un rebanc decorat. Este segon cos presenta quatre finestres d'arc de mig punt a on s'ubiquen les campanes, estant decorades per quatre pilastres cada una d'elles, tot això erigit sobre un basamento. Este últim cos té un rebanc en la que es pot observar una balaustrada que conforma el terrat de la teulada.[5]

Les campanes de la torre són quatre cridades: Ángel de la Guarda, de 1940, és la més menuda; la seguixen les campanes La Puríssima i Sant Antonio Abad, abdós de 1940 (les campanes originals del temple varen desaparéixer al començ de la guerra del 36) també. La campana de major tamany és la cridada Santa María Magdalena, datada de 1941. Les quatre campanes estan foses en la Fundició Germans Roses de Cadira.[5]

El temple va sofrir considerables danys durant la lluita nacional del 36 i el Servici Nacional de Regions Devastades i Reparacions es va fer càrrec de reconstruir el temple i el seu campanar, aixina com de comprar una nova maquinària per al rellonge de la torre, encara que actualment no funciona. Més tart, en 1967 es va mecanisar el toc de les campanes i en 2009 es va procedir a modernisar la seua mecanisació.[5]

En el marc del conveni firmat entre el bisbat de Segorbe-Castelló i l'Administració autonòmica, es va aprovar, en 2007, un proyecte de rehabilitació del temple i de la seua torre campanar, i la Conselleria de Cultura i Deport va donar el seu vist i plau a otorgar una subvenció a l'organisme provincial, dins del pla en el que es fomenta la restauració del patrimoni eclesial.[6]

Referències

  1. ↑ Iglésia Parroquial de Santa Magdalena edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=2974&lang=ca Conselleria d'Educació, Cultura i Deport Consulta 29 de juny de 2017
  2. ↑ 2,0 2,1 «guiarepsol. com/es/turisme/monumentos/50800-iglesia-de-santa-maria-magdalena/ Iglésia de Santa María Magdalena» (en és). Guia Repsol. Consultat el 29 de juny de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 «archive. org/web/20171015090044/http://www. moncofaturisme. com/moncofa/Web_php/index. php? contenido=subapartados_hor1&id_boto=61&title=iglesia-parroquial-santa-maria-magdalena Iglésia Parroquial Santa Maria Magdalena - Moncofa Turisme». www. moncofaturisme. com. Archivat des d'el moncofaturisme. com/moncofa/web_php/index. php? contenido=subapartados_hor1&id_boto=61&title=iglesia-parroquial-santa-maria-magdalena original, el 15 d'octubre de 2017. Consultat el 29 de juny de 2017.
  4. ↑ «archive. org/web/20150703020619/http://comunitatvalenciana. com/donde-ir/castellon/moncofa/monumento/iglesia-parroquial-de-moncofa Iglésia Parroquial de Moncofa - Comunitat Valenciana» (en és). comunitatvalenciana. com. Archivat des d'el com/donde-ir/castellon/moncofa/monumento/iglesia-parroquial-de-moncofa original, el 3 de juliol de 2015. Consultat el 29 de juny de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «com/php/campanar. php? numer=4269 Parròquia de Santa Maria Magdalena - MONCOFA (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 29 de juny de 2017.
  6. ↑ «elperiodicomediterraneo. com/noticias/la-cronica-de-moncofa/inician-restauracion-templo-santa-maria-magdalena_11607. html ». Consultat el 29 de juny de 2017 (en és).

Enllaços externs

Commons