Iglésia de Santa Clara de Sant Millán
La Iglésia de Santa Clara de Sant Millán és un temple catòlic ubicat en la parròquia del mateix nom al nort de Quito, entre el carrer Alonso de Mercadillo i passage Morán, junt a la Plaça Jacinto Jijón i Caamaño. Va ser construïda pel pare Pedro Brüning[1] en 1939.[2][3]
Història
Si ben el pare Pedro Brüning es va fer càrrec del proyecte i va dissenyar gran part de l'iglésia a partir de 1904, la primera pedra i els primers treballs constructius ya s'havien començat el 21 de novembre de 1882[4] i havien estat originalment a càrrec de Pedro Shumaker.
D'acort a l'investigador Alfonso Cevallos Romero esta va ser la cronologia constructiva de l'edifici:[4]
- 21 de novembre de 1882: es coloca la primera pedra.
- 1904: el pare lazarista alemà Pedro Brüning es fa càrrec del proyecte i dissenya la frontera.
- Decembre de 1906: es conclou tant el sostre com les pilastres de l'iglésia i s'inicia la construcció de la volta.
- 1907: es conclouen les finestres, el cor, el comulgatorio i l'altar major.
- 1908: s'instala la porta principal i es treballa en el batisteri.
- 1913: es coloquen les creus de les torres.
L'iglésia es va terminar de construir en 1939.[2]
En 1974 es va reconstruir l'interior de l'iglésia, procés durant el qual es varen perdre les decoració, els altars i el comulgatorio.[4]
Descripció
Interior
L'interior de l'iglésia ha segut completament renovat i presenta una única nau central d'un senzill estil modern que contrasta en l'estil historicista de l'exterior. L'altar està ubicat junt al àbsit.
Exterior
Les torres són de tres cossos, els dos primers quadrangulars i l'últim octogonal i terminat en un rebanc, les quals estan arrematades pels chapiteles piramidals de latón tan característics de les iglésies del pare Brüning (atres eixemples inclouen l'Iglésia de la Magdalena o la Basílica de Sant Pedro de Conocoto).[4] La part octogonal de les torres conté en cada cara finestres tríforas, alternant-se aquelles que a on tots els seus tres vans estan oberts en aquelles a on solament el va central ho està.
Com ocorria en atres iglésies dissenyades i construïdes pel pare Brüning, l'Iglésia de Santa Clara de Sant Millán va ser originalment de rajola vist pero en el pas de les décades l'exterior va ser pintat de varis colors.
-
Frontera en torres arrematades en chapiteles piramidals de latón.
-
Torre oriental, detall.
-
Vista posterior i àbsit.
Referències
- ↑ «L'Iglésia de Santa Clara de Sant Millán recupera el seu esplendor centenari» (en és). Consultat el 2024-12-23.
- ↑ 2,0 2,1 «La Mariscal, l'atre centre històric» (en és). GoRaymi. Consultat el 2024-12-23.
- ↑ Rutes patrimonials La Mariscal.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cevallos Romero (1994). L'obra del Pare Brüning 1899-1938, Lleve: ABYA-YALA, pp. 56-59. ISBN 9978-72-2311-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Santa Clara de San Millán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.