Iglésia de Santa Catalina (Teulada)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Santa Catalina (Teulada)

La iglésia de Santa Catalina és un temple de cult catòlic situat en Teulada (Alacant), Comunitat Valenciana, Espanya.

Esta iglésia pot datar de l'últim terç d'el XVI, construïda sobre una primitiva iglésia d'estil gòtic valencià que havia segut construïda entre finals d'el XIV i principis d'el XV.

L'edificació d'este temple respon a una doble funcionalitat: religiosa i defensiva. Els continus atacs de la pirateria berberisca que des de les costes d'Àfrica varen castigar greument i a sovint els pobles de llitoral valencià. Ya en 1562 l'ingenier italià J. B. Antonelli aconsellava reforçar les muralles de la vila de Teulada o fortificar la seua iglésia. El resultat d'este informe, ademés de les reiterades peticions dels Jurats i Justícia de la vila, va anar que s'alçara un edifici de proporcions que podem calificar de majestuoses si tenim en conte lo que era en aquells moments la població de Teulada (casi uns 600 habitants en l'any 1574). Les obres varen durar al voltant de 35-40 anys i varen ser sufragades íntegrament pels veïns de la vila per mig de l'imposició de diferents contribucions que afectaven al comú de la població.

Diversos documents nos donen una idea de l'importància de l'Iglésia com a fortalea per a la defensa del poble i terme de Teulada.

Descripció

Arquitectónicamente l'iglésia consta en l'actualitat de dos parts ben diferenciades: la primitiva, d'el XVI, i una série d'ampliacions que van des d'el XVIII als nostres dies. Esta part primitiva que s'eleva sobre una cripta que servia d'espai d'enterrament per al clero i les famílies distinguides de Teulada fins a principis d'el XIX, se nos presenta com un temple de nau única orientada cap a alce, en quatre trams, altars entre contraforts, volta de mig punt a pur d'arcs terceletes i un àbsit poligonal de cinc costats en volta estrelada, que en la clau té l'escut d'armes de la parròquia com a testimoni d'una pintura dorada que recobria les nervaduras de tradició gòtica. Estes naixen des de dalt d'una imposta que, rodejant tota la nau, separa els pilars de la volta. Estos mateixos pilars es convertixen en contraforts i sustenten el cubrimiento del temple, tenint en la part davantera dos estrías que de dalt avall els decoren. L'allumenament natural de la fàbrica entra per una série de finestres quadrangulars, decorades en vidrieres que corren a lo llarc de cinc arcs cegos per cada costat i per damunt de l'imposta, contrastant les formes curves dels arcs en les rectilíneas de les finestres. Estes, per un atre costat, són de reduïdes dimensions pel caràcter defensiu del temple, ya que d'esta manera els murs són molt més resistents davant qualsevol possible atac d'artilleria. La dèbil llum natural que entra per estes finestres s'ha vist reforçada per mig de l'instalació de tubos fluorescents per damunt de l'imposta, que recorren la part antiga de l'iglésia. Segons les últimes investigacions sabem que va treballar en este temple, i casi en tota seguritat ho va proyectar, Joan Cambra, important arquitecte que va deixar edificis molt notables com l'iglésia de Pegue i Sant Sebastià dels Reis en Valéncia.

Estes característiques que tant nos fan recordar els temples gòtic-catalans d'una sola nau, altars entre contraforts, volta d'arcs terceletes i àbsit poligonal, són les pròpies d'una fàbrica renancentista que, en els arcs de mig punt i l'imposta, encara conserva fresca, en l'estructura i la volta, la força del ya tardà i decadent gòtic valencià d'el XV, que es fa present en tota eixa série de reminiscència tant en este temple com en atres iglésies de la Comunitat Valenciana, totes elles d'una época que va des de les postrimeries d'el XVI fins a finals d'el XVII.

La primera ampliació intenta donar una forma de creu llatina com a prolongació de l'antiga planta gòtica. Ajuda a donar esta sensació de continuïtat l'allargament de l'imposta al voltant d'esta zona ampliada. És en este moment (ca. XVIII) quan canvia l'orientació de l'altar major d'est a oest. Presumim que en estos moments es va obrir la porta, d'estil neoclàssic coneguda com Porta Nova. També llavors desapareixen totes les característiques defensives que esta iglésia tenia com a fortalea. Hui solament podem observar algun tram de muralla en la part posterior del temple.

Despuix d'esta primera ampliació es construïxen la capella de la Comunió i noves dependències de la Sacristia, entre els sigles XIX i XX. Finalment es dona pas a l'erecció d'un nou campanar, despuix d'haver derribat l'antiga torre redona coneguda com la Torre del Relotge (Torre del Rellonge), situada al costat de la Porta de la Barbacana, que anava des de l'iglésia fins a l'actual Casa Abadia. Este nou campanar, començat al voltant de 1895 i acabament en la primera década d'el XX, és un bell exponent de les torres hexagonals que seguixen la tradició medieval, pero construïda en una época en la que domina el gust de rememorar temps pretéritos. Està construït en sellars de pedra viva diestramente treballats per picapedreros de la vila i uns atres de la comarca i té unes dimensions de 24 metros de perímetro en la base i una altura de 30 metros. Segons el proyecte inicial este campanar no va ser terminat, ya que encara queda per realisar un arremate en el que estarien les campanes del rellonge, el qual estaria coronat per un cupulino.

En l'any 1979 varen començar les obres de restauració de l'iglésia de Santa Catalina que varen durar aproximadament un any. Si be esta restauració ha contribuït a conéixer millor les particularitats constructives i artístiques del nostre temple parroquial, la tècnica utilisada per a la repristinación de la part interior no va ser la més adequada, ya que es va destruir part d'allò que quedava amagat baix una capa de pintura en diferents tonalitats de grisa, com per eixemple alguns dorats de les nervaduras de la volta i algunes marques de cantería, entre uns atres.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santa Catalina (Teulada).