Iglésia de Santa Ana (Elda)

Iglésia de Santa Ana (Elda)

La Iglésia de Santa Ana és la parròquia més antiga d'Elda (Província d'Alacant, Espanya).

Característiques

Va ser fundada en 1528 sobre els restants d'una mesquita existent, per orde de Juan Francisco Pérez Calvillo Coloma (II Senyor d'Elda). De planta quadrada, en el pas del temps es va ser ampliant afegint-se capelles com la de la Santíssima Verge de la Salut i la del Santíssim Crist del Bon Succés. Tenia una torre campanar d'influència neoclàssica i una atra inacabada.

Posseïa un retaule major en talles de l'escultor Jerónimo Esteve Bonet. Ademés, la Capella del Rosario guardava unes pintures de Cristóbal Llorens que dataven del XVI. Entre les obres artístiques que varen ser pastura de les flames, hi havia una escultura de la Verge realisada per l'escultor i restaurador oriolano Antonio Perals; olis representant als Doctors de l'Iglésia del pintor i escultor Fra Antonio de Villanueva, que ademés va pintar dos llenços colocats en la capella de la Verge. Pero en la desapareguda iglésia hi havia moltes atres obres d'art realisades per imagineros, tallers de brodat, tallistas de fusta, tallers d'orfebreria i que destacaven, entre uns atres, Francisco Tormo, en el dorat dels trons; Pedro Juan Begerot, en el brodat dels mants de la Verge; Francisco Esteban tallista o l'orfebre Antonio Martínez.

Història recent

El temple va ser totalment destruït en 1936 per exaltats izquierdista, a pesar dels intents de l'alcalde anarquiste Manuel Bellot per evitar-ho. L'iglésia va ser saquejada, i posteriorment incendiada i destruïda. En ella es varen perdre abdós imàgens històriques dels Sants Patrons de la ciutat, aixina com atres diverses talles, retaules, pintures, etc. Aixina mateix en aquell acontenyiment va ser assessinat el retor de la mateixa, Luis Abad, i atres catòlics practicants, dels quals hui reposen els seus restants en l'interior de la mateixa.

Una volta finalisada la Guerra Civil, va escomençar a ser reconstruïda a partir de l'any 1939 sobre els restants de l'antiga. Pese a que es va intentar donar-li una morfologia similar, la seua forma i aspecte no és igual, i el valor arquitectònic, tant dels seus interiors com dels seus pòrtics, no es va poder recuperar. Durant la década dels anys 50, el retor José María Amat Martínez, va realisar una gran llabor de reconstrucció en la posada en marcha de vàries campanyes públiques de recollida de fondos per a dotar a l'Iglésia de taulells de marbre, mobiliari, allumenament, restituir els altars principals en les capelles de la Verge de la Salut i Crist del Bon Succés, Sants Patrons de la ciutat. Posteriorment s'han portat a terme vàries remodelacions, com la realisada per Enrique Garrigós Miquel en la que es varen afegir balcons laterals i adorns en la cúpula, creant-se ademés la Capella del Sagrario o el Museu Parroquial.

En 2004 es va realisar una atra reforma en motiu de la celebració de l'IV Centenari de l'arribada dels Sants Patrons a la ciutat, repintándose en la seua totalitat l'interior del temple, canviant les vidrieres de l'altar major, cúpula i nau central i substituint l'allumenament. Esta última remodelació li va donar a l'iglésia moltíssim esplendor i bellea puix les vidrieres noves i l'allumenament han engrandit encara més si cap la bellea d'esta iglésia, esta remodelació va ser realisada sent el retor titular D. José Navarro

En 1998 va ser inaugurat el seu Centre Parroquial, a esquenes de l'iglésia en el carrer José Amat i Sempere, donant eixida a les numeroses activitats que es porten a terme en la parròquia ya que en la mateixa no es disponia d'espai suficient.