Iglésia de Sant Roque (Quito)
La Iglésia de Sant Roque és un temple catòlic ubicat en el Centre Històric de Quito, entre els carrers Rocafuerte i Chimborazo. L'edifici actual va ser dissenyat i construït pel pare lazarista alemà Pedro Brüning[1][2][3] a principis del XX i va reemplaçar a l'iglésia original que datava de 1596.[1][2]
Història
El temple original va ser erigit en 1596,[1][2] durant l'época virreinal.
Derrocament de l'antic temple i construcció de l'iglésia actual
Pel seu mal estat, en 1905 es decidix demolir l'antiga iglésia,[4] En agost del mateix any el Comité Constructor del Temple de Sant Roque[4] o Comité Pro-construcció[4] decidix declarar a la Verge del Quinche com "padrina" del temple,[4] per lo que la seua image va ser duta temporalment El comité també es va encarregar de recaptar els fondos per a la seua construcció. Si ben el 12 d'agost de 1905 es va colocar la "primera pedra" d'este nou temple, no seria fins a setembre del mateix any que els plans rebrien la seua aprovació preliminar[4] No obstant, al no considerar-els completament adequats, Federico González Suárez no va donar la seua autorisació i es va tindre que esperar dos anys més fins que el 14 de febrer de 1907, i després de que el pare Brüning es fera càrrec del proyecte, l'arquebisbe va concedir la seua autorisació definitiva[4] Mentrestant, ya s'havia tornat a colocar la "primera pedra" del nou temple el dia anterior, el 13 de febrer de 1907[4] El 7 d'abril del mateix any varen escomençar els treballs definitius[4] fins que l'iglésia va quedar terminada en 1925[3][5]
D'acort a Alfonso Cevallos Romero,[4] esta va ser la cronologia de construcció:
- 12 d'agost de 1905: colocació de la primera pedra. No obstant, l'edifici no rep l'autorisació de l'arquebisbe Federico González Suárez.
- giner de 1907: el pare Brüning es fa càrrec del proyecte. Elabora el seu propi disseny del nou temple.
- 13 de febrer de 1907: es torna a colocar la primera pedra.
- 14 de febrer de 1907: l'arquebisbe González Suárez autorisa la construcció.
- 7 d'abril de 1907: comença la construcció del nou temple.
- 1910: per al segon semestre d'enguany ya s'han completat tots els arcs i la coberta de la sacristia.
- agost de 1911: es terminen els murs exteriors del temple.
- maig de 1911: es completa la volta del travessia.
- novembre de 1911: es completen les voltes de les naus laterals.
- decembre de 1911: s'escomença a treballar en la coberta del temple.
- maig de 1912: s'instala l'altar major.
- abril de 1914: s'escomença a pintar l'interior del temple.
- 14 d'octubre de 1918: reconstrucció dels altars laterals.
- 3 de juny de 1923: es completa el retaule per a l'image de la Verge de la Borradora.
Finalment l'iglésia es va concloure en 1925.[3][5]
Descripció
És una iglésia d'estil historicista. L'interior presenta una nau central conformada per arcs de mig punt i decorada en pintura mural. L'altar està recobert en pa d'or. En el presbiteri descansa un ambón de cedre armat en 1970 en peces més antigues.[3] Cada una de les cares de l'ambón presenta una escultura policromada que inclouen a Sant Lucas, Sant Marcos, Sant Mateo i Sant Joan[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «LLOCS EMBLEMÀTICS DE SANT ROQUE :: EL COMERÇ». especials. elcomercio. com. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vaig sentir que en Sant Roque» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Escudero-Albornoz (2004). Púlpits quiteños: la magnificencia d'un art anònim, Fonsal. ISBN 978-9978-43-662-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Cevallos Romero (1994). L'obra del Pare Brüning 1899-1938, Quito: ABYA-YALA. ISBN 9978-72-2311-7.
- ↑ 5,0 5,1 (2009) Ciutat i arquitectura republicana d'Equador: 1850 - 1950, Centre de Publicacions PUCE. ISBN 978-9978-77-158-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Roque (Quito)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.